dijous, 31 de desembre de 2015

Per què escrivim? (i 4)

  Raons creatives i/o literàries


Encara que no tots podem aspirar a ser escriptors, tots portem a dintre les ganes de deixar-nos endur per la bellesa de les paraules, per la seva capacitat de crear mons, pel pur plaer de jugar amb els mots. 

Alguns ho expressen des de ben jovenets:

“Per mi escriure és una forma molt bonica d’expressar-te”  (12 anys)

“Escric perquè és una manera d’expressar el que tu sents però sense dir que ets tu”  (12 anys)




Un plaer gairebé físic:

“El lliscar de la ploma (m'encanta escriure amb ploma) sobre el paper ( abans hi havia uns fulls reciclats força matussers de color oliva que eren el súmmum) em genera un plaer especial.”



Escriure és també un joc amb regles pròpies:

“Es un juego en el que busco ganar algo, provocar cosas, ponerme a prueba ante los demás (...) Y a veces me siento ganador.”

“És divertit inventar-se històries i explicar-les.”

Escric per voler demostrar que sé escriure, que sé teixir frases, que sé (i vull) fruir del llenguatge”
Si la 'literatura-brossa' no fos una metàfora...

Escriure és una passió:

“Escric perquè no puc parar d’escriure.”

“Escric per expressar idees i emocions, però sobretot per fer viure aquestes idees i emocions en els altres i poder compartir-les després tots plegats.”

“Escric, sobretot, perquè m’agrada, m’apassiona i no sé si hi ha cap explicació que justifiqui que una cosa t’agradi o t’apassioni.”




Escriure  ens lliga als altres que han escrit (o no):

“Escric per establir diàleg amb els que han escrit abans i amb els que escriuran després”

Escric però no per als meus contemporanis, que conec i, en general, em desagraden; tampoc per als que vindran, que afortunadament no conec ni coneixeré; escric només per a alguns dels que m’han precedit i dels quals voldria ser digne i agraït successor.”

“Escric per recordar els que ja no són entre nosaltres.”




Escriure ens apropa a la bellesa i, en certa manera, ens fa eterns:

"Estic plenament convençut que l’escriptura és un alt temple de creació ètica  però també estètica: una meravellosa forma de bellesa.”

“La gent escriu simplement per a que els recordin. Tot allò que escrivim queda per sempre. Nosaltres morim, però les nostres obres perduren en el temps. Escriure ens fa immortals.”

“Escric per demostrar que encara sóc viu i encara tinc coses a dir... Escriure és una de les últimes activitat humanes que voldria perdre.”










Ja ho veieu si n’hi ha de raons per a escriure. O sigui que, endavant amb les paraules.
Escriviu, escriviu, escriviu... perquè, com ha dit Màrius Sampere

"per escriure sols necessito un llapis i un paper i d’aquestes dues coses poden néixer universos extraordinaris sense haver de requerir res més."

***

PD: Moltes gràcies a tots els que m'heu ajudat a escriure aquesta sèrie: "Per què escrivim?"
PD2:  I gràcies al Grup d'Estudis Rapitencs. Gràcies al seu encàrrec han sortit aquests posts.


In memoriam Santi Casañas



9 comentaris:

  1. He recuperat dues expressions que em semblen molt significatives.
    - "Escric perquè he viscut. Llegeixo perquè visc". Baltasar Porcel, Discurs de cloenda a la Fira de Frankfurt, 2007.
    - "Escric per viure. / O el revés, tal volta: / visc per escriure". Miquel Martí i Pol (Haikús en temps de guerra, 1999-2000).

    I si voleu, encara:
    - "Tres coses fan hom savi: molt viure, molt llegir e molt cercar món". (Llibre de tres, Anònim s. XIV.
    - "En el més fràgil / aire cantat d'uns versos, / deso la vida. (Salvador Espriu, Les cançons d'Ariadna).

    Escrivim, escrivim, que el món s'acaba...! (És broma, eh... No sé si la primera o la segona cosa....

    Jordi Trepat
    , tal volta,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi, per les teves aportacions!! La llista de cites sobre l'escriptura segur que és gairebé tan llarga com les de les obres escrites. Suposo que això de la metaliteratura és per a molts indefugible.

      Està clar que l'important -per a mi almenys- és trobar l'equilibri entre escriure i viure. Vull dir que no pots viure només del que escrius perquè llavors abandones els que t'envolten i en certa manera a tu mateix. Ara veig que m'acabo de ficar en un "jardí"…
      En tot cas, com es deia abans: "Que el llegir no ens faci perdre l'escriure"
      Una abraçada, Jordi!
      I bon any!!!

      Elimina
  2. A mi m'agrada l'austeritat d'aquesta passió, que només necessitis llapis i paper. Però utilitzo llibretes Moleskine, i necessito l'ordinador, dos elements que ho sofistiquen, a banda de la ploma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també faig servir aquestes llibretes! M'encanta el tacte que tenen. És com un ritual. Allà hi anoto coses importants que després esdevenen -o no- cançons, escrits, pensaments…
      Pel que expliques tu ho vius com aquella amiga meva que ha posat allò del plaer de la ploma damunt el paper…
      Bon any, Helena!!

      Elimina
  3. Cada un d'aquests posts ens ha apropat als altres perquè hem sabut quina era la seva intenció a l'hora d'escriure, penso que n'hi ha tantes com persones...
    Algunes les he trobades molt interessants:
    “Escric per expressar idees i emocions, però sobretot per fer viure aquestes idees i emocions en els altres i poder compartir-les després tots plegats.”
    Jo diria que escric perquè em fa il·lusió !
    Que tinguis un Bon Any, August, ple de bones raons per escriure!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta cita que esmentes és d'un escriptor amic meu. Estarà content de saber-ho.
      Jo també crec que hi ha tantes raons com persones, encara que, com hauràs vist, hi ha algunes ioincidències, imagino que lògiques perquè, al capdavall, tots ens movem per motivacions semblants.
      A mi també em fa il·lusió escriure! I encara més que algú s'ho llegeixi amb carinyo. Com fas tu, Roser!
      Un bon any també per a tu, Roser, ple de salut, alegria i ganes per anar compartint el que vius amb els que t'envolten!

      Elimina
  4. Escric perquè m'agrada. Com la M. Mercè Marçal, escric (estimo, deia ella) perquè sí, perquè el cos m'ho demana.
    Bon 2016.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esclar que sí, novesflors! Les coses que fem amb ganes i passió les fem perquè si. Després podem pensar-hi i buscar-hi motius més profunds, però, com tu dius, si el cos t'ho demana…
      Bon 2016!!!
      Una abraçada.

      Elimina
  5. A mi també m'agrada escriure amb ploma, és una manera de donar-li valor i té una estètica especial.

    Moltes gràcies per la teva recerca.

    ResponElimina