dimarts, 7 de juny de 2016

RAN DE LES PEDRES… O SURANT COM LES COSES?




Se'ns acumula la feina. Si el diumenge presentàvem la poesia de Subirana, demà dimecres reprenem la de Philip Larkin. Canvi de xip. A veure si entre tant poema i tanta cançó se'm colen uns versos de "Surant com les pedres" a "Ran de les coses"… i acabem presentant la poesia de Philip Subirana…
És curiós perquè ara recordo que a Larkin no li agradaven gens aquests recitals poètics, en fugia com un gat escaldat ho fa de l'aigua tèbia:

“Escuchar un poema, a diferencia de leerlo impreso, supone una pérdida enorme —de la forma, la puntuación, las cursivas y hasta de saber cuánto falta para que termine. Leerlo en la página significa que puedes ir a tu propio ritmo, asimilándolo como corresponde; escucharlo implica que eres arrastrado por la velocidad del lector, pasando por alto cosas, no considerándolas, (...) Cuando escribes un poema, pones en él todo lo necesario: el lector debería poder «escucharlo» de un modo tan claro como si estuvieras a su lado recitándoselo. Y, por supuesto, esta moda de las lecturas poéticas ha hecho que nazca esa especie de poesía que puedes entenderla a la primera: ritmos fáciles, emociones fáciles, una sintaxis fácil. No creo que eso se sostenga en el papel.” (1)

 I a Subirana, tot i que hi participa sovint, hi endevino una certa prevenció:

“Enmig de la gent, les ganes irreprimibles d’estar sol. Per a no res: estirar-me al llit a llegir amb calma diaris endarrerits, veure la televisió durant hores canviant i canviant de canal, passejar de nit per voreres desertes mirant aparadors i aparadors barrats i il·luminats, seure a sopar en un bar sense dir res i poder mirar i escoltar, mirar i pensar que ningú no em coneix, i respirar. Prou somriures falsos i vertaders, prou relacions i conversa amb ganes i sense, prou evitar la boja de la reunió, prou opinar en veu alta davant de tothom i just alhora demanar-te per què ho fas, prou dubtar si acabaràs sortint o no a recitar. Prou"  (2)

A veure si acabaré trobant un nexe ocult entre un i altre. Potser recitar Subirana després de Larkin no és tan allunyat com podria semblar a simple vista. I si no digueu-me si aquesta tendència a la misantropia i a "evitar la boja de la reunió" no troba algun ressò en aquests versos de Larkin:

"Sembla mentida que costi tant estar sol.
Em podria passar la meitat dels vespres, si volgués,
amb alguna copa de xerès a la mà, inclinant-me
a escoltar les bestieses de qualsevol mala pècora
que no ha llegit més que revistes del cor;" (3)




                                          


(1) Tret d'una entrevista que Robert Phillips li va fer per a la revista The Paris Review, l'any 1982 que vaig trobar penjada en el blog Transtierros. No en sé l'autor però si puc oferir-vos l'enllaç: http://transtierros.blogspot.com.es/2014/07/philip-larkin-quien-es-jorge-luis-borges.html

(2) Tret del llibre de notes de Jaume Subirana, Suomenlinna, premi Fundació Enciclopèdia Catalana, editat a Proa beta l'any 2000.

(3) Del poema Vers de société, Labreu edicions, 2009. Traducció de Marcel Riera.

6 comentaris:

  1. Veig que no estic gaire de sort perquè quan veniu a Barcelona, feu els recitals molt tard i a uns carrers que jo no conec gens...A veure si algun dia l'encerto!
    Això que diuen aquests autors de la poesia llegida, en certa manera podria estar-hi d'acord, perquè moltes vegades els recitadors( ells s'ho diuen) destrossen un bon xic els poemes i bé més de gust llegir-se'ls un mateix...
    M'identifico bastant amb el tercer paràgraf!
    Petonets, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si algun dia els fem més d'hora… i ens podem veure.
      Recitar un poema és un art on tan fàcil és quedar-te curt com passar-te de frenada. Personalment m'agraden els rapsodes més sobris, més "naturals", que no busquen teatralitzar el què s'hi diu. Si un poema es diu bé, de vegades arriba millor que amb la lectura pròpia, o, si més no, t'ajuda a descobrir-hi altres matisos. El nostre rapsode, el Pep Puig, és d'aquests.
      Petonets i bona nit, Roser!

      Elimina
  2. August,
    no puc venir, em trobo malament, em sap greu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu Helena, no tant que no hagis vingut com que no et trobis bé. Ja hi haurà noves ocasions. Ahir va anar molt bé. Aviat ho penjaré al.blog. Abraçades.

      Elimina
  3. si ho hagués sabut abans però estic en les rectes finals i agòniques del curs , no de la vida però si docent i gairebé no tinc esma ni temps , segur que va ser un èxit ....celebro que la poesia segueixi fent forat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree! Sí va ser tot un èxit, si hem de fer cas als comentaris dels que van venir. Jo estic com tu, esgarrapant hores per a enllestir les feines de l'escola.
      Un altre cop serà!

      Elimina