dijous, 30 de juliol de 2015

Triplet d'emocions

Teaser (vídeo de promoció) de "Morir d'un llamp"

Estant com estic, immers en el meu nou projecte "Surant com les pedres" sobre la poesia de Jaume Subirana, la veritat és que no em queda gaire temps per a aquest blog. Però ahir, remenant per la xarxa vaig descobrir que la meva fada musical, la Bikimel -de qui ja us he parlat algun cop- està a punt de treure nou disc!!! Al setembre. Serà un mes, doncs, triplement excitant. I encara que no els poso a la mateixa alçada històrica viuré un triplet d'emocions importants: la Via Lliure cap a la República l'11S,  el referèndum que no ens van deixar fer, el 27S i, just enmig, el 18S, l'aparició de "Morir d'un llamp", el nou disc de Vicky de Clascà, alias Bikimel. UFFFF!

11 comentaris:

  1. Recordo perfectament el post que vas fer de la Bikimel. Em va agradar molt la cançó que acaba: "Quan es pon el sol a Farrera".
    Segur que aquest setembre serà emocionant.
    Molta sort August en tots els teus projectes, personals i col·lectius..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquesta cançó de Farrera és una preciositat, Xavier. Espero que ens en regali alguna com aquesta al proper disc.
      Gràcies pels teus bons desitjos, que faig extensius als teus projectes.
      Una abraçada.
      August

      Elimina
  2. Jo també recordo molt el teu post de la Bikimel, que jo no coneixia i també em va agradar molt les cançons.

    Triplet d'emocions... Com quevtotes seran positives ( esperem-ho). Doncs a gaudir-les molt.

    I endavant amb el projecte Subirana que ja anem veient a l'altre blog...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquesta "rentrée" serà de tot menys habitual. Un gran mes per a moltes esperances col·lectives. Esperem que els resultats ens acompanyin!

      El projecte Subirana em té del tot abduït. Sort que estic de vacances, si no no podria!
      M'ho estic passant molt bé i estic aprenent moltes coses també. Ja ho aniré compartint amb els que teniu la paciència de llegir-me.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. M'he de posar al dia, corres molt. Molta sort en tots aquests projectes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que estic el que es diu "on fire". Però això és perquè amb les vacances tinc un temps extra. No cal que m'atrapeu, ja us espero. Gràcies i molta sort a tu també en els teus projectes.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. bon triplet d'emocions ! som-hi!!! per cert també aniràs pel sextet?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! si aconseguim el segon sextet farem història un altre cop!!
      Una abraçada!

      Elimina
  5. L'altra vegada que vas parlar d'aquesta noia vaig intentar trobar la cançó de Farrera i res de res...Aquesta que has posat avui no m'agrada tant, fins i tot sembla que no sigui la seva veu i posats a "criticar", el títol em fa una mica de iuiu...Fa quatre dies que una nena es va morir perquè un llamp li va caure a sobre...
    Vigila amb tantes coses com fas que com diuen els nostres veins "quien mucho abarca poco aprieta! Em sembla que en català es diu "qui tot ho vol tot ho perd! Espero que no sigui una premonició i tot això que vols ho aconsegueixes...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu, Roser, que no trobessis la cançó de Farrera. Suposo que vols dir el CD, perque la cançó, si la vols, te la passo jo mateix! No en facis cas d'aquests videos de promoció, com a les pel·lis sovint te'n fas una idea poc real del que després hi trobes a dins. És cert que ella -especialment als videos- té un cert to lúgubre, espero que al disc hi hagi cançons com les de Farrera. I és veritat que el títol és tristament actual (tot i que ella, evidentment, ja fa temps que hi treballa). Bé, ja veurem quan surti.
      No pateixis per mi, sembla que faig moltes coses però és perquè les explico de cop. A més ara a l'estiu tinc molt de temps per a dedicar-m'hi. Diguem que estic fent una immersió de la poesia -i els dietaris- de Jaume Subirana. Què en treuré de tot això ja ho veurem. No tinc pressa, només que ara puc dedicar-m'hi a temps complet, gairebé. De totes maneres sempre he estat un tastaolletes, pico de tot arreu a risc d'aprofundir menys en les coses del que voldria. Però ja m'està bé, així. M'agrada variar.
      Petonets abans de la tempesta -crec- d'aquesta nit.

      Elimina