dissabte, 19 de març de 2016

Mossèn Ballarín

Fumant un "Anticristus", com ell en deia.














Ha mort Mossèn Ballarín. Per a molts és el de Mossèn Tronxo i altres llibres que el van convertir -utilitzant una expressió que va fer furor- en un dels primers escriptors mediàtics. D'aquells que eren famosos a la tele i resulta que escrivien llibres i, com que ja eren famosos, els seus llibres es venien com xurros. En fi, no penso tornar a aixecar aquesta polèmica absurda. Per a mi, en Josep Ballarín era ja un escriptor conegut i admirat des de feia anys. Per a mi, el Ballarín que estimo més és el de Francesco, un llibre publicat al 1967 però que jo no vaig descobrir fins a l'any 80 quan, amb divuit anyets, bullia per dins ple de idees i lectures. I creences. 
A Francesco vaig descobrir algú que em parlava de la fe des d'una senzillesa admirable. Algú que escull St. Francesc com a motiu d'un primer llibre vol dir que fa tota una proclama d'intencions. Que parla de Déu des de la pobresa:

"Aquest llibre no és un estudi sobre el sant. Ja n'hi ha prou. És una contemplació de l'impacte del Pobre en els nostres temps. En sóc testimoni, ho he vist, puc escriure com un cronista. Però tot el que hi hagi d'esperança -humana o teologal- no és meu:  l'he rebuda d'aquells qui, per la gràcia de Déu, són els meus amics."

Tinc un record inesborrable de la lectura d'aquesta novel·la amb moltes espurnes d'una poesia i una mística especials, amarada del gran verb de Ballarín, un mestre del llenguatge, un artista de les metàfores que trasbalsen, que no et deixen indiferent. I per sobre de tot aquella humanitat, aquella tendresa, aquell amor a la condició humana i a l'experiència d'allò inexpressable, d'allò que ens trascendeix. La meva espiritualitat deu molt a Francesco i a Mossèn Ballarín. I encara que la vida m'ha portat per camins potser menys explícitament religiosos, aquella llavor sembrada pel -llavors- capellà de Queralt ha continuat rebrotant constantment sense fer massa soroll.

Per això, avui, m'he emocionat en llegir tantes paraules sentides sobre ell als diaris. I he retrobat aquell jove que vaig ser, mentre llegia i rellegia els seus llibres, com una pregària al vent. Descansi en pau, mossèn, i qui sap si ara des del cel podrà veure com "el Barça li fa un gol al Madrid cada cinc minuts."
Vostè ens en va colar molts de gols. De bella factura. De vegades amb fina ironia, d'altres amb una sorneguera crítica, com la d'aquell senzill capellà de poble. Però sempre amb estima. I agraïts que li estem.

Aquest és el meu Ballarín

14 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb tu...Un senzill capellà de poble que ens ha donat moltes lliçons d'humilitat i d'amor a les persones! Aquest llibre de què parles, no l'he llegit, jo el vaig descobrir com a escriptor amb Mossèn Tronxo, tot i que ja el coneixia com a capellà de Queralt!
    L'única crítica que li puc fer és que fumés sense parar tants "Anticristus".
    Que descansi en pau, que bé pro que s'ho ha guanyat!
    Bon vespre, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser també una pedra a la sabata de l'estructura eclesial, algú que incomodava perquè, sense embuts, sempre es posava al costat dels més febles.
      Descansi en pau, i tant!
      Bona nit, Roser!

      Elimina
  2. Realment és difícil trobar una persona de consens, que sigui estimat per tothom i reconegut, penso que ell ho era, des de la senzillesa i la humilitat, això si amb una fina ironia. Segur que ens mira des de dalt, esperant que anem seguint el camí. Que la terra li sigui lleu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una ironia que relativitzava tot el dogmatisme, tant el religiós com el polític.
      Segur que el seu testimoni serà un més que ens ha d'ajudar a mantenir-nos ferms. Muriel, Ballarín… fars que il·luminen.
      Bona nit, Carme!

      Elimina
  3. L'he seguit durant anys a través dels seus articles als diaris, d'algun llibre seu, de les entrevistes a la TV i lamento profundament la seva mort, era una persona molt humana, divertida, sorneguera, intel·ligent i plena de bondat , el tindrem ben present sempre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Elfree, totalment d'acord, una persona que es feia estimar, fins i tot més enllà d'opcions religioses o polítiques. Un patriota.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Segur que ja devia tenir preparada alguna frase de les seves per quan sant Pere sortís a rebre'l a la porta del cel! Va representar una alenada d'aire fresc per als qui ens sentíem massa oprimits per la cotilla eclesial. Descansi en pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur!! Va saber transmetre una altra manera de fer església, més propera a les necessitats de la gent del carrer. Descansi en Pau.
      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  5. Hola, August:
    Rebo amb alegria el teu comentari sobre Mossèn Ballarin mentre m'estic recuperant d'una operació a l'Hospital General de Manresa. M'ha reconfortat llegir-lo i et felicito per la sensibilitat i la complicitat que transmets.
    Salutacions cordials!!
    Josep Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep M, gràcies pel comentari. Celebro que t'hagi reconfortat i que ara ja estiguis en bon camí de recuperació de la teva intervenció.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. No he llegit res d'ell, però vaig saber d'ell pels conflictes amb l'esglesia tradicional, penso que el vaig conèixer quan es va "exil.lar" a Queralt. Era una nova manera de veure l'esglèsia. Més tard per l'èxit del seus llibres, que comentaven. No sé si els llegiré. Però si sé que era un "capellà diferent", que vivia amb les seves conviccions, a pesar del què diguessin i crec que feia el bé. Al contrari que la M. Roser, penso que molt bé que fumes puros. S'han de tenir plaers per viure. Encara que no crec que s'empases massa el fum. Li has fet una bona entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Antònia, m'ha sortit així, a raig, que és com surten les coses més sentides. El seu testimoni perdurarà en la seva obra, que és rica i interessant. I sobre els puros, crec que la Roser ho ha volgut dir a manera de broma. Com tu dius, s'han de tenir plaers per viure!
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Hem perdut mossèn Ballarín.
    Ara hi ha un àngel ballarí.
    (Com que el era molt de la broma, segur que ens permet aquesta llicència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que te l'hagués permès! Vés a saber si ell mateix no se la va fer algun cop.
      Un àngel ballarí que fa anar de corcoll tots els altres àngels!
      Una abraçada, Xavier!

      Elimina