dimecres, 26 d’agost de 2015

Pioners d'un camí que vol tornar a ser història

A punt de sortir de Llívia, al costat de l'alcalde, l'Elies Nova

Acabats d'arribar a Vilanova i la Geltrú, al costat de Josep Salvans "el Cuca".





















7 dies separen aquestes dues fotografies. 280 kms. 6.151 mts d'ascensió acumulada. Podria seguir donant dades però cap d'elles podria explicar ni per aproximació el que ha estat aquesta ruta. Per a la majoria de nosaltres -que ja portem un munt d'anys i carrerades com aquesta- no ha estat una més. Ja vindrà el moment d'explicar-ho amb més detall.  Deixeu-me avui només dir-vos que ens hem sentit part d'un projecte que va més enllà de nosaltres. La recuperació del Camí Ramader de Marina en ple segle XXI només serà possible gràcies a l'entusiasme i el treball de moltes persones. Entre elles alguns alcaldes -com el de LLívia, Lluçà o el de Sta Margarida i Els Monjos- o exalcaldesses com la de Lluçà, o ajuntaments com el de Prats de Lluçanès que ens va acollir molt càlidament. Tots ells han sabut copsar la il·lusió d'amants del territori i de la nostra cultura ramadera com el Josep Anton Astort, el Josep Salvans "el Cuca", o el nostre inspirador principal: el Joan Rovira.
Darrere el seu alè nosaltres hi hem posat les cames per resseguir el camí i comprovar-ne la idoneïtat pensant en els que l'hagin de fer darrere nostre. Hi hem posat les cames però sobretot hi hem posat el cor. Perquè només així es poden tirar endavant les grans empreses. Deixeu-m'ho dir encara que em faci vergonya: ens hem sentit "pioners" d'un camí que esperem que molts d'altres facin darrere nostre. I això no té preu. Temps hi haurà per als matisos i correccions (a peu es pot fer íntegrament bé però sobre dues rodes caldrà cercar algunes variants) però avui només em quedo amb la satisfacció d'haver format part d'aquest projecte que esperem que aviat sigui una realitat.
Seria molt injust si no fes una menció especial a la persona que ens ha "seguit" al llarg de tots aquests dies encomanant-nos la seva alegria i il·lusió: el "Cuca", aquest pastor d'Olost del Lluçanès ja jubilat -que no vol dir allunyat- amb qui hem compartit uns moments impagables. Saber que ens esperava -sempre acompanyat de la seva parella, la Queta, tota energia i acolliment- al proper coll, després d'un tram dificultós o, senzillament, quan ens atrapava la pluja sota els noguers de Sta Maria de Matamala ha estat un regal preciós. Si a ell li feia gràcia seguir-nos a nosaltres ens feia un goig immens trobar-lo i sentir la seva rialla franca tot conversant sobre com havia anat el camí o escoltant el munt d'històries i saviesa que atresora després de tants anys resseguint aquests camins amb les seves ovelles. Per gent com ell, sobretot, és per qui val la pena recuperar aquest vell camí dels ramats.

16 comentaris:

  1. Veig que la pedalada ha estat tot un èxit, sobretot emocionalment...Quan darrerament s'han tancat o deixat perdre molts camins de muntanya, és tota una gesta intentar recuperar-los...Ai els pastors, jo hi he fet moltes xerrades per aquestes muntanyes nostres, tenen una gran saviesa popular...Un dia volíem fer fotos a un ramat i el pastor no ens va deixar, perquè va dir qui si les fotos sortien a algun lloc, els seus amos ( de les ovelles) les podrien reconèixer i potser s'enfadarien... Ens vam fer un bon tip de riure!
    Mirant les teves, de fotos, veig que heu fet una excursió de mar i muntanya...
    Felicitats per acabar la "gesta" i promocionar aquest recorregut!
    Bon vespre, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Roser, han estat uns dies innoblidables. Per la ruta i la companyia i, sobretot per la coneixença amb aquest pastor.
      Ja us faré un resum més detallat d'aqui a uns dies, quan endreci tot el material fotogràfic que tinc.
      Això que expliques de les ovelles i la por del pastor a que els féssiu fotos realment fa molta gràcia. Diu molt de com viu aquest món. Pensa que els pastors realment les distingeixen una per una!
      Bona nit, Roser.

      Elimina
  2. Enhorabona! Per la gesta, per fer-vos pioners, per haver gaudit, per les emocions, per les converses, per la companyonia. Una ruta envejable de totes, totes.

    Ja ens explicaràs més coses...

    Una abraçafa de benvinguda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme! Experiències com aquesta les guardes al cap i al cor molt de temps. Et donen alegria per a tot l'any.
      Ja us explicaré més coses un dia d'aquests, quan endreci tot el material.

      Gràcies per la benvinguda! Una altra abraçada per a tu!

      Elimina
  3. Felicitats per la proesa!!
    És una sort que es recuperin aquests camins-tresor.
    Però si ningú no els fes, tornarien a desaparèixer.
    Trepitgeu fort!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per la nostra part que no falti: hem trepitjat tan fort com hem pogut (alforges incloses). Ara la feina toca fer-la a d'altres a partir del nostre testimoni. Esperem que no s'arronsin.
      Una abraçada, Xavier!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Gràcies Elfree! La veritat és que és un privilegi poder fer allò que t'agrada i, a sobre, col·laborar amb un projecte així.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. L'enhorabona ! Quina enveja!
    Com a ciclista amater jo també crec en la metàfora de la bicicleta i la vida. A la vida, com dalt de la bicicleta, es tracta de no parar de pedalar, si no vols caure.
    Serà un plaer escoltar el vostre relat, un dia o altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roderic! Tens tota la raó amb aquesta metàfora. Si t'atures i et conformes qmb el que ja tens, no vas més enllà i, en certa manera, comences a anar endarrere.
      Miraré de fer-vos arribar aviat un relat més complet, quan tingui endreçat el material fotogràfic que he anat acumulant, alhora que revisi les dades de la ruta. Ho penjaré a blog de les carrerades. No pateixis que ja us avisarem.
      Una abraçada. I bona Festa Major vilafranquina, que ja la tenim aquí!

      Elimina

  6. Pels antics camins el temps pretèrit torna a esdevenir present.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I amb ell antics anhels que ens ajuden a dissenyar noves maneres de viure.

      Una abraçada, Jordi.

      Elimina
  7. Quin grup més ben avingut, es nota que us ho vau passar bé i que teníeu moltes ganes de fer el camí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noia, entendre't bé amb els que fas camí és molt important. I molt gratificant alhora!

      Elimina
  8. Enhorabona per aquesta iniciativa! Fer camins, sobretot si són antics, és una experiència molt enriquidora. A les fotos se us veu molt contents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Consol! Realment ha estat una experiència diferent d'altres anys. Cada any sortim junts però aquest any la ruta tenia un valor afegit molt especial. Ens ho vam passar molt bé!

      Elimina