dissabte, 9 de gener de 2016

Concert per a la mà esquerra








Em fa una il·lusió especial compartir amb vosaltres la presentació d'aquest llibre el proper dissabte, dia 16,  a la Llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès.

Me'n fa perquè, en primer lloc, es tracta d'una novel·la molt ben escrita que, segur, farà les delícies d'aquells a qui agradin els relats que barregen l'interès de la trama amb una acuradíssima documentació que permet situar els esdeveniments en el seu context històric.
En segon lloc estic content perquè tindré l'oportunitat de conèixer un escriptor emblemàtic de la meva joventut, en Raimon Esplugafreda -qui no recorda "Hem nedat a l'estany amb lluna plena"?- que ara sé que és el pseudònim sota el qual s'amagava en Jesús Bonals. Per un d'aquells atzars, resulta que ha resultat ser el pare d'una bloguera-poeta (o a la inversa),  l'Helena Bonals, molt activa a la xarxa, que vaig conèixer ara fa just un any a la trobada virtual "Roda al món i torna al bloc" de la qual ja us he parlat altres cops.
I m'afalaga, finalment, en tercer lloc, que m'hagin proposat de participar en la presentació d'aquest llibre com a lector d'algun dels seus fragments.

Jesús Bonals, l'autor de "Concert per a la mà esquerra"


Però parlem una mica d'aquesta novel·la. Abans he dit que barrejava trama amb documentació. Potser aquesta afirmació podria fer pensar a algú que es tracti d'una novel·la històrica. Jo no la definiria ni molt menys així, tot i que en té elements. Un dels encerts de l'autor és que aconsegueix crear una ambientació molt creïble i natural, sense haver de recórrer a llargues descripcions o a paràgrafs expositius. Coneixem l'època dels personatges perquè ells -i el que fan i com ho fan- ens ho va pintant, com si l'autor anés creant un fresc a base de pinzellades de manera que al final tens la sensació d'estar vivint en aquell univers.

Però me n'adono que encara gairebé no us he dit res de la trama. Posem-hi remei. L'acció de la novel·la transcorre en dos temps que es van alternant. Estem a l'estiu del 92 -sí el de les nostres olimpíades- però no a Barcelona sinó en un indret proper al riu Segre anomenat Santa Creu de la Ribera, segurament prefiguració d'algun indret situat entre Solsona i Basella, potser Castellar de la Ribera (això ja ens ho aclarirà el mateix autor). En Ramon Valldora fill, president de Lord Elèctrica SA -malgrat ell mateix reconeix que el pes de l'empresa recau en el Sr Colldejou des de la mort de son pare, l'any 1986- es desplaça des de Roma, on té la seu l'empresa, a l'Alou, el petit nucli familiar. Allà, a partir d'un seguit de converses amb el seu oncle Pere, i de les recerques personals que establirà amb altres personatges, s'endinsarà en la veritable història del seu pare alhora que anirà coneixent molts detalls de la resta de la seva família i dels fets viscuts just després d'acabada la Guerra Civil espanyola.
La novel·la té molt fils per on estirar però per a mi, sense cap dubte, el més atractiu és el que lliga son pare al traspàs clandestí dels jueus fugitius de la 2a Guerra Mundial des de territori andorrà al català, per tal de deslliurar-los de la persecució nazi. Una trama argumental que té clares bases històriques i de la qual, casualment, vaig descobrir aquest article dins el blog Històries Manresanes.
Però potser el que crida més l'atenció d'aquest obra no és tan el seu contingut com la forma. L'autor ha optat per confegir una novel·la riu sense pauses -tret dels capítols que la separen- reflex dels testimonis que el personatge principal va enregistrant, acompanyat dels seus propis comentaris i reflexions. Aquesta aparent manca de puntuació (han desaparegut els punts però es mantenen comes, altres signes i la separació en paràgrafs) pot semblar estranya al principi de la lectura però la veritat és que te n'oblides de seguida i dóna a la novel·la aquest fluir constant que fa que vagis passant pàgines i més pàgines sense gairebé ni adonar-te'n. D'altra banda cal dir que el text està separat en capítols numerats, l'únic lloc on recuperem la majúscula inicial i el punt final. Vegeu-ne un fragment a tall de mostra:



I així anem avançant, paral·lels a les descobertes dels secrets familiars que en Ramon Valldora va fent també pel seu costat. Morts estranyes, desaparicions, rols poc clars d'alguns personatges que es van desvetllant mentre el protagonista va fent la seva investigació al cor dels seus orígens i es planteja també el seu futur immediat. Més enllà de l'interès propi de la trama la novel·la esdevé també una reflexió sobre la condició humana i els seus dilemes morals.
La novel·la té un annex amb els arbres genealògics de les famílies esmentades -necessari en molts casos en què els noms i cognoms es barregen- i també amb un parell de plànols d'aquest univers literari que és   Sta. Creu de la Ribera. Completen aquesta documentació una àmplia bibliografia -i discografia! no oblidem que la música és també un dels elements que acompanya la trama des del mateix títol- i també un darrer epíleg on l'autor fa esment de les seves influències destacant-ne dues: Pedrolo i Folch i Camarasa.

En fi, una obra extensa i rica que valdrà la pena d'acabar de descobrir el proper dissabte de la mà del seu autor i del nostre amic, el crític i escriptor Pere Martí. Una novel·la que, sobretot, mereix ser llegida.

***

13 comentaris:

  1. Ahir vaig rebre la invitació de la llibreria l'Odissea per assistir a la presentació d'aquest llibre, i la sorpresa va ser molt grata. No hi faltaré. Com a Raimon Esplugafreda el vaig admirar en el llibre "Hem nedat...", que van llegir els meus fills a l'institut i que també a mi em va agradar molt, i com a Jesús Bonals el vaig conèixer fa pocs anys, acompanyant la seva filla Helena a dues tardorals poètiques: una als peus del Montseny i una altra a Verdú. D'aquest llibre que presentareu n'he sentit bones crítiques, i em fa una il·lusió especial poder saludar-ne l'autor en persona novament i demanar-li que em dediqui el llibre. La presentació a càrrec del Pere Martí és un èxit avançat, i si a més es compta amb la teva col·laboració doncs encara més.
    Així doncs, fins al proper dissabte, August!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse! Ens veurem, doncs, un cop més. El llibre t'encantarà, ja ho veuràs.
      Fins dissabte, una abraçada!

      Elimina
  2. August,
    Bona ressenya, m'ha agradat molt això de "la novel·la esdevé també una reflexió sobre la condició humana i els seus dilemes morals".
    Em fa il·lusió de conèixer-te en persona dissabte que ve!
    Saps que el 13 de febrer presento jo la novel·la del meu pare a Torelló?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Helena, la veritat és que m'hagués fet una ressenya més completa però quan vaig llegir la novel·la no vaig poder i ara feia massa temps com per a recordar tot el que hagués volgut dir. Ahir, en rebre la invitació de l'Odissea vaig pensar que era un bon moment per a dir-ne alguna cosa, a part d'anunciar la presentació.
      A mi també em farà molta il·lusió conèixer-te, com també al teu pare que, molt amablement, m'ha demanat de llegir algun fragment de la novel·la.
      Deu ser especial, això de presentar un llibre del teu pare. I bonic!
      Una abraçada, Helena i fins dissabte!

      Elimina
    2. També vindràs a Vilafranca, Helena? Ole ole ole oleeee! :) :) :)

      Elimina
    3. Sí, no treballo aquest dissabte, Montse!

      Elimina
  3. T'he contestat al correu...Em sap greu però un dissabte i a aquelles hores em sembla que no podré. Segur que deu ser un bon llibre per tot el què en dius...Alguns dels indrets que surten al llibre me'ls conec una mica!
    Jo vaig conèixer al pare de l'Helena a una trobada blocaire a Corro de Munt i després també vam coincidir a Navarcles...
    A Vilafranca esteu de sort, per tenir una llibreria tan marxosa culturalment!
    Felicitats a l'Helena per la part que li toca.
    Que us vagi molt bé aquest acte August.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roser, per les teves paraules. Jo també espero -estic segur- que anirà molt bé. Ara només falta que vingui gent. Tractant-se d'un dissabte a la tarda…
      Sí que és un bon llibre, val la pena que el llegeixis. Estic il·lusionat per poder conèixer el Jesús i l'Helena, fa temps que ens "veiem" per la xarxa i ja tenia ganes de fer una trobada real.
      La llibreria l'Odissea, tens raó, no para d'organitzar actes. Podem estar contents!
      Bon vespre i fins aviat, Roser!

      Elimina
  4. Tant de bo aquesta novel·la tingui una bona acollida, i que la presentació sigui un èxit.
    Bonals: un cognom ben conegut per als que sovintegem els blogs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier! Jo també crec que la novel·la té recorregut. De la presentació, amb l'autor i el Pere Martí l'èxit està assegurat. I si a més com que hi haurà dos Bonals ja no es pot demanar més! Ja us en farem cinc cèntims en aquest blog!
      Una abraçada.

      Elimina
  5. carai no sabia que la nissaga Bonals també tingués novel·listes! espero que la presentació sigui reeixida i molt bona !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho vaig descobrir perquè la mateixa Helena m'ho va explicar. Vaig estar molt content de saber que el seu pare era l'autor de novel·les juvenils que jo havia llegit de jove!
      Gràcies pels desitjos! Us en farem cinc cèntims de com vagi tot.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. Tinc pendent aquest llibre, que estic segura que m'agradarà. I acabo de descobrir que el pseudònim de Rainom Esplugafreda, amaga en Jesús Bonals, amb qui, com a pare de l'Helena, he coincidit en algunes ocasions.

    Jo no podré venir, però espero que us ho passeu molt bé i que gaudim molt, tots plegats del llibre.

    ResponElimina