dilluns, 2 de novembre de 2015

"Tenim massa por de la innocència" (Bikimel)








"Em sento com el primer petó que fa aquest món millor"

Així comença aquest nou disc de Bikimel, sí, alguns la recordareu perquè ja vaig parlar d'ella aquí com la meva fada. I així també em sento jo quan la seva veu em porta una afirmació de vida, de vegades més intimista i delicada, d'altres plena d'energia esclatant. En fi, no segueixo perquè acabaria dient massa tonteries… però en el fons reivindico aquest positivisme enmig d'un món que sembla contradir-nos a cada moment. Per això valoro aquestes cançons, aquestes melodies, aquesta veu excepcional que t'acarona suaument.

Bikimel a Vic presentant "Morir d'un llamp"


Vaig anar-la a veure a la presentació d'aquest "Morir d'un llamp" al Mercat de Música Viva de Vic i vaig corroborar que té un directe impactant, no sé si bestial -com diu algun titular-, però, en tot cas, potent i transformador. Veure-la començar amb aquest poema de Vinyoli que dóna títol al disc, sola, al piano, sota una llum que la destacava de la foscor de l'escenari, és tota una declaració de principis:

EL BORNI

Morir d'un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.

Que un roc tirat per folga em tregui l'ull
únic que tinc. Ragi la sang. Enlloc
no em podran mai guarir la nafra.

El joc de les paraules em plau ara
que s'ha tornat cega i avara
la vida. Prou! No estic, no, cloc-
piu, no, que paladejo pedres.
I ric i visc a les tenebres.

Joan Vinyoli. A hores petites, 1981

Bikimel a Vilaweb


Després el concert -i el disc- circula per molts altres territoris. "37" un cant a "la paraula que sempre, he estat buscant"; "Llenya": "Els teus cabells fan olor d'orenga, / i els teus ulls, tendres com la cendra. / Fas olor de cendra.". "Infla les veles": Ajuda'm a ser una vela i anirem més ràpid que el mar."  Un recorregut divers, des de peces més intimistes fins a d'altres més enèrgiques. A mig camí del folk, el pop, la cançó d'autor -d'aquella que es toca només amb una guitarra, com als acústics que fa a la promoció i que són imperdibles-. Hi ha fins i tot una versió estripada i en italià (!!) de L'home del carrer de Pi de la Serra, esplèndida. 
Acompanyada d'una banda que es mou perfectament adaptada al seu esperit, el directe desplega tota la força i la tendresa d'aquesta cantant singular. Més còmoda a l'escenari que a les entrevistes on sembla avergonyir-se de l'interès que d'altres tenen en la seva proposta. I tanmateix diu coses molt interessants. I si no escolteu aquest enllaç (on podreu sentir un d'aquells acústics que deia abans): 


O aquesta interessant entrevista a Vilaweb on proclama sobre aquest disc i el seu positivisme:

"Sí… Molt positiu. Una lluita personal i no conflictiva. La lluita de no deixar-se un mateix. D’emplaçar-se cada dia a tenir una higiene, no només de rentar-se les dents, sinó també mental. Una higiene en l’actitud… psicològica i espiritual. Reivindicar aquelles coses de què hem de ser responsables si volem ser més bones persones. ‘Morir d’un llamp’ també té el sentit de la perversió del poder. Jo em crec invencible fins que deixo de ser-ho. Hem de tenir en compte els nostres poders per no apuntar en el sentit equivocat."

I com que no vull parlar més sinó fer-vos sentir la Bikimel aquí teniu una de les meves preferides d'aquest disc, "Fil Imaginari":  "I per cada cop que algú em dóna, m'obres la mà…"  Realment sento que un fil imaginari em lliga a aquesta veu, a la meva fada musical… Gràcies, Bikimel!




10 comentaris:

  1. Celebro que l'hagis pogut anar a veure a Vic. Segur que valia molt la pena.

    Com m'agrada també el positivisme, que cada dia es fa més valuós al matix temps que més difícil. Ens deixarem estirar per aquest fil imaginari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et va agradar la Bikimel de Farrera, el seu anterior disc, aquesta t'encantarà!

      Elimina
  2. Molt bona veu! I no se la mengen gaire els instruments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Helena, és d'aquestes veus que agraeixes que destaqui sola perquè és esplèndida!

      Elimina
  3. Conec el seu disc anterior. Hi ha una cançó que em va xocar/agradar molt: música d'eixambre. I m'agrada això que dius de la higiene en l'actitud, psicològica i espiritual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el seu disc anterior era més experimental i sorprenent. També hi havia algunes peces que no m'agradaven tant com d'altres. Aquest és més homogeni, potser. Podríem dir una mica més comercial, tot i que manté el seu segell, tant en músiques com en lletres. Ja em diràs què et sembla si l'escoltes.
      A més, m'agrada molt tot la manera de pensar que té davant la vida i la seva faceta de músic.

      Elimina
  4. "I a cada mot que em callo es torna a tancar"...
    Exposar els sentiments que et provoca el fet d'escoltar una cançó que t'enamora, no és mai una tonteria...Però jo avui et diria que aquest post és " de un romàntico subido", he, he...
    Si que té una veu bonica aquesta noia i ben modulada...També m'agrada que destaqui per sobre dels instruments, com si volés!!!
    Bon vespre August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Roser! Tant se'm nota? I jo que creia que m'havia controlat… Bromes a part, quan sents aquestes connexions amb la música d'algú, és una sensació molt reconfortant, no?
      I sobre la veu, massa cops sentim veus mediocres amagades sota grans arranjaments musicals. Quan hi ha una veu així, cal deixar que se senti.
      Bona nit, Roser!

      Elimina
  5. estic totalment out en música i confesso que ni un borrall en se´de l'actualitat pero vaj sembla molt engrescadora a veure si escolto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fes-me cas, Elfree, escolta-la! T'encantarà! I si no, digues-m'ho!

      Elimina