dimarts, 5 de gener del 2016

Els Reis Músics

Fragment del frontal de Santa Maria d'Avià (Berguedà). Cap al 1200


S'acosta la nit màgica, nit de Reis. Cada any m'agrada buscar alguna imatge bonica en la rica iconografia d'aquests tres mags, savis, reis o el que es vulgui que siguin. Enguany he trobat aquesta preciosa imatge. Pertany a un frontal d'altar romànic. En concret és de l'església de Santa Maria d'Avià, al Berguedà. Actualment es troba al MNAC. Si voleu més informació cliqueu aquí. També hi veureu la imatge sencera del frontal. És magnífic!
En un primer moment m'ha sorprès perquè em pensava que semblava que estiguessin tocant algun instrument, com una pandereta o així. He pensat: està bé, els Reis Mags Músics! Després he vist que no era així, però la imatge m'ha captivat igualment. Té aquest to enigmàtic, hieràtic del romànic però amb un punt més d'expressivitat. Deu ser això de la influència bizantina que he llegit a l'enllaç. Sigui com sigui, aquí la teniu. 

Una altra cosa que m'agrada és afegir algun poema que parli dels Reis. Fa alguns anys vaig penjar-ne un i l'acompanyava d'aquest comentari: 

"És un poema popular portuguès,  que sempre m'ha acompanyat des que el vaig llegir al llibre que em va regalar una amiga meva, la Dulce, que ja fa anys no sé on para. Feliç nit de Reis per tu, Dulce, i pels teus."

Avui hi he pensat perquè he rebut un correu d'aquesta amiga meva, de la qual -com veieu- n'havia perdut el contacte. Li he dit que, en honor seu, tornaria a penjar aquest poema:

De "Primeiro livro de poesia". Ed Caminho, 1991


M'agrada això que diu que, com que la cabana era petita, van haver d'adorar el Nen Jesús d'un en un.

Que els Reis d'Orient siguin generosos amb vosaltres. I que us portin una mica de PAU, un trosset d'ALEGRIA i molta ESTIMACIÓ perquè la pugueu anar allargant per a tot l'any.


Um abraço, Dulce!

15 comentaris:

  1. El teu blog sempre em dona alguna sorpresa; no saps la de vegades que havíem anat a passejar del poble fins a l'ermita...Vaig viure cinc anys a Avià, on el pare feia de mestre!
    He llegit el poema amb el traductor, és bonic. Jo volia posar-ne un que ja en vaig fer un post fa uns anys , però no m'ha donat temps. Es diu La nit de Reis, no sé si el coneixes , és d'aquells de tenir una capsa de Klinex a l'abast de la mà...
    Espero que hagis estat bo i els Reis no et portin carbó!!!
    Petonets, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta sorprendre't, Roser! Pel que veig això de mestre et ve de família… Devies anar a la seva classe?
      No conec el poema que em dius, almenys ara no em ve al cap. Un dia que el tinguis a mà, m'agradarà llegir-lo (amb el mocador a punt).
      Jo m'he portat força bé. De petit m'agradava molt aquell carbó ensucrat, sempre en teníem de regal!
      Que els Reis et regalin una mica més d'aquesta senzillesa i bonhomia que reparteixes tot l'any!
      Una abraçada, Roser.

      Elimina
    2. Doncs no, hi havia un mestre pels nens ( el pare n'havia tingut 80 a la classe, de 6 a 14 anys) i una mestra per les nenes...De totes maneres, jo vaig començar a treballar als 14 anys i ja no hi vaig anar, perquè teòricament estudiava(?) 3r de batxillerat a casa...Dic teòricament, perquè quan vam baixar de la muntanya, vaig tornar a repetir aquest curs i de nit, perquè de dia tocava continuar treballant...
      Ja et buscaré el poema!
      I gràcies per les teves paraules, que ja són un regal.

      Elimina
  2. No sé si influenciada pel teu títol, però jo també he vist que els Reis tocaven un instrument...

    És una imatge preciosa... que els Reis et portin totes aquestes coses boniques que no es poden comprar amb diners. La pau, l'alegria, l'estimació... i la música i la poesia per a tot l'any.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, primer volia posar "músics" entre cometes però he pensat que així segur que cauríeu al parany… com jo! Hehe.

      Sí, la música i la poesia també, que no faltin, que donen molta pau i alegria també!

      Una abraçada per a tu, Carme!
      Bona nit de Reis!

      Elimina
  3. Ostres! Ha de ser molt antiga aquesta icona dels reis mags que en Baltasar no és negre! I això era sinònim de no cristià...
    Aquests reis "músics" no sé si ho són però a mi aquest post m'hi ha fet portar a la música. Llegint el poema portugués em venia al cap la música de Madredeus i Mariza i m'ha agafat ganes de posar-me els CDs que ja començaven a tenir pols... Merci! Ha estat tot un regal.
    Això sí, amb un volum no massa alt perquè a casa sí que n'hi ha un que dorm amb una orella desperta esperant als seus reis mags...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Carme, no m'hi havia fixat! Com que estava tan pendent dels "instruments"…hehe
      Madredeus…hmmmm quantes hores he passat escoltant-los! He pensat que, algun dia posaré música a aquest poema cantiga portuguesa…
      Bona nit, Carme! No procratisnis gaire o et trobaràs els Reis!!!
      Un petonet al Mir, que segur que deu estar emocionadíssim!
      I un altre per al Roc i el Pau, esclar!
      I un per a tu!

      Elimina
  4. Els Reis, músics? segur que sí. ;)

    Als teus desitjos hi afegeixo SALUT, molta, perquè puguem gaudir dels altres regals.

    Aferradetes i dolços somnis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Lluneta, Salut per a gaudir de tota la resta. Tens tota la raó!

      Abraçades i somnis de regalets!!

      Elimina
  5. màgics i músics.....carai sempre s'aprèn alguna cosa ...que els reis hagin estat bons per a tu!

    ResponElimina
  6. Esperem que els Reis músics t'hagin portat inspiració per a seguir fent bona música.
    Força solfa August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també espero continuar tenint-ne ganes i que les "muses" em continuïn inspirant (mentre jo treballo).
      Gràcies, Xavier! Els millors desitjos també per a tu!
      Una abraçada.

      Elimina
  7. No falta un rei negre? Per què es pot dir “negre”, no? O hauria de dir “de color”? Ara que m’hi fixo el ros tampoc es gaire ros. Estàs segur que parlem dels mateixos reis?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó! Jo no me n'havia adonat fins que la Carme (no la Rosanas, una altra) m'ho ha fet veure. Pots dir negre, que és el que és, sense correccions polítiques.
      Ara això del ros ja no sé què dir-te… Això de la tradició és molt complicat, em temo...

      Elimina