dissabte, 14 de febrer de 2015

Wolfe revisited

Diari ARA,  Arallegim, pàg 48, 14/2/15

La meva descoberta de la lectura dels dissabtes -al meu racó de sempre- és aquest esplèndid article de Damià Alou sobre El nen perdut, una obra de Thomas Wolfe que em va impressionar fortament. Com sempre, és bo deixar-se il·lustrar pels savis. Així he pogut conèixer moltes més coses sobre Wolfe i aquesta petita joia literària, a cavall del relat breu, la novel·la psicològica i l'autobiografia. I molt més. Una lectura que, un cop més, us animo de tot cor que no deixeu de llegir.
L'article acaba -com no- lloant la traducció de Marcel Riera, poeta, traductor -entre d'altres del meu estimat Larkin, casualment com el mateix Alou- i impulsor d'aquesta col·lecció anomenada "El Cercle de Viena" que, com ell mateix (Riera) em va dir, neix amb la intenció no de guanyar-s'hi la vida sinó de gaudir editant allò que consideren joies una mica arraconades per la història.

15 comentaris:

  1. ostres hauré de confessar que no l'he llegit mai encara que en tinc ganes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc el coneixia. Me'l va descobrir el seu traductor, Marcel Riera, i he quedat molt content d'haver-lo llegit. Per això m'agrada compartir-ho. Ja em diràs si t'agrada, Elfree!
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Ostres, quines ganes! L'altre dia me'l vaig apuntar, el tinc en un paperet penjat al suro... L'he d'anar a buscar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Corre, que al pas que van les vendes després d'aquest post, s'exhauriran… hehe

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Avui he anat a comprar el llibre de la Marta Rojals, Primavera, estiu... Veig que és un pelin gruixut, ho dic perquè no el podré començar i acabar gaire de pressa...
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veuràs com te l'empassaràs sense adonar-te'n. De totes maneres tampoc hi ha cap pressa, oi?
      Bon cap de setmana!

      Elimina
  5. Com els meus anticànons! No el coneixia, aquest autor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és curiós com, fins ara, havia quedat amagat -si més no de les traduccions catalanes. Té una prosa molt poètica, crec que t'agradarà...

      Elimina
  6. Intentarem fer un forat al temps, i dedicar-lo al llibre que aconselles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és un llibre gaire extens, o sigui que tampoc et "prendrà" molt de temps llegir-lo.

      Elimina
  7. Doncs tindré en compte la teva recomanació, August, perquè tampoc jo he llegit res de Wolfe... En canvi, sí que he llegit el poeta Marcel Riera; el poemari Llum d'Irlanda me'l va fer descobrir, i és una de les millors coses que m'ha passat.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradés Llum d'Irlanda, a mi també em va agradar molt. Vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment després gràcies a un projecte poètico-musical sobre Philip Larkin (ell n'és traductor), i és una persona molt agradable i amb una conversa molt lúcida i interessant.
      Ja em diràs què t'ha semblat "El nen perdut".
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Molt bona la recomanació d'aquesta magnífica novel.la extraordinàriament traduïda per Marcel Riera. Que si és bon traductor, jo encara m'atreviria a dir que és millor Poeta.

    Aprofito per recomanar-vos un llibre poc conegut de la mateixa col.lecció que també ha traduït de forma esplèndida Marcel Riera, "El riu" de Rumer Godden i que va inspirar una de les pel-lícules més belles de la història del cinema: El riu, de Jean Renoir.

    Us agradarà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marta, per la teva recomanació. No conec la novel·la "El riu" ni tampoc la versió de Jean Renoir. La tindré en compte, segur! I sí, només un bon poeta pot traduir amb la sensibilitat i l'ofici del Marcel.
      Abraçada.

      Elimina