diumenge, 29 de novembre del 2015

XXVIIens Premis Joan Mañé Guillaumes

Foto amb tots els guanyadors dels XXVIIens premis Joan Mañé i Guillaumes

Just ahir va fer dues setmanes que vaig ser convidat a participar en un d'aquests actes que et confirmen que tenim -malgrat totes les males notícies que ens abrumen- un gran país, amb una gent fantàstica disposada a dedicar el seu temps a promoure la cultura de casa nostra. I a fer-ho amb un altíssim nivell  de dignitat, encara que es tracti d'un acte adreçat sobretot als més petits. És en els detalls on es veu sempre la veritable qualitat de les persones i d'allò que fan. Estic parlant del Premi Joan Mañé i Guillaumes, que va ja per la vint-i-setena edició. 
El GER (Grup d'Estudis Rapitencs) està al darrera de l'organització d'aquest certamen literari, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, el Centre Cultural Rapitenc, el Grup de Joves "Festa del Most", l'escola Sant Domènec i el Consell Pastoral de l'església de Sant Domènec de la Ràpita.

Una visió del públic assistent a l'acte,  celebrat a l'església de la Ràpita (Sta. Margarida i els Monjos)

Des del primer moment ja veus que tot està calculat i mimat al mil·límetre, des del guió de l'acte, excel·lentment presentat per Cristina Cabré, als diferents parlaments que hi van tenir lloc. Però la veritable joia és la cerimònia d'entrega de premis que transcorre amb agilitat i permet que cada un dels guanyadors/es tingui el seu petit moment de glòria amb fanfàrria inclosa. Una bona mostra de l'elegància de tot plegat és també l'actitud del públic que es mantingué en tot moment respectuosa i atenta, i això que hi havia molts petits escriptors i escriptores entre el públic i que la llista de premiats era llarga!

Cristina Cabré, mestra rapitenca, presentadora de la vetllada


La "presidència" de l'acte:  Joan Torrents, President del Grup d'Estudis Rapitencs, un servidor, August Garcia, mestre i filòleg, Imma Ferret, Alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Esther Marmaneu, Regidora de Cultura de l'Ajuntament, Albert Estella, President del Grup de Joves organitzadors de la Festa del Most i, finalment, Montse Mateu, presidenta del Centre Cultural Recreatiu Rapitenc.
Després de l'entrega dels premis adreçats als més menuts va arribar el meu torn. Se m'havia demanat que digués unes paraules i vaig pensar que res millor que reflexionar una mica sobre les raons del per què escrivim, entenent el fet d'escriure d'una manera molt àmplia, no només referit a allò que en diríem escriptura creativa. Dies abans havia fet una crida per la xarxa a un munt d'amics i ex-alumnes fent-los aquesta pregunta: Per què escrius?  La resposta em sorprengué per la quantitat i diversitat de missatges que s'anaren acumulant al meu correu, de manera que de seguida vaig veure que la feina seria fer la tria perquè era clar que no els podia llegir tots. Com que el text excediria de bon tros la mida d'un post normal d'aquest blog però crec, també, que val la pena de compartir-ho amb vosaltres,  he pensat que repartiré aquestes aportacions en diferents entrades que aniré publicant properament, sota l'epígraf "Per què escrivim?".

Un servidor adreçant-se al públic assistent
La meva més sincera felicitació als organitzadors d'aquest premi. En un país nou com el que volem fer ens faran falta moltes iniciatives d'aquest nivell. Llarga vida al Premi Joan Mañé Guillaumes!

8 comentaris:

  1. Segur que els bons mestres hi teniu molt a veure, en el fet que els vostres alumnes escriguin. Si sembreu la llavor de les lletres en els seus hàbits, si sabeu engrescar-los a escriure i els esperoneu a fer-ho, si a més se saben organitzar esdeveniments com el que ens expliques, no caldrà tèmer pel futur de la nostra literatura.
    Endavant i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si sóc bon mestre, només sé que intento fer viure en els meus alumnes experiències que els facin ser millors. I el plaer d'una bona lectura, d'un text ben escrit n'és una. L'amor que hom posa en allò que fa és mil vegades més educatiu que mil discursos sobre les bones maneres. I aquest acte n'és una mostra excel·lent.
      Gràcies Montse! Una abraçada.

      Elimina
    2. Sempre d'acord amb tu, tot i les dificultats i els uatsaps i les disbauxes televisives a què mos sotmeten per no pensar ni escriure.

      Abraçades caloroses, estimat.

      Elimina
  2. M'encanten aquests actes on els nens hi són protagonistes...Això vol dir que la nostra cultura té una bona llavor, que el dia de demà farà una florida que admirarà tothom...
    Segur que van ser ben feliços perquè cadascun es va sentir una mica protagonista d'aquest acte cultural i entranyable...
    I veig que tu també te'n vas endur Uns quants honors, i sembla que t'ho passes bé...
    M'imagino la quantitat de respostes que vas rebre, contestant la pregunta, ja que cadascú té els seus motius per escriure, tot i que de vegades hi ha qui coincideix! Ja ens n'aniràs fent cinc cèntims...

    Felicitats i petonets.

    ResponElimina
  3. Que bonic ès que es valori els petits escriptors! Aquests actes sòn molt importants.

    M'encantarà que comparteixis amb nosaltres el "per què escrivim" ... No m'ho perdré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona, pels meus accents del revés... Això d'escriure amb la tablet em fa anar de bòlit. Tot junt en una mateixa tecla, em provoca moltes errades.

      Elimina
  4. Mira que bé, et donen material per fer posts gratis, mentre els altres ens ho hem de treballar personalment, què injust!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però la idea va ser meva!! I la feina de llegir-ho, triar-ho i organitzar-ho també! Ja ho veuràs! (no tothom pot ser Pons, jo ja fa temps que hi he renunciat)

      Elimina