dissabte, 9 de juliol de 2016

De Paasilinna a Dahl


Uns quants mesos m'ha costat enllestir la meva darrera lectura, El bosc de les guineus. No perquè sigui un mal llibre -ans al contrari, si fos així l'hagués deixat i prou- sinó perquè durant aquest temps un munt de coses m'han tingut força entretingut. Entre d'altres el meu viatge a Finlàndia, del qual ja us n'he parlat, el final de curs, els meus concerts amb Surant com les pedres i amb Ran de les coses… En fi, per una raó o altra, m'ha costat molt trobar estones decents per a deixar-me endur per la prosa d'aquest escriptor finlandès tan peculiar, l'Arto Paasilinna.
D'ell ja havia llegit El moliner udolaire i m'havia encantat, així que vaig començar la lectura d'aquest amb l'esperança que hi trobaria un univers semblant. I així ha estat. Els personatges de Paasilinna no són convencionals, tenen sempre un punt de sonats que els fa molt difícil la vida en societat. Per això la majoria acaben escapant-se al bosc. I ara que he estat a Finlàndia ho he entès, perquè allà el bosc és omnipresent. Hi ha tant de bosc com vulguis. Com per fer realitat aquella dita de "compra't un tros de bosc i perd-t'hi".
A El bosc de les guineus s'hi trobaran en la seva fugida particular -i mira que és difícil!- dos personatges fascinants. Un és l'Oiva Juntunen, un "gàngster" que ha decidit no només fer un robatori sinó muntar-s'ho perquè els seus còmplices vagin a la presó i ell pugui quedar-se amb el botí. Però quan s'assabenta que un d'ells, el sanguinari Hemmo Siira, és a punt de complir la condemna decideix posar terra entremig d'ells dos i fuig al cor de la Lapònia. Allà, per atzars que ara no venen al cas, es trobarà amb el comandant Remes. Aquest està cansat de la dura feina de soldat -i sobretot que ningú se la prengui seriosament com ell-  i decideix prendre's un any d'excedència. La trobada entre els dos no té preu. Una topada de dos grans personatges. I "hasta aquí puedo leer".
D'altres personatges també igualment curiosos aniran poblant aquest bosc allunyat del món. Però potser un dels més entranyables és de la Cinc-centeta, la guineu. Si voleu saber perquè es diu així llegiu aquest fragment:
Ben bé, la Cinc-centeta podria ser aquesta...


I ara que tinc l'estiu per davant espero poder llegir amb més calma. Tot i que ja m'espera una altra novel·la de Paasilinna -El año de la liebre- la deixaré reposar una mica. Començaré per un dels meus escriptors més estimats, Roald Dahl. I és que m'han deixat dos llibres d'ell… en anglès!! Sí, m'ho he agafat com un repte. Després del meu bateig lingüístic a Pielavesi (Finlàndia) tinc ganes de comprovar què sóc capaç d'entendre en la calma d'una bona lectura. I si és del meu Dahl, encara més! Ja us ho explicaré!!

Dahl "a la fresca" aquest estiu...

13 comentaris:

  1. Respostes
    1. Fa ràbia haver-ho de reconèixer però estiu i lectura són per a mi sinònims.
      Bon estiu igualment, Elfree!

      Elimina
  2. Dahl(t) de tot. T'agradarà.

    Abraçades i repòs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanten els teus jocs de paraules, Cantireta!
      Dahl em té el cor robat d'entrada. Segur que m'agradarà.
      Bon estiu per a tu també, Montse!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Segur! Era un home encantador (ho sé pel testimoni de la Lola Casas, que el va conèixer), a l'altura de la tendresa dels seus personatges. I aquell humor irreverent, subversiu. Llegint-lo mantenim viu el seu record.
      Bon estiu, Pons!

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Veig que t'estàs preparant unes vacances "lúdic- culturals", em sembla fantàstic...
    Saps què penso? Que si tots els sonats fugissin al bosc, no en tindríem
    prous( de boscos), hauríem de plantar més arbres, he, he!!!
    Que tinguis un bon estiu August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compte amb els suïcidis en grup, August.
      Bon estiu.

      Elimina
    2. Benvolguda Olga, no acabo d'entendre el teu comentari. Si es refereix a "El bosc de les guineus" aquesta és una lectura que jo no he fet. Darrere d'aquests personatges una mica solitaris i incompresos es desvetlla una tendresa molt especial. I el que viuen junts en aquella petita -i luxosa- cabana al bosc de Lapònia, esdevé per a ells un moment de reconciliació amb la vida. L'única mort d'un personatge principal que hi ha és també una mort digna. Es cert que hi ha algun altre episodi un pèl macabre però resolt -crec- amb tacte i delicadesa. O amb humor negre. En fi, potser parlem de novel·les diferents.
      Bon estiu, Olga.

      Elimina
  6. Hola Roser, la veritat és que no vull fer gaires plans que després ja sé com queden. Em plantejo descansar una mica de tot. Si em dóna temps per llegir bé, i si no també.
    Sobre això que dius dels sonats, ja tens raó, ja, que ens espatllarien aquests espais tan agradables i on sovint trobem una mica de la pau que el dia a dia ens pren.
    Que tinguis també un bon estiu, Roser!

    ResponElimina