diumenge, 15 de novembre de 2015

Poesia indòmita: Yeats a través de Jaumà


L'editor de 1984, Josep Cots, presentant l'acte


Dimarts passat a la llibreria Laie ens vam aplegar una vintena llarga de persones per assistir a la presentació d'Irlanda indòmita, l'antologia de William Butler Yeats a càrrec de Josep M. Jaumà. Em va fer una il·lusió especial per dues raons: la primera perquè tenia moltes ganes de conèixer en persona Jaumà perquè és també un dels traductors de Philip Larkin, que -com deveu saber- és una de les meves flaques poètiques;  l'altra perquè Yeats ha estat des de fa anys un dels poetes anglesos que més m'ha captivat. Després us ho explicaré.

L'acte comptava, a més -per si ja no eren suficients els motius esmentats per assistir-hi- amb la presentació del poeta i de l'antologia a càrrec del també poeta i director de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, de qui he llegit molta de la seva poesia -i comentat aquí.

El poeta Àlex Susanna al seu comentari sobre Yeats















De l'extensa i erudita anàlisi de la figura i l'obra de Yeats que va fer Susanna no puc parlar-ne amb propietat perquè la trairia. No vaig prendre notes, em vaig estimar més deixar-me endur per la seva rica argumentació i la pausada tria de les paraules que utilitzava que no pas estar pendent de capturar unes notes que m'haguessin fet perdre el fil. Va ser en tot cas una defensa de Yeats com a un dels millors poetes no ja de la literatura anglesa del segle XX sinó de la literatura universal. Sense entrar en l'anàlisi exhaustiva de cada una de les 'etapes" de Yeats -aspecte que va considerar fins a un cert punt erroni ja que, segons ell, hi ha una coherència de fons en tota la seva obra, més enllà dels accents formals o de contingut que hi dediqués-, deixant de banda, doncs, deia, aquesta possible fragmentació cronològica de la poesia de Yeats va dibuixar un poeta amb majúscules, entregat a la seva obra des del primer dia -amb un altíssim nivell d'entrada- que, en tot cas, segueix un procés de despullament de tot allò que en alguns moments va embolicar la seva poesia, anant a l'essencial a mesura que avança la seva vida.

Josep M. Jaumà, llegint versos de la seva antologia sobre W.B.Yeats





Si Susanna havia escalfat l'ambient per a apropar-nos a Yeats, la segona part va acabar d'encendre l'auditori gràcies a la lectura comentada de poemes a càrrec del mateix Susanna i del traductor, Josep M Jaumà. Malgrat aquest darrer no va parar d'excusar-se davant el seu predecessor per considerar que, amb alguns comentaris que afegia per a contextualitzar els poemes li prenia paper, el cert que és que va ser una estona deliciosa, on vam assistir no només a l'audició dels versos de Yeats sinó a l'entusiasme d'aquell qui se'ls ha fet ben seus. Jaumà va insistir en aquesta idea del poeta indòmit que, malgrat els revessos de la seva vida -i l'aïllament i incomprensió dels seus coetanis- continua fidel a una proposta poètica plena de força i deler vital.

Era tant l'entusiasme que respiraven els dos rapsodes que semblava que ens llegirien l'antologia sencera.  "Dos més i acabem", deien, i repetien poc després, sota la mirada complaent i múrria de l'editor, en Josep Cots, a qui hem d'agrair -ho va fer Susanna al seu parlament- la gosadia d'emprendre la publicació d'aquests grans volums poètics en un temps on les editorials més aviat retallen pressupostos. Ja vaig poder assistir també a la presentació de Fulles d'herba de Walt Whitman i sóc testimoni que tot aquest entusiasme poètic només és possible si hi ha una adhesió semblant per la banda editorial. Blai Bonet, Akhmàtova, Casasses, Brodsky, Mandelstam, Contijoch… i d'altres, són un bon exemple de l'aposta d'Edicions de 1984 pel que fa a la poesia.




He dit abans que us explicaria com vaig accedir a la poesia de W.B.Yeats. Tot i que, lògicament, n'havia sentit a parlar a la facultat de Magisteri (Filològiques) i, segurament abans a l'institut, la veritat és que qui em va fer endinsar en els versos del poeta anglès fou, curiosament, un italià: Angelo Barnduardi. L'any 1986 va treure un disc titulat "Branduardi canta Yeats. Dieci ballatte su liriche di William Butler Yeats", amb traduccions de Luisa Zappa. Un disc que em va trasbalsar i del que ara comparteixo amb vosaltres un petit tast (us adjunto la traducció catalana de J.M Jaumà)*:


21.- Dooney, Kilvarnet i Mocharabuiee són localitats properes a Sligo, un dels paradisos de la infantesa de Yeats.





IL VIOLINISTA DI DOONEY

Come le onde del mare, come le onde del mare
balla la gente quando suono il mio violino.
Mio cugino è prete a Kilvarnet,
mio fratello è prete a Mocharabuiee.

Ma io ho fatto più di mio fratello e mio cugino:
leggono nel libri di preghiere,
io leggo nel mio libro di canzoni
che ho comperato alla fiera di Sligo.

Quando alla fine dei tempi
noi ci presenteremo a Pietro,
andremo a lui seduto in maestà,
allora lui sorriderà ai nostri tre vecchi spiriti,
ma chiamerà me per primo oltre il cancello.

Perché sempre allegri sono i buoni,
salvo che per cattiva sorte,
e la gente allegra ama il violino,
la gente allegra ama ballare.

Quando mi vedono arrivare,
corrono da me tutti gridando:
"Ecco il violinista di Dooney!"
Vengono a ballare come le onde del mare.

Trad. Luisa Zappa


PS: Per cert que, com Susanna em va comentar, "Yeats té moltes possibilitats de ser musicat" -em va dir amb un cert aire de complicitat. "Potser després de Jaume Subirana" -vaig pensar jo.

9 comentaris:

  1. Yeats m'ha acompanyat des de la meva primera edat adulta i a mesura que hi retorno no puc evitar descobrir les complexitats d'una gran poeta que de vegades ha estat injustament qualificat de desigual. Opinió, com qualsevol altre, a debatre. Però certament l'obra de Yeats es revela en tant que noves lectures hi afegeixen un sentit renovellat a tenir en compte. Per cert, la feina d'en Josep Cots imprescindible en l'actual panorama nostre.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'antologia de Jaumà -acompanyada d'un pròleg introductori - crec que ajuda a fer justícia -poètica- amb la figura de Yeats.
      Una abraçada, Jordi!

      Elimina
  2. Veig que a Vilafranca, feu uns actes poètics de gran volada...Jo a l'Alex Susanna, el vaig conèixer als meus temps radiofònics, és molt lletraferit. D'aquests altres que parles no n'he llegit res...
    Guapa la cançó, la música , és clar...
    Ah, i m'agrada això que "els bons són sempre els alegres", del poema en versió catalana...I "ballar com una ona del mar", esperit optimista, el seu!!!
    Bon vespre, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Roser, l'acte va ser a Barcelona, a la llibreria Laie del C/ Pau Claris. Aviat penjaré la versió en italià perquè es pugui seguir millor la cançó.
      Sí, a mi també m'ha agradat molt aquest vers que dius!
      Bona nit, Roser!

      Elimina
    2. Ai, quina poca cultura urbana que tinc, mecatxis!!!

      Elimina
  3. encara que m'agrada llegir poesia reconec que en Yeats no el tinc gaire llegit , cosa que em reca però sempre estic a temps de posar-hi remei ....en fas una narració entusiasta que encomana el desig de llegir Yeats , a a L'Àlex Sussana fa anys el vaig llegir una mica ....gràcies per la vetllada poètica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, Elfree, a disposar! Ja saps que m'agrada compartir les meves lectures poètiques. Jo tampoc sóc cap especialista, però m'agrada tastar versos aquí i allà. I els de Yeats m'han agradat sempre.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Un poema vitalista. Sí que m'agradaria tenir davant la versió en italià per tornar a escoltar la cançó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara mateix te la penjo, Novesflors! Fa poc que l'he trobada!
      Bona nit!

      Elimina