dijous, 12 de març de 2015

Ensumant la primavera


Fa gairebé quatre semanes que us vaig explicar una tarda d'hivern aprofitada. Avui he tornat a sortir a fer un tomb amb bici i he pogut comprovar els avenços que al camp fa una primavera que s'ensuma per tots els racons. M'he aturat davant el mateix ametller de llavors perquè pugueu comprovar els canvis que, lentament, va fent la natura. Llavors era tot un pom de flors blanques. Ara, la majoria s'han marcit -fecundades, espero-, han perdut els pètals i, al seu costat, unes fulles verdes comencen a treure el nas.
Avui m'he enfilat fins el Turó dels Pins de Samuntà, el punt geodèsic més alt d'aquesta serra que abraça els termes de la Bleda i Castellví de la Marca. Des d'allà es pot veure una bona panoràmica del pla del Penedès, amb Vilafranca com a nucli principal.

Vilafranca s'endevina cap a la dreta entre dos turons, la muntanya de St Pau i el Papiol.
Un cop dalt m'he quedat una estona contemplant els darrers raigs de la tarda i observant les plantes florides: romaní, farigola, gatosa i una floreta groga que he vist d'altres vegades en aquest mateix indret. Per la forma de la corol·la em feia pensar en els narcisos, però són molt més petites. Un cop a casa he pogut confirmar la meva hipòtesi. El seu nom científic és Narcissus assoanus. En català es diu almesquí. (1). Una cosa més que sabem. Aquí la teniu, escampada pel terra pedregós de dalt del turó. Amb la llum daurada de la posta es veien com petites llumetes grogues destacant entre herbes i pedregars.

Almesquí (Narcissus assoanus). Foto Jordi Badia
He emprès la baixada perquè el sol ja s'havia post i no volia arribar a casa a les fosques. Però encara he tingut una darrera trobada inesperada. Poc després, just quan deixava el camí per incorporar-me a una petita carretera que travessa entre vinyes, m'he topat amb un pagès. M'ha avisat que al lloc on he girat l'altre dia hi va haver una topada entre un ciclista i un cotxe. La carretera és un antic camí asfaltat i per tant és molt estreta. Li he agraït el consell i m'he interessat per la seva feina. Venia de lligar vergues, o sigui les tiges que neixen dels ceps i que cal anar adreçant per al bon creixement de la planta. No ha faltat parlar del temps que fa i, de cop, m'ha dit un refrany que no coneixia:

"Per Sant Josep, el pàmpol al cep"

Que vol dir que, per aquestes dates, no és estrany que la fulla de la vinya (el pàmpol) ja hagi aparegut entre els ceps. Tot i que, com els ametllers, amb aquests hiverns tan estranys, sovint el brot que s'havia animat ja en alguns xarel·los queda arraulit quan els espernecs del març marçot assoten la planta amb freds inesperats. 
Ens hem acomiadat desitjant-nos mútuament una bona tarda. I a fe que ho ha estat. Una tarda ensumant la primavera.

Darrers raigs al Turó de Samuntà

(1) Remenant per la xarxa a la cerca d'informació sobre l'almesquí he trobat aquest text, també de Jordi Badia, que combina el rigor científic amb una prosa amb tocs poètics: 

18 comentaris:

  1. Tu segueixes aprofitant bé les tardes i jo els vespres llegint-te.

    M'ha encantat saber què és l'almesquí, jo hagués pensat com tu, narcisos petits... Però buscar les coses gairebé sempre té premi. I la paraula almesquí, no m'és desconeguda, crec que l'havia llegit algun cop sense identificar a quina flor es referia. Lligats tots els caps, ja puc anar a dormir satisfeta.

    Segueix aprofitant les tardes, August... :) Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que les tardes ja s'allarguen, dóna gust sortir… I si, a sobre tens descobertes com les d'avui, millor encara. No ho he explicat prou bé però la xerrada amb el pagès ha estat també un moment molt bonic. Els dos allà, al mig de la carretera, sense coneixe'ns de res i xerrant una mica de tot, sense pressa. I el refrany… m'ha encantat!
      I jo content de saber que puc compartir-ho amb vosaltres…
      Gràcies a tu, Carme, per llegir-me.
      Bona nit!

      Elimina
  2. La fotografia ens ho explica: la flor fel fruiter esperant que els ceps brotin.
    Alineats vers l'horitzó.
    S'ensuma, efectivament, la primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Xavier, hi ha com una harmonia en tot plegat, oi?
      La primavera, hmmmm quina paraula més evocadora...

      Elimina
  3. Tot va tan ràpid! L'altre dia les flors a l'ametller recent sortides, i avui ja marcides. Però encara ens queda molta primavera per endavant!

    ResponElimina
  4. I tant, Helena! De fet, tret dels ametllers i alguna planta més, les altres encara dormen el son hivernal. Ens esperen molts dies amb despertars primaverals. La gràcia és poder-los gaudir, viure'ls.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Quina pau les teves paraules. Desconec la teva activitat diària, però després de sentir que vaig de cul tot el dia, llegeixo això teu, amb tanta calma, prestant atenció als detalls i aturant-te a parlar amb la gent que et trobes... quina manera tan diferent de viure. a mi ja m'agrada anar ràpid, però de vegades em sembla que és massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, Xexu, que sempre puc anar així… El que passa és que, amb els anys, he entès que m'he de reservar temps, potser un dels grans tresors que tenim a la mà i no sempre valorem prou. Deixant de banda que cadascú sap quines limitacions té (familiars, laborals, de salut…) crec que és important tenir, alguna estona al dia en la que aturar el ritme frenètic i, senzillament, badar, observar, deixar-se endur… I si, de tant en tant, un cop a la setmana, pots dedicar-te una tarda, un matí… millor que millor!
      A favor meu tinc que, amb cinc minuts estic amb la bici pels camins entre vinyes, i això és un privilegi, ho sé.

      Elimina
  6. Llegia fa un moment en Vivències, el bloc den Josep, això:
    "crec que per culpa de "oblidar" els cinc sentits, tots, dones i homes ens estem perdent l'oportunitat de conèixer les immenses possibilitats sensuals que tenim per viure..."
    I, encara que està tret de context, el trobo molt encertat per comentar aquest post. En aquest sentit, trobo que has aprofitat la tarda i ens ho has transmès fantàsticament bé, fins i tot m'has deixat amb ganes de més.
    Precioses fotos d'una primavera desitjada.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He llegit el post de què parles i hi he buscat la frase. Tens raó, està en un altre context però crec que aquí també lliga. Al capdavall el que intento plasmar en alguns d'aquests escrits de "sortida en bici" és transmetre les sensacions (visuals, tàctils, olfactives, emotives…) que em regala aquesta activitat que és més un plaer que un esport, un deixar-se amarar per la natura que va fent el seu ritme mentre nosaltres, sovint aliens, ens emboliquem en "altres coses".
      Celebro que t'hagi agradat i que tinguis ganes de més. Continuarà -suposo- amb noves sortides, noves oportunitats de viure "amb els cinc sentits".
      Abraçadetes, Lluna!!
      PD: Per cert, molt interessant el post del Josep sobre la Roig -gran Montserrat Roig!!

      Elimina
  7. Tens raó August ara la natura canvia constantment i no és d'estranyar que fent el mateix recorregut, el paisatge et sembli diferent; per cert, unes vostres precioses. Suposo que tu deus ser un ciclista entenimentat , que l'altre dia a Collserola una bici, gairebé se'm va menjar, i ni es va disculpar. Ja dic jo que els que anem a peu, sempre tenim les de perdre!
    De fet aquestes floretes no deixen de ser una de les moltes classes de narcisos i si vols conèixer dites parla amb els pagesos , que en saben un niu.
    Us veig molt animats amb aquests dies tan bons, però penseu que la primavera ens queda tota , que fins d'aquí a vuit dies no comença...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M Roser, els canvis ara s'acceleren. Ho he comprovat molts cops quan repeteixo els itineraris: mai és el mateix encara que el camí ho sigui. I això passa fins i tot quan, al mig de l'hivern o de l'estiu, sembla que tot hagi de restar immutable. Sempre hi ha una sorpresa, un petit canvi del que gaudir.
      Procuro anar amb calma amb la bici tot i que també m'agrada -ho confesso- donar-li una mica de "canya" de tant en tant. Però vaja, els caminants tenen sempre el meu respecte, tot i que, per aquests camins molts dies vaig i torno sol. No és com Collserola que, imagino, deu ser una mena de rambla.
      La primavera s'ensuma, sí, i ja gaudeixo de les primícies. Així tinc la sensació d'aprofitar-la més…
      Bon cap de setmana, M Roser!

      Elimina
  8. Una bonica tarda, sens dubte. Jo fa dies que veig, o millor dit escolto, que la primavera ja està aquí al darrera. Cada dos dies faig una volta llarga a peu pels boscos de Gualba (una mica més de 8 km) i aquests últims dies, a banda d'algun ocell primaveral que ja ha arribat, com el tallarol de garriga, sento la resta d'ocells cantant com si la cosa anés ja de veritat: refilades, cants de tot tipus... Sí, la primavera està ja a l'aire

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin goig poder distingir els ocells així, només pel seu cant. Jo sóc només un aficionat (vaig fer un curset fa molt de temps) i en conec algun, però vaja, la gràcia és que, un cop has començat a distingir-ne algun, ja no vas mai al bosc igual… Em passa el mateix que amb les plantes, no me'n sé estar d'observar-les…
      Veig que tu també tens el bosc a prop. Ho celebro! Bones passejades, Ignasi (anava a dir Xavier… és broma!)

      Elimina
  9. Sí, jo també me n'he adonat que als ametllers comencen les fulles verdes. Després vindran les ametlles tendres, boníssimes. Ens contes una vesprada gairebé primaveral, i fa goig llegir-ho, tot i que avui tornava a fer fred i ha plogut al matí. Però tampoc no cal tindre pressa, tot arribarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, avui ha fet un dia d'hivern, fred i plujós… Ja se sap, el març té aquestes coses, però, com tu dius, no cal tenir pressa. La primavera acabarà imposant-se. I també estar bé anar fent tastets. Com si fos un plat que no vols menjar de cop.
      Bona nit, novesflors!

      Elimina