diumenge, 18 d’octubre de 2015

Més sobre "El Testament de Maria"

L’anunziata di Palermo, d’Antonello da Messina

Vaig demanar a un amic meu, molt més coneixedor que jo dels temes bíblics i religiosos en general, en Jordi Trepat (1) , que em donés la seva opinió sobre el llibre que acabo de comentar. Aquí la teniu:

"El Testament de Maria se m'acut que podria ser com un evangeli apòcrif del  S. XXI. "Apòcrif" no en el sentit de "fals, falsificat, inacceptable" sinó en el seu sentit etimològic: "amagat, clos, secret".

Dels fets de i sobre Jesús de Natzaret -diguem-ho així- en tenim força versions. Hom en pot escatir els aspectes històrics i els que no ho són, si són prou vàlids per fonamentar una fe, si són admirables, alliçonadors o simplement interessants. A ningú se li escapa, però, la càrrega de misteri (en el sentit més ampli de la paraula) que susciten. D'aquí ve que, si algú vol entrar en el secret de com va viure Maria tota aquella història, i que ho faci en el to amb què ho fa l'autor, em sembla enormement actual i, per descomptat, gens fals o inacceptable, sinó tot el contrari: revelador i significatiu.

Què va pensar, sentir, preguntar-se la mare de Jesús, quins podien ser els seus dubtes i desigs, esperances, temors i decepcions? Tot s'expressa en aquest monòleg interior d'una gran humanitat. Si a més, s'escriu amb un to íntim, càlid, poètic, delicat, bell en definitiva, això fa del Testament un relat que t'emociona i et fa pensar.

"Desitjo que el que ha passat no hagi passat…". "He somiat que hi vaig ser…". "Vull que el temps retrocedeixi… començar des del principi…". "Els nostres somnis sí que tenen importància…". "Redimir el món? No va valer la pena…". És aquest vaivé d'impressions personalíssimes amb el rerefons dramàtic que va viure Maria (la mort del seu fill) que fan del llibre un text a voltes dur i inquietant, però alhora de lectura amable i pacificadora.

JORDI TREPAT

(1) I alhora un bon poeta! Però això és feina per a un altre dia…


* Teresa Costa-Gramunt em fa arribar una ressenya seva sobre aquest llibre apareguda a la revista digital El Núvol. Molt interessant!! :  http://www.nuvol.com/critica/levangeli-segons-colm-toibin/

D'ella en rescato aquestes paraules:  "Les escletxes per on passa la realitat-veritat són com raigs de llum que il.luminen una cambra a les fosques. Per més efímera que sigui, podem veure l’esclat d’aquesta llum que, qui ha dit que no pot ser?"


6 comentaris:

  1. En vaig fer un comentari crític a la revista digital Núvol.
    És un llibre que em va colpir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Teresa! Ja l'he llegida i la trobo esplèndida. Sense el teu permís l'he enllaçada a aquesta entrada.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Ara llegiré el comentari de la Teresa, que també veig que el llibre li va arribar a l'ànima.
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, llegeix-lo. T'agradarà molt, ja veuràs.
      Petonets.

      Elimina
  3. No sé del cert si aquesta bona senyora va existir.
    Però sí que al llarg de la història hi ha hagut milers i milers de mares que han tingut fills i filles admirables que han mort d'una manera cruel per defensar les seves idees de pau i justícia, i que han patit el turment com si se'ls fes en pròpia carn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les mares, sempre al davant dels infants que creixen, sempre al darrere dels fills i les filles que es fan homes i dones.

      Elimina