dimecres, 5 d’agost de 2015

Una tarda amb els ramats


El ramat ha vingut a saludar-nos

Avui he tingut la sort -i el privilegi- d'acompanyar el Joan Rovira -el nostre guia-ramader de capçalera-  en una sortida pel Bages a la recerca del Camí de Marina que, aviat, haurem de fer amb bici. Buscàvem els punts d'enllaç de la carrerada des de Sallent cap a Manresa i, després, la continuació fins a Can Maçana a Montserrat.

Hem donat uns quants tombs per Santpedor fins que hem trobat el camí de la carrerada i ens hi hem endinsat en direcció a Sallent. De cop se'ns ha aparegut un ramat. Ens hem aturat i mentre parlàvem amb les pastores les ovelles han envoltat el nostre vehicle buscant un lloc de pas. Hem sabut que aquell ramat venia de Brugueroles -un mas proper- i que solia moure's per aquells camins. El Joan ha pres nota per a una propera entrevista i hem tirat endavant. Fins a Sallent, on hem anat a buscar el camí que baixa des de Prats de Lluçanès caranejant la serra.

El ramat busca un pas


Un cop allí hem donat la volta i ens hem apropat de nou a Santpedor per a seguir la carrerada que circula propera a la Sèquia i  envolta Manresa  passant per Viladordis. Allà he fet un salt en el temps i, davant del rostoll que hi ha a l'ermita de la Salut, m'he vist amb deu anys i pantalons curts jugant a futbol en el que llavors era un camp de futbol (de terra, esclar, i ben dura per cert).

Molt a prop d'allà hem tingut la segona sorpresa de la tarda: el ramat del Jan, un pastor a qui el Joan ja coneix i que pastura per aquells verals. Té un preciós ramat d'ovelles ripolleses (mireu-ne la diferència amb les d'abans: potes negres, totes elles esquitxades amb taques negres, i amb unes banyes poderoses, especialment les dels mascles). 

El ramat d'ovelles ripolleses del Jan

Mentre xerràvem amb ell he vist que hi havia un xaiet molt petit. L'hi he preguntat i m'ha dit que tenia… mitja hora de vida! M'hi he acostat i l'he vist moure's encara fent tentines buscant la mamella de sa mare. La fal·lera devia ser tanta que fins i tot perseguia d'altres femelles, però allà al darrere de seguida hi havia sa mare que, amb un suau copet amb el morro, semblava dir-li: ei, que sóc aquí!

El xaiet a redòs de sa mare
El Joan i el Jan, l'estudiós de la transhumància i el pastor llicenciat
Mentre jo feia les fotos al xaiet i observava el ramat (i els atributs -davanters i darrers- dels marrans) els gossos d'atura seien tranquils a l'ombra vora el seu amo, a punt d'obeir.



Hem deixat el Jan i hem enfilat el camí cap a Castellgalí i, després, un tram de carretera cap a Marganell. Ens anàvem apropant a Montserrat i el massís se'ns imposava cada cop amb més força. Un cop a Marganell hem trobat el camí que ens ha enfilat -i com!- pels costers fins que ens ha deixat a la carretera que duu a Can Maçana. Hem hagut d'optar per aquesta via perquè la carrerada veritable només és apta per als que van a peu. Que de fet és com acabarem anant nosaltres per aquesta, arrossegant les bicis amb alforges.

Enfilant-se cap a Can Maçana


Ja tinc ganes d'agafar la bici i perdre'm per aquests racons!


10 comentaris:

  1. Caram, August, quina volta més interessant i què bonica l'experiència dels ramats! Quin gust poder gaudir d'aquests moments, no? Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Ignasi, la veritat és que és una manera genial de combinar vacances, esport, natura, companyia i la possibilitat de reviure uns camins plens d'història. I a més col·laborar amb els estudiosos d'aquest patrimoni en la seva conservació. Ja us ho explicaré quan torni, amb pèls i senyals.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. August, quan he vist el títol del post he pensat que ja estàveu fent el camí ramader ab la bicicleta.
    Comprovo que és un tast. Molt interessant també.
    La vista final de la serra de Montserrat és especialment bella.
    Bon viatge quan el feu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una sortida de preparació (per a estalviar-nos marrades amb la bici al coll).
      Com pots comprovar va ser, tot i així, una tarda plenament satisfactòria. Us mantindré informats quan la fem finalment.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Però avui anàveu motoritzats, pel què veig...
    És un bon auguri que us hagueu trobat el ramat, això vol dir que anireu per bon camí... I quina il·lusió aquest xaiet tan petit, gairebé sembla de peluix!
    Bon dia, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi també em va fer molt bones ssensacions trobar-nos ja els ramats, especialment el del Jan. Aquestes ovelles ripolleses són precioses! I el xaiet, ja ho veus, era per agafar-lo i fer-li abraçades!
      Bon dia, Roser!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Pons, ets incorregible!! A mi també m'agrada el xaiet a la brasa, però aquest no! (digue'm contradictori, som així).

      Elimina
  5. quina experiència més maca i gratificant! aquests ramats veus si que m'agraden! per un moment havia pensat en una altra mena de ramats ....sort que aquests ramats són de xais

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Elfree, hi ha ramats i ramats… Aquests et connecten amb un temps ancestral, amb un patrimoni cultural que hauríem de saber mantenir. Per això, entre d'altres coses, fem aquest recorregut. Avui mateix vinc de parlar amb el regidor de medi ambient de Sta. Margarida i els Monjos, un dels ajuntaments que ha apostat fort per aquest projecte. Tenen clar que pot ser, a més de la recuperació d'un tros de la nostra història, un element potenciador dels municipis per on passi. A veure com acaba tot plegat. De moment comença molt bé: ens han fet un "salconduit" i tot, imitant un dels antics que es donaven als pastors. En fi, això promet!
      Una abraçada!

      Elimina