dilluns, 1 de juny del 2015

De Bach a Bach: el cercle virtuós

La basílica de Sta Maria a Vilafranca del Penedès, plena a vessar per escoltar el concert
Ahir vaig tancar un cercle. De Bach a Bach. De Passió a Passió. Un cercle que, tanmateix, espero poder tornar a obrir qualsevol altre dia perquè, encara que l'expressió "tancar el cercle" ens porti a pensar en finalitzar alguna cosa, l'expressió màxima del cercle és, precisament, el no tancament perpetu, el constant giravoltar, la renaixença constant.

Sí, ja ho sé que començo fort, potser massa, i això té un perill: només puc anar a menys. Intentaré que no sigui així. Us explico. Ahir vaig sentir Bach, la Passió segons Sant Joan, a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Hi va ajudar la insistència d'una amiga, la Marta, que hi cantava amb la Polifònica, però també és veritat que no li va caldre gaire esforç perquè, de sempre, Bach -i especialment les seves Passions -en majúscula i en mínúscula- m'han fet gaudir de moments molt especials. No explicaré aquí com vaig descobrir la música que anomenem clàssica -potser un altre dia- però sí que puc dir que en aquesta descoberta el músic alemany hi va ocupar un lloc de primer ordre. I no patiu, tampoc no us faré la lliçó erudita del musicòleg que no sóc, ni seré jo qui vingui ara a descobrir-vos la sopa d'all musical. Senzillament Bach m'ha atrapat des de ben jove. Recordo encara com vaig comprar el meu primer àlbum amb els concerts de Brandenburg quan tenia disset anys… En vinil esclar! Perquè -els que teniu una edat ja ho sabeu- això del cd no existia. Ara n'hi ha que diuen que amb el so digital hi hem acabat perdent. No seré jo qui comenci avui el debat. Sigui com sigui el vinil torna, segurament també per un cert esnobisme o nostàlgia, ara que tot allò vintage té un valor afegit… Ui, que me'n vaig! Tornem-hi.
Després de Brandenburg van venir els concerts per a violí, especialment el per a dos violins en Re menor del qual conservo una imatge espectacular. Sí, una imatge, ho heu entès bé: la de William Hurt intentant explicar amb gestos com sonaven els dos violins mentre entrellaçaven les seves melodies -com un diàleg d'amants- al segon moviment, el Largo ma non tanto. I ho feia per a la seva parella, una noia sordmuda interpretada per Marlee Matlin, en un dels moments culminants d' "Fills d'un déu menor". En fi, ja veig que, parlant de Bach és impossible no seguir mil camins. Com els que em van portar a l'obra per orgue, a les sonates per a flauta, a les cantates, a les peces de piano (Glenn Gould i Keth Jarret -sí, el pianista de jazz!) i -per acabar aquest petit viatge-express per l'univers bachià- una obra que no em canso mai d'escoltar: les seves sonates per a violoncel (les d'aquí sota interpretades pel mestre Claret) que van ser popularitzades per Pau Casals.

Viatge-express per Bachlàndia

I, finalment, arribo a la Passió. En singular. Perquè, per a mi, la Passió de Bach és la de Sant Mateu. Perquè la vaig descobrir des de ben jovenet també. I la vaig escoltar i escoltar. Recordo una nit que vaig passar gairebé en vetlla enllestint un treball sobre Tirant lo Blanc per a la universitat. Com podia mantenir-me despert i actiu a aquelles hores? De seguida ho vaig tenir clar. La Passió m'acompanyaria i em donaria forces, seria el meu estimulant cerebral, la pastilla, el cafè, la beguda que em permetria no caure rendit. No sé quants cops la vaig escoltar aquella nit, però van ser unes quantes. Aquells corals, aquell recitatiu de l'evangelista explicant-me la tragèdia que s'anava dibuixant,  aquelles àries tan plenes de poesia, d'emoció, aquelles melodies que tinc gravades molt endins. Aquest va ser l'univers sonor d'aquell treball sobre un cavaller tan singular. Si vaig treure bona nota sempre he pensat que una part del mèrit era de Bach.
Molts anys més tard després d'aquella nit he tornat a escoltar la Passió altres cops. Especialment per Setmana Santa -digueu-me original-, per allò de l'ambient o el context. Enguany, després de molts anys de no fer-ho la vaig escoltar sencera, a petites dosis, al llarg d'uns quants dies. Vaig treure la pols als vinils, vaig netejar l'agulla i em vaig asseure amb la partitura completa a la falda, que conservo gràcies a un amic que em va encomanar la seva passió. (Gràcies Joan!) Dins de la caixa vaig trobar-hi la meva traducció del text original a partir de la versió francesa, que em permetia anar seguint l'altra melodia, la de les paraules.

El meu petit "pack"de la Passió 



















He començat dient que ahir tancava un cercle. De Bach a Bach. De Passió a Passió. Havia escoltat altres vegades l'altra Passió, segons Sant Joan però mai m'havia emocionat tant com ahir. Potser tenir recent la segons Sant Mateu, em va permetre valorar millor la diferència, la personalitat d'aquesta. No puc fer-vos cap anàlisi musicològica, però ahir vaig tenir la sensació que l'haurè d'escoltar més amb calma, donar-li alguna oportunitat més, com he fet amb la meva. Hi vaig sentir sonoritats que no vaig reconèixer, matisos que em van sorprendre -Bach sempre acaba sorprenent encara que sembli previsible. Em quedo amb un cor compacte que va respondre amb nota al repte que suposa una obra així: la Polifónica de Vilafranca  va estar a un nivell altíssim. I em va enamorar Josep Pizarro, el tenor que fa el paper d'evangelista, que ens explica, que ens fa sentir allò que narra, una mena de cantant-actor, amb una veu privilegiada, neta, dolça, potent quan calia, vellutada i plena d'una tristesa fonda si era necessari. O la veu melosa i plena de matisos de la mezzo Marta Infante, que em va emocionar amb l' "Es ist vollbracht! -Tot s'ha acomplert!- I per acabar compro el conjunt instrumental, l'Orquestra Barroca Catalana, especialitzada en interpretació històrica, especialment dels segles XVII i XVIII, que va sonar de meravella. I si a tot això afegim que el concert es feia a benefici de la restauració de la Basílica de Santa Maria dins del "projecte  Santa Maria 2020", que ha de permetre la restauració integral d'aquest edifici singular abans del 2020, doncs… què més es pot demanar? Res. Agrair, primer a Johann Sebastian Bach que ens hagi llegat obres com aquesta, i després a tots els que fan possible que les puguem continuar escoltant. En vinil, en cd o en directe.


19 comentaris:

  1. T'assembles al Ramon Gener de Si Beethoven pogués escoltar-me per la passió que transmets quan escrius sobre Bach. Jo he sentit una passió semblant amb Monteverdi. Una vegada me'n vaig posar una composició breu sis o set cops seguits. No en recordo el nom, ho he de cercar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, per la comparació amb aquest "monstre" de la divulgació musical! I és que si no ho transmets amb passió no arriba. I avui de Passió n'hi havia molta!!

      Elimina
  2. Molt bé, August, per aquesta passejada bachiana.
    No sé si es pot dir que t'agrada més la de Sant Mateu que la de Sant Joan.Jo hi he pensat moltes vegades -perquè també les conec força bé- i em sento incòmode quan he d'escollir-ne una. És com dir si t'agrada més la Sisena Simfonia de Beethoven o la Cinquena... Totes dues tenen el seu moment i hi ha un moment que desitges escoltar-ne una i en un altre moment triaràs l'altra. La de Sant Mateu és greu, densa, compacta, un pèl fosca... La de Sant Joan és més romàntica, més viva, més dolça... Però es complementen i fan que no puguis prescindir de cap de les dues...
    Em sembla que no he vist que citessis el Magnificat, obra excelsa, vibrant, angelical... Per a mi una de les millors obres no sols de Bach sinó del barroc...
    Bé, no vull donar lliçons a ningú, però avui m'has provocat parlant d'un autor que també admiro i escolto més que sovint...
    Un altre dia, si vols, parlarem de Beethoven. Em sembla que aquest és el meu ídol...
    Salutacions cordials!
    Josep Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Josep M! Acabo d'escriure una resposta però no s'ha penjat…Brrrr. Se'm fa tard i vull tornar a esciure-la com déu mana. O sigui que et respondré més tard.
      Salutacions!

      Elimina
    2. M'encanta haver-te pogut provocar, Josep M, venint de tu, un "monstre" (amb carinyo), i un mestre de tantes coses, aprendre més coses sobre Bach i la música en general és un gran plaer. No he sentit el Magnificat i per tant no puc opinar, però és un deure que m'imposo ara mateix.
      Sobre les Passions és difícil opinar. Estic segur que escoltaré de nou i amb una orella atenta la de Sant Joan, hi he descobert matisos que en "la meva" no havia descobert, potser té a veure amb aquest caràcter més viu i dolç que apuntes…
      El que passa és que la de Sant Mateu la tinc tan interioritzada que forma part de la banda sonora d'una part de la meva vida, i això és difícil de canviar, segurament impossible.
      Sobre Beethoven què dir… que també va ser la meva porta d'entrada a la música clàssica -com amb la Carme, a qui des d'ara ja compto en les properes tertúlies musicals.
      Una abraçada i molts records a la Fina!
      August

      Elimina
  3. Des de petita que també he escoltat música clàssica. Bach m'agrada molt, per descomptat, sempre és agradable de compartir passions i Passions i m'ha agradat llegir-te!

    Si un altre dia parleu de Beethoven, August i Josep Maria, ja vindré a llegir-vos. Ell va ser la meva porta d'entrada a la música i potser el compositor que més he escoltat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantat de tenir-te a la tertúlia musical. Beethoven també va ser la meva porta a la música clàssica. No deu ser casualitat. Amb en Josep M i tu ja serem tres amants de Beethoven.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Caram, veig que ets tot un melòman...Jo, de l'obra d'en Bach, no en conec gaire, fora dels concerts de Brandenburg. Les passions les he sentides alguna vegada. A mi de la música clàssica me n'agraden fragments de diferents autors i de vegades no sé ni de qui són, m'agraden i prou. Pot ser de Malher , Chopin, Vivaldi, Beetoven, Shubert... És com les òperes, que a mi m'agraden molt algunes àries, sobretot de Verdi...
    M'alegro que gaudissis tan d'aquest concert.
    I parlant de vinils...Jo en tinc una petita col·lecció, que sonen de meravella , però no de música clàssica, que aquesta els tinc en CD.
    Bon vespre i bona música August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, gràcies per les teves paraules. Vaig escriure una resposta al teu comentari però ara acabo de veure que no es va penjar! brrr!! Recordo que et deia que, jo tampoc conec sempre les obres que m'agraden. En tot cas, l'important és deixar-se seduir per aquestes composicions i gaudir-les.
      Un altre dia podem parlar d'òperes, que és tot un altre camp, ara que veig que tenim un camp obert per compartir…
      Una abraçada!

      Elimina
  5. celebro que hagis anat de Bach a Bach.....des de petita no se perquè m'ha agradat la musica clàssica....Chopin, Schubert, Beethoven ...Mozart.... Albinoni ...no en sóc cap experta però m'agrada ...ostres ara llegeixo que coincideixo amb la M Roser....Mahler ....i també les operes ....pel que contes vas fruir de valent i me n' allegro ma non troppo ( broma una mica tonta)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta la teva brometa, Elfree!
      D'òperes en podem parlar un altre dia, si voleu, que veig que el tema dóna…
      Una abraçada!!

      Elimina
  6. Déu ni do, August, per no ser un musicòleg com afirmes (vols dir?)
    Jo també hi era i també vaig disfrutar de valent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només sóc una persona que gaudeix molt escoltant -i interpretant- música de tot tipus.
      Em diuen que els solistes van quedar sorpresos de la receptivitat del públic (i el respecte, pel que fa a sorolls, etc). Una prova més que la interpretació ens va enganxar a tots.

      Elimina
    2. Ostres, ho sento, sóc l'August, però he respost des del compte de la classe. Estava remenant el blog per a penjar-hi unes fotos i no he canviat de compte per a respondre al teu comentari, Roderic. Ai, no es poden fer tantes coses alhora, ja m'ho deia ma mare!

      Elimina
  7. El teu post demostra que ets un doble apassionat. Un apassionat de les Passions i, d'entre aquestes, la més gran, que és la de Mateu.
    Si escoltes el motet de Nadal "Jesús, el meu amic" sentiràs una reminiscència d'aquesta passió. Un eco. I és que el pensament no se'n pot desfer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Olga, pel teu comentari i per compartir amb mi aquesta "passió" sobre Bach. No conec aquest motet, però m'ho apunto per a escoltar-lo ben aviat.
      Una abraçada.
      August

      Elimina
  8. M'encanta Bach però no sóc una entesa com tu, només escolte d'ací, d'allà, ara això, ara allò... no sabria triar, encara que les seues peces per a violoncel interpretades per Pau Casals em captiven, de vegades les escolte mentre traballe a l'ordinador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi m'acompanyen quan necessito una mica de pau. A més m'ajuden a concentrar-me en allò que estic fent.
      Una abraçada, Novesflors!

      Elimina
  9. La música clàssica per a mi és com el vi. De petit no m'agradava. Després el bevia amb graciosa i finalment ens hem acostumat a gaudir, quan podem, d'un bon Penedès, un Priorat o un Costers del Segre, per posar només tres exemples.
    La música clàssica, per a mi era nyigu-nyigu. Fins que no saps com, acabes escoltant i gaudint de Beethoven, de Mozart o de Verdi, per posar també només 3 exemples.
    Tens bon gust, Au-gust.

    ResponElimina