dissabte, 4 de juliol de 2015

Inauguració clandestina de la Sala Rovelló, la dels vuit mil llibres...

Josep M Aloy i Laura Borràs, amfitrió i conferenciant



Avui he tingut el privilegi d'assistir a la inauguració "oficial"(amb to clandestí) de la Sala Biblioteca Rovelló, la dels 8000 llibres!! No és una biblioteca corrent. D'entrada està instal·lada en un garatge particular. Això sí, molt ben acondicionada i excel·lentment decorada per il·lustradors infantils. El seu propietari el teniu aquí sobre, en Josep M Aloy, crític de LIJ -del qual ja us he parlat altres cops. Però si en voleu més detalls del perquè i la singularitat d'aquesta biblioteca podeu llegir-ho al blog d'en Ramon Fontdevila. He d'agrair al Josep M que m'hagi convidat a l'acte, no només per l'amistat que ens uneix -enfortida sobretot a partir del fet de formar part de l'Eixam d'Amics de la Joana Raspall- sinó perquè així he pogut escoltar en directe la Laura Borràs, actual directora de la Institució de les Lletres Catalanes (la teniu al seu costat, escoltant-lo). Perquè ella ha estat l'encarregada de fer la lliçó inaugural -diguem-ne- amb el tema "Els clàssics a la literatura infantil i juvenil".

La Biblioteca Rovelló, la dels vuit mil llibres...


Havia sentit molt parlar de les seves dots d'èloqüència i seducció. Ho havia llegit molts cops al twitter -és una tuitera de primer ordre!- però les expectatives s'han vist clarament superades pel devesall de saviesa literària, amenitat i emoció que traspua el seu discurs. N'he pres algunes notes però em em sento incapaç de redactar alguna cosa que li faci justícia. Tanmateix intentaré destacar alguns moments claus.

La Laura en plena acció


Per a dibuixar el seu discurs ens ha ensenyat els "seus" clàssics, els que la van fer entrar en aquest món de la lectura, de la mà del seu pare, molt abans que es convertís -premonitòriament- en una intel·lectual de les lletres. Ha passat de puntetes pel tema de l'obligatorietat de les lectures (no es parla mai de "matemàtiques obligatòries") remarcant que, tot i així, "necessitem llegir determinats llibres", i assumint que la veritable lectura sempre és una decisió del lector, no una imposició de ningú. "Llegir és llegir-nos", ens ajuda a entendre'ns, a entendre el món on vivim, a posar paraules a les nostres vivències i pensaments…

Al "garatge/biblioteca clandestina" del Josep M Aloy. De fons, el mural de Valentí Gubianas.


Aquests llibres que "hem de llegir" són els clàssics, o sigui els "de primera classe". Que han estat escrits en qualsevol època, qualsevol llengua, per sensibilitats diferents però que "suren" per damunt dels corrents, es mantenen plenament vigents, i els podem llegir avui en dia a la llum de la nostra experiència. De fet cada generació "actualitza" els seus propis clàssics perquè el missatge que atresoren va més enllà del context en el qual van sorgir.
Un dels moments més emotius -i també dels més ben resolts des del punt de vista de la fascinació que el verb de la Laura és capaç de provocar en el seu auditori- ha estat l'anècdota de la seva classe amb estudiants de magisteri. "No ens agrada la poesia" li va dir una alumna després que ella intentés compartir uns versos de Margarit a la classe de "Didàctica de la literatura i les TIC…". La resposta, acudir a un video excepcional, un curt d'Arturo Ruiz, El paseo, on un Pepe Sacristán, a manera d'un Cyrano hispànic, recita uns versos de Mario Benedetti perquè un soldat a punt de morir es pugui declarar a una noia imaginària… "porque eres linda desde el pie hasta el alma…". He de confesar-vos que he entrat talment dins de la història que se m'han enaiguat els ulls (últimament em passa més del compte -l'altre dia escoltant Bach-, dec tenir la sensibilitat a flor de pell…). Com que no podeu sentir la veu de la Laura explicant la situació i recitant Benedetti, aquí teniu el curt:

      

I aquí el poema sencer, recitat pel mateix Benedetti.

Es veu que després d'aquesta projecció les futures mestres van tenir clar que sí que els agradava la poesia, només que no l'havien tastat -o ho havien fet poc, com la tònica.
I amb nosaltres als seus peus, abduïts pel seu discurs, la Laura ha seguit desgranant exemples de com els clàssics ens poden ajudar a endinsar-nos en el món d'això que en diem literatura, perquè, parafrasejant  Espriu, "han vingut per salvar-nos els mots". Del Tirant lo Blanc adaptat per Joan Sales, hem passat a una antologia de Tolstoi, a una faula de Leonardo Da Vinci (on una ploma amb tinta converteix un full blanc en missatge, lliurant-lo de la crema), per acabar on havíem començat, a la "Bíblia dels infants", la primera lectura conscient dels clàssics, regal del seu pare, amb la història de la dona de Lot (sí, aquella que es va convertir en estàtua de sal per "tafanera"). De nou la poesia, aquest cop de la mà de Maria-Mercè Marçal i Anna Akhmàtova, i sobretot dels versos de Wislawa Szymborska: 


LA DONA DE LOT (fragment)

Em vaig girar segurament per curiositat.
Però, a més de la curiositat, vaig poder tenir altres motius.
Em vaig girar per recança d’una gibrella de plata.
Per descuit, mentre em cordava la corretja de la sandàlia.
Per no haver de continuar mirant el clatell virtuós
del meu marit, Lot.
Per la certesa sobtada que, si moria,
ell ni tan sols s’hauria aturat.

Per la desobediència dels submisos.
En parar l’orella i sentir que ens empaitaven.
Sobtada pel silenci, amb l’esperança que Déu s’havia repensat.

segueix aquí

Trobades i retrobades tuiteres, patrimonials, literàries… Carme Miró, Laura Borràs, Marta Luna i Maria Enrich.























En fi, un matí esplèndid, d'aquells que et donen energia per a molts dies…

Gràcies Laura, gràcies Josep M, gràcies Fina!
(i gràcies, Carme, per acompanyar-m'hi!)



13 comentaris:

  1. August, justament fa tres dies vaig escoltar la Laura Borràs al Col.legi de Llicenciats, és tota una experiéncia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Helena, tu ho has dit: tota una experiència, molt gratificant -afegeixo jo- i plena d'erudició.
      El mateix vers que tu has citat de Benedetti en un post és el que a mi m'ha enaiguat els ulls avui… "porque eres linda desde el pie hasta el alma".
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Molt bonica la crònica que has escrit sobre la visita de la Dra. Laura Borràs avui a Manresa. No havia constatat mai tanta unanimitat per part del públic assistent a qualificar l'acte d'una festa.
    Crec que Laura Borràs té l'habilitat de convertir una trobada en una festa, una xerrada en un acte emotiu, una tertúlia en una lliçó magistral... Té la capacitat d'adaptar-se a qualsevol tipus de públic i és capaç de mobilitzar els més tossuts i negats. És curiós que molts dels assistents coincidissin a dir que tant de bo haguessin tingut una professora de literatura com ella.
    L'acte d'avui el recordarem durant molt de temps perquè és d'aquells actes que satisfan totes les expectatives i encomanen alegria.
    Moltes gràcies, August per la feina que has fet amb aquesta excel·lent crònica. Els amfitrions de l'acte ens sentim molt complaguts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment va ser un matí d'aquells que t'omplen d'energia, que et carreguen les piles, les culturals i les emotives. En fi, ja no puc explicar res més. AgraIr-te un cop més que ens hagis convidat i que ens hagueu acollit a casa vostra com si vos la meva.
      Una abraçada ben gran!

      Elimina
  3. he gaudit del teu post i del contingut ....culturalment i poèticament veig que Catalunya bull d'idees i persones entusiastes.....i originals!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Elfree! Tant la Laura Borràs com el Josep M Aloy són unes perles -personalment i culturalment- que cal vetllar. I aprofitar llur energia per a escampar aquest bon fer arreu. M'agrada que t'hagi arribat aquest alè poètic!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Una idea brillant i una vetllada preciosa. Moltes felicitats.

    ResponElimina
  6. Havia vist en el twitter la noticia de la biblioteca, però ara m'ha quedat ben clar de què es tractava. Realment són dues persones entrenyables i treballadores de debó, però tu no hi vas gaire lluny. Bona feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Imma! La veritat és que un se sent molt privilegiat d'estar envoltat de persones tan especials. Com ta mare. Sempre em sentiré immensament agraït d'haver-la pogut conèixer. Gràcies a tu.
      Una abraçada, Imma.

      Elimina
  7. Un post encantador, m'ha agradat això de la biblioteca clandestina en un garatge...Segur que t'ho vas passar pipa amb aquest espectacle digne de les ments i els cors més sensibles!
    He mirat el vídeo i se m'ha posat la pell de gallina, quina història tan tendra i meravellosa i al final quan deixa que l'agafi de bracet els darrers moments, perquè no es trobi tan sol...Tota la història m'ha semblat un compendi d'emocions...I Pepe Sacristan té una veu tan bonica per llegir poemes...
    Moltes felicitats per haver pogut assistir a un acte tan especial i per saber transmetre'ns el sentiments que vares experimentar avant de tanta bellesa!
    Bona tarda, August.

    ResponElimina
  8. Ai, l'emoció se m'ha menjat una s "els" i una d "davant"...

    ResponElimina
  9. Sí, Roser, el vídeo posa la pell de gallina, és molt especial. Imagina-te'l explicat per la Laura (és com si el veiés mentre ens ho explicava). Sempre he pensat que estem envoltats de més persones bones i que ens poden aportar coses positives que a la inversa. Cal ser generós, però, per estar obert al seu missatge…
    Bon vespre, Roser!

    ResponElimina