dimarts, 30 d’agost de 2016

De Salardú a Juneda (CAT700 1a part)

Pujant cap al Pla de Beret des de Salardú. Al fons, entre boires,  el massís de l'Aneto.











Sí nois, ja he tornat de la meva petita aventura amb dues rodes. Un bon tram, la meitat de la CAT700 està feta. De Salardú a Juneda. Han estat sis dies molt intensos plens de vivències i paisatges que aviat descriuré en un blog fet expressament, etapa per etapa. Avui tan sols és un petit tast mentre no arriba el plat sencer.

1a etapa: Salardú - Son del Pi

Comencem fort, pujant al Pla de Beret, més de 500 mts de desnivell. La recompensa: Montgarri i una llarga baixada. Després d'Isil ens tornem a enfilar fins a Son del Pi amb una magnífica vista sobre les valls d'Àneu. Un inici de ruta esplèndid.

Arribant al santuari de Montgarri



















Baixant pel camí de Montgarri cap a Isil


2a etapa: Son del Pi - La Torre de Capdella

El segon dia ja sabíem que era tot un repte: enfilar-se fins al sostre de la ruta per sobre de les pistes d'esquí de Super Espot. I encara tenia un segon problema: trobar un lloc a aquelles alçades per a passar-hi la nit. La solució va consistir en baixar a l'altra banda, la Vall Fosca, desviant-nos lleugerament de la ruta. Va valdre la pena. L'allotjament a l'alberg de la Torre de Capdella (i l'acollida del Jordi i la Maria) va ser el descans merescut a una jornada molt dura.

Arribant al Coll de la Creu de l'Eixol, a 2207 mts.




















Al Coll de la Portella (2252 mts). Al darrere els cims de la Vall Fosca que voregen o superen els 2900.










3a etapa:  La Torre de Capdella - Tremp

L'endemà vam enllaçar de nou amb la Cat700 a l'alçada de Montcortès, un llac preciós a mitja alçada. Des d'aquí vam enfilar el Coll de Mentui per després baixar cap a la Pobla de Segur. La frescor dels dos primers dies va desaparèixer i vam tastar la calor de la Conca de Tremp. Tot i així el paisatge -diferent- seguia meravellant-nos. 

L'estany de Montcortèsl d'origen càrstic. Aquí hi trobareu la llegenda de la seva formació








Prop de lo Tossalet admirem la plana de Tremp amb el seu pantà.

4a etapa:  Tremp - Àger

Aquesta etapa, d'un desnivell semblant a la d'Espot, hi afegeix la calor i la sequedat que la fa, potser, encara més dura. Passem dels verds als ocres, dels prats als relleus pedregosos. Sort que ens regala llocs especials com el castell de Mur o la pujada al Montsec d'Ares, que fem alleugerits per l'ombra de les pinedes. Un cop dalt el Coll d'Ares (1500 mts) la vista ens reconforta de nou i ens ofereix un descens vertiginós fins Àger.

Pujant cap al Castell de Mur



















A Coll d'Ares

5a etapa: Àger - St Llorenç de Montgai

Aquesta etapa amb un desnivell positiu de només 800 mts és un bon relax després de la duresa de l'etapa anterior. Pugem al Port d'Àger que, si bé no és molt alt (908 mts), ens porta per camins molt trencats on, més d'un cop, hem de baixar de la bici i empènyer-la. La calor segueix apretant, no ha fet més que pujar des que vam sortir de Salardú fa uns dies. Per això a les hores centrals del dia s'agraeix fer una paradeta en un lloc fresc… com la piscina de Sta. Linya. A mitja tarda reprenem el camí fins a trobar el riu Segre en un lloc especial: Sant Llorenç de Montgai. Decidim fer nit al seu càmping i no a Balaguer (només a 5 kms) perquè ens atrau molt més la calma d'aquest espai que el soroll d'una ciutat.

Pels camins cap al Port d'Àger
El riu Segre al pantà de Sant Llorenç de Montgai, amb el poble al fons.




















6a etapa: St. Llorenç de Montgai - Juneda

La darrera etapa circula ja per la plana de la Noguera. Quilòmetres i més quilòmetres seguint els canals o recs que fan verd aquest espai ple de camps de blat de moro o de fruiters. Per cert que observem els estralls de les darreres calamarses en alguns camps. A Torregrossa decidim desviar-nos de la ruta per anar a veure un amic d'una de la colla. I és una decisió excel·lent perquè coneixem així la Granja-escola de Les Obagues i quedem fascinats per la feina feta pel Lluís, alma mater del projecte i un esplèndid comunicador. Tan fascinats que decidim acceptar la seva hospitalitat i fer-hi nit. No ho sabem però ens espera encara una altra descoberta: la Festa Major de Juneda i el seu encant.

Canviem les costes pels panissars

El Canal d'Urgell i els seus ramals pertot





















Els "Rojos de Junda" celebrant el seu 10è aniversari amb un correfoc magnífic
























L'endemà agafem el tren a Juneda i tornem a casa. Hem fet un bon tros de la CAT700, més de la meitat   (mireu la fletxa lila al mapa). L'any vinent ens espera la resta, fins al Delta.



Aquí s'acaba aquest tast. Ja us avisaré quan estigui a punt el blog. De moment, si voleu, podeu tafanejar les altres rutes que hem anat fent aquests anys.


Resum de dades CAT700 (1),  agost 2016:

Distància total recorreguda:   344 kms

Temps:  6 dies    En hores:  30 h 15 min.

Mitjanes:  5h /dia     57, 3 km/dia

Desnivell positiu acumulat:  5.960 mts    
(993 mts/ dia de mitjana, tot i que hi ha hagut dies molt diferents en aquest sentit)


6 comentaris:

  1. Enhorabona August. Unes etapes envejables. Has d'estar en molt bona forma (de cames i de cor) per haver fet tants quilòmetres!!
    Després d'admirar tants bells paisatges, segur que el cor encara el tens millor que abans de començar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, ha estat una ruta preciosa que et fa adonar de quina varietat tan gran de paisatges tenint a casa nostra. I això que encara no hem arribat al Priorat o al Delta!
      Comparteixo la teva admiració pel territori. El teu post sobre la Pica d'Estat és ple de sensibilitat i amor al país.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Entre el post del Xavier i el teu, plens els dos d'imatges fantàstiques m'heu fet agafar un deler de muntanya!!!
    Deu ni do les pedalejades que heu fet...De Salardú a Montgarri, als meus anys de xiruquera, ho vaig fer a peu i dono fe que fa pujada! He mirat les altres rutes que heu fet i m'he acabat d'embadalir!
    Felicitats per aquests aventures.
    Petonets, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roser! Jo també he llegit el post del Xavier i m'ha encantat!
      De la pujada a Montgarri -que és prou dura- només dir-te que n'hem fet de molt més dures encara. Sort que entrenem i estem fets uns jovenets de 50 anyets!!
      M'ha encantat compartir-ho amb vosaltres!
      Una abraçada, Roser.

      Elimina
  3. Quin viatge més interessant i bonic! S'ha d'estar ben entrenat. Val la pena i sembla que sou una bona colla.

    ResponElimina
  4. ja veig que amb tanta pedalada i tanta natura dus venir ben carregat d'energia !!!

    ResponElimina