diumenge, 31 de gener de 2016

Scala Dei

Als peus del Montsant, Scala Dei ens espera...

Avancem lentament, deixant-nos amarar de la força d'aquest espai...




Trepitgem el mateix terra enrajolat...


Caminem entre arcades centenàries...


Sentim la cançó de l'aigua...




I entrem a la cel·la que guarda encara un ressò d'aquell silenci...

D'un temps viscut amb d'altres ritmes…

De l'aliment del cos i l'aliment de l'ànima…

Del conreu de la pregària a cops d'aixada.

La tebior d'aquest darrer sol de gener ens acompanya...

…mentre contemplem com creixen les parets entre la runa…

 …que encara guarda secrets per descobrir...


…com les misterioses piles d'un cartoixà tintorer.



Els nostres passos ens retornen al punt d'inici…

…i ens n'anem plens d'aquest silenci dels segles dels homes...

a la recerca d'un Déu que ens parla, potser,

com la flaire que exhalen uns ametllers solitaris a mig aire de la serra


A la Mònica, l'Àngels, el Jordi i l'Eulàlia.


21 comentaris:

  1. Un bon reportatge fotogràfic de la Cartoixa August.
    I amb la bella prosa ens acompanyes per tot el recorregut.
    Quina sort que s'hagi recuperat aquest espai que fins no fa gaire anys estava abandonat.
    La música de l'aigua hi queda molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Havia estat molts altres cops a Scala Dei però mai l'havia gaudit com avui. Suposo que el fet que estigui molt recuperat i que l'hagi visitat en companyia d'uns bons amics hi té molt a veure.
      La cançó de l'aigua té un poder extraordinari per a situar-te en una altra dimensió, de recolliment, de pau, de reflexió…
      Bona nit, Xavier, i gràcies per les teves paraules.

      Elimina
  2. Fa tants anys que no hi he estat que ni tan sols ho reconec. És evident que em cal tornar-hi. T'asseguro que me'n fas venir ganes. Està molt ben arreglat i recuperat. Està preciós. I tu ens en dónes l'ambient, la calma, el temps, la pau, la cançó de l'aigua. Ens hi apropes molt. Gràcies, August!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi han fet una feinada en pocs anys, després de molt de temps en què va estar aturat… Ara la visita és molt més plaent i guarda intacta la força del lloc. I la feinada, tanmateix és ingent...
      Celebro haver-te traslladat aquestes sensacions.
      Una abraçada, Carme!

      Elimina
  3. Hi has posat la veu del silenci de segles, que les pedres guarden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com fer un viatge en el temps, en certa manera un viatge interior també. Hi ha coses essencials que perduren per molt que els temps canviïn. I ens lliguen a elles com si fóssim hereus d'una joia que cal preservar. Tu en saps molt d'això.
      Bona nit, Enric!

      Elimina
  4. Aquest indret és molt estimat per mi... Amb la família vaig estiuejar uns quants anys al Priorat. Aleshores Scala Dei tenia un aire romàntic! Ara també està molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Teresa, jo també l'havia vist així, abandonat, amb aquell aire que tenen aquests espais on la natura ha ocupat el terreny que abans senyorejaven els homes…
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Molt bo, per cert! Abans de marxar en vam comprar una mica a la conreria de Scala Dei, el nucli que hi ha abans de la cartoixa. Priorat… un nom que té gust de vi crescut als costers impossibles d'aquesta comarca.

      Elimina
  6. Amb efectes especials i tot! El detall de l'aigua està molt bé. Jo crec que encara és molt romàntic, les ruïnes sempre ho són.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprofitant que avui els mòbils tenen de tot vaig fer una gravació del so que feia el sortidor de la font del claustre, un so gairebé hipnòtic…
      Encara que està molt restaurat, es veu la immensitat de la feina que els queda. I, en certa manera, és bonic aquest contrast entre la pedra gairebé engolida per les herbes i la terra i la visió que donen els llocs recuperats.
      I, més enllà d'això, la força de la muntanya, omnipresent.
      Una abraçada, Helena!

      Elimina
  7. Com que hi era, subscric tot el que dius. És difícil d'escriure poesia quan el lloc ja en suscita a bastament. Però tu ho fas, alternant imatge i text. Recordo la melodia de l'aigua i veient la foto se'm torna a fer present. Un espai ple de tot: història, silenci, evocacions, passat, futur... Lluny de la banalitat superficial que és massa habitual als temps que corren. Allà és tota una altra cosa : el que es veu, contempla, respira, escolta, olora, toca i gairebé es tasta. Scala Dei com a
    paradigma del que, potser, hauríem de viure... Éblouissant!
    Jordi T.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi va ser com una immersió, no només en el temps sinó dins meu mateix. És un espai que convida a la introspecció, al silenci, a deixar-se imbuir d'aquella espiritualitat. Per a retornar al soroll de cada dia ric d'alguna cosa nova.
      I si això ho comparteixes amb uns bons amics, millor encara!
      Una abraçada, Jordi!

      Elimina
  8. És un lloc impressionant, August, que fa viatjar en el temps i que fins i tot permet impregnar-se de la pau que devien sentir aquells monjos de fa tant temps... Hi he tornat un parell de vegades en poc temps i mai me'n canso. Ah, i la música de l'aigua, genial!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincideixo amb tu, et fa viatjar en el temps i, per uns moments, sentir la pau d'aquella vida silenciosa.
      I l'aigua, ara em sap greu no haver-la gravat més estona…
      Bona nit, Montse!

      Elimina
  9. Un lloc amb molta història, des de l'última vegada que hi vaig anar , veig que han restaurat moltes coses...Que bonic el so de l'aigua, he aclucat els ulls i m'he trobat immersa en la seva pau!

    A mig aire de la serra
    veig un ametller florit;
    Déu te guard , bandera blanca,
    dies ha que t'he delit...
    Maragall
    Bon vespre August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, mereix una nova visita. Han fet un treball molt ben fet. A més està ple de plafons informatius i recreacions de com devia ser. És impressionant.

      Veig que has "pillat" la meva cita maragallenca…

      Bon vespre, Roser!

      Elimina
  10. Molt bonic el reportatge. Llegint el text, veient les fotos i sentint el so de l'aigua m'he sentit transportada a aquells paratges.
    Em va agradar gaudir de la visita amb vosaltres; gràcies August i Mònica.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho he dit en un altre lloc: les sensacions que et pot suscitar un lloc com Scala Dei augmenten, i de bon tros, si són compartides amb algú a qui aprecies.
      I són una mena de rebost emocional a on acudir per omplir el dia a dia.
      Una abraçada també a vosaltres!

      Elimina
  11. Fa uns dies, pesava en que hi havia d'anar, per tornar-lo a veure. Ves oer on tu m'has fet un bon reportatge.

    ResponElimina