dilluns, 27 de juliol de 2015

Preparant la ruta



Ja està, ja hi som un altre cop! Reunits al voltant d'una taula plena de mapes envoltant el Joan, el nostre guia. Estem preparant la ruta d'aquest any. Potser us hauria de dir que no és una ruta "normal". M'explico abans que penseu segons quines coses. Fem rutes en bici seguint els antics camins ramaders o carrerades. Sí, allò del pastor i el ramat i el gos d'atura… Només que ho fem amb bici, carregats amb alforges. Bici que, més d'un cop, hem d'arrossegar perquè -ja se sap- les ovelles s'enfilen per cada lloc!
Doncs això, un any més -i ja en van una pila- estem preparant la ruta. Aquest any farem el Camí de Marina. Es diu així perquè va des del Pirineu al mar. Des de més amunt de Llívia a Vilanova i la Geltrú per a ser més exactes. Després d'uns quants anys en què hem estat fora de Catalunya retornem als nostres camins. I retrobem també el nostre guru, el Joan Rovira, un d'aquests esperits inquiets que s'estimen el territori perquè l'han mamat des de fa una pila d'anys. Bé, el correcte seria dir que l'han trepitjat. És tota una eminència en camins transhumants perquè ha acompanyat durant anys pastors de Catalunya, Aragó, València i Navarra. I tot això ho ha plasmat en diverses publicacions col·laborant amb d'altres especialistes del tema  (Camins de transhumància al Penedès i al Garraf,  La transhumància al Ripollès i al Canigó, 12 camins mil·lenaris…).  Parlar amb ell és tenir una trobada amb una part del nostre passat, un passat que va arribar a configurar l'economia, la societat, els costums, en resum la vida dels nostres avantpassats. Un passat que ell treballa per recuperar posant al dia aquestes vies pecuàries perquè els d'ara les puguem seguir, sigui a peu a cavall o en bicicleta.


Ja hi tornem a ser, un any més. Ja ho espero en candeletes. Perquè el que vivim aquests dies fent ruta per aquests camins de Déu -i del dimoni si se'm permet l'expressió- m'omple tot l'any de vivències i records. Res millor que perdre's uns dies sense cap pressa i en companyia d'uns bons d'amics pels  antics camins dels ramats…

Seguint la "Cañada Real Soriana Occidental"



15 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies! Aquest any acabem a casa teva!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. No us canseu gaire que llavors no tindràs forces per escriure al blog ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis, que ja m'agafaré uns dies de "vacances" del blog per a refer-me…
      Una abraçada i bon estiu, Pons!

      Elimina
  3. Ostres! Se m'ha esborrat el comentari!!!

    Deia que crec que no havia conegut mai ningú que fes aquestes rutes ramaderes i que em sembla una idea molt original i molt especial.

    Des de Llívia a Vilanova, és un bon recorregut. En quants dies el penseu fer?

    Em sembla una fantàstica idea... que desconnecteu molt, que gaudiu encara més i que us ompliu de bones experiències i de bones vibracions...

    Bona ruta i que vagi tot molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme, jo tampoc conec ningú que ho faci (estem una mica sonats). La veritat és que és una experièn
      cia molt especial, difícil d'explicar. Hi ha moments durs, lògicament, perquè el camí, la calor, el cansament, de tant en tant la ruta es perd… però vaja, vaig amb una colla que ens avenim molt i ens ajudem els uns als altres. I sobretot, riem molt!! Ric per tot l'any (gairebé). La ruta tenim pensada fer-la en una setmaneta. Es pot fer bé si no es complica o ens perdem més del compte, o fa mal temps.. En fi, ens adaptem al que sigui. Ja us en faré cinc cèntims quan torni. Però encara falta, no maxem fins el 18 o 19 d'agost!
      Una abraçada!

      Elimina
  4. August, sóc en Joan. Gràcies pels afalacs, al cap i a la fi, en aquesta nova aventura transhumant vosaltres sou els protagonistes i alhora els pioners per determinar, el pas, el traç del Camí de Marina en bicicleta. De la vostra experiència uns altres, al darrere, en trauran profit. Des de les calmes d’alçada del Carlit fins a la sorra de la platja vilanovina, seguint amb la broma: “Què Déu us agafi confessats!” i com diuen en l’argot dels pastors: “Què tingueu bon viatge!”

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu saps, Joan, que els afalacs no són gratuïts, que sense la teva feina de recerca segurament no ens aventuraríem a fer-ho. M'atreviria a dir que ni se'ns hagués passat pel cap de fer aquests camins.
      Procurarem fer bé el paper de "conillets d'índies" d'aquesta nova ruta que estàs preparant perquè puguis tenir la màxima informació possible cara a uns altres que la vulguin fer.
      Jo ja he començat a confesar-me avui, per a anar guanyant temps… Que tindrem bon viatge n'estic convençut, només de saber la gent amb qui el faig. Són -tu els coneixes- una colla de gent esplèndida!
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Sinó ho he entès malament feu la ruta de transhumància de les ovelles, amb vici, però sense elles, suposo...Trobo que és una ruta fantàstica i lliure de turistes, que és molt important...Segur que coneixeu algun pastor que us pot assessorar...Són una gent molt sabia , els pastors, que t'expliquen moltes anècdotes...Quan jo anava per aquests mons de Déu,
    sempre que en trobava algun, fèiem petar la xerrada...
    Bona pedalada, August.
    Espero que us vagi molt bé i que no us perdeu, sort del GPS, oi?

    ResponElimina
  6. Ho has entès bé, Roser, seguim el cami ramader però no amb el ramat (tot i que nosaltres ja en som una bona colla, hehe). De vegades coincidim amb algun ramat de la zona que es mou entre pastures. Llavors, si podem, sempre la fem petar amb el pastor. Tens raó són una gent molt sàvia, d'aquella saviesa popular d'abans que de vegades no es valora prou. El nostre guia, tal com explico al post, se n'ha fet un tip d'acompanyar als pastors. És com si en fos!
    De totes maneres la pedalada no la fem fins el 17 d'agost, o sigui que encara em trobareu per aquí donant-vos la tabarra uns quants dies.
    Sobre perdre's… el gps t'ajuda a saber on ets (portem també mapes de la zona), el problema és si no tens la ruta clara o et trobes amb un lloc on el camí és impossible i has d'improvisar. Però vaja, això ja ens agrada, forma part del que busquem aquests dies: deixar-se endur pel que el camí et va oferint, sempre en bona companyia.
    Una abraçada, Roser!

    ResponElimina
  7. August, sóc usuari de bicicleta i sempre he fet trajectes curts, de 1 dia com a màxim, i d'això ja fa temps.
    Des de l'admiració pel trajecte ramader que heu triat us desitjo molta sort, bon temps i força en les pujades.
    I fotografies, que ens agradarà veure el resultat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, pels teus bons desitjos. Esperem que es compleixin tot i que ja comptem que algun dels tres (especialment el temps) ens faci la guitza algun dia. Però ja va amb la jugada.
      Compta amb les fotografies, quan torni i pugui endreçar una mica el material.

      Elimina
  8. bona ruta! bones caminades! que sigui ben profitós !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree! Segur que ho serà. Ja ho compartiré amb vosaltres quan torni.

      Elimina

  9. En els meus viatges, sempre que he pogut, he agafat la bicicleta com a mitjà d'endinsar-me al territori. No hi fa res que sigui Catalunya o bé Egipte o la Xina, es tracta d'un sistema que permet recórrer camins recondits. El que tu expliques al teu post em recorda els viatges en el temps i com a antropòleg i fotògraf deixa'm dir que en aquest cas és evident la relació que hi ha entre memòria i viatge. Bona ruta tinguis, August!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina