dilluns, 6 de juliol del 2015

Perfum de coses bones




La mare és petita
i tu no saps com créixer
per sostenir-la.

Sònia Moll


Aquests versos m'han acompanyat els darrers temps, mare. 

Hi ha una sensació de món a l'inrevés en això de cuidar la mare que se't va fonent a poc a poc. 
És un retornar tantes nits de vetlla quan jo era petit i tenia por o estava malalt.
És un agrair a la vida haver-te tingut sempre al meu costat activa, generosa, vital, divertida… una mare genial!

Ara que ja ets tan lleugera
que no cal ni sostenir-te,
que t'enlaires més enllà
de l'aquí i l'ara
en resta el teu record
de mare estimada,
com l'incens s'escampa esfilagarsat
cel enllà.
Un perfum ple d'alegria
i coses bones.

T'estimo, mare.


6 comentaris:

  1. M'arriben els versos de la Sònia i els teus, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena! La veritat és que els meus versos no han nascut amb voluntat de ser-ho, ho vaig escriure ahir a raig...

      Elimina
  2. La mare, la recordem sempre tan forta, el pilar de la casa...Però arriba un moment que la veiem tan petita i ens fa sentir tanta tendresa, que cada vegada l'estimem més...Abans la necessitàvem nosaltres, ara ens necessita ella...
    Sempre hem d'estimar la mare!

    ResponElimina
  3. Uns versos que tenen el perfum dels sentiments íntims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escrits a raig "sucant la ploma al cor" com deia Papasseit.

      Elimina