divendres, 5 d’agost de 2016

En bici entre turons i vinyes

Dalt del Turó de Samuntà una d'aquestes tardes de tempesta


Pujant a la Creu de Can Barceló pel Turó dels Pins de Samuntà

Continuo el meu "entrenament" de cara a la ruta d'aquest any, la CAT700. L'altre dia us parlava de dues vies per arribar a la Creu de Can Barceló. A hores d'ara ja hi he pujat pel tercer camí: pel Turó dels Pins de Samuntà (452 mts).  És una pujada molt exigent que posa a prova les cames i el cor.

El Turó de Samuntà encara entre la boira del matí
Vista de Vilafranca des de dalt del Turó de Samuntà
Prova superada, cosa que vol dir que començo a estar a un nivell de forma adequat. Aquesta "tercera via" puja per la carena i salva tres turons, el de Samuntà, el de l'Argilaga i el de Cal Bord. Just després d'aquest trobem la creu de Can Barceló. Aquí teniu marcada la ruta de color lila




Dades:
Distància: 25, 74 kms.  
Temps: 1h 40'  
Mitjana: 15,3 km/h  
Desnivell: 360 mts


Passant per les Cantarelles i sota el castell de St Martí Sarroca

Al cap d'uns dies he fet una ruta semblant però arribant fins a Cal Garranxina i baixant pel nucli de Les Cantarelles (marcada en color groc):



Dades:
Distància: 31,18 kms.  
Temps: 2h 9'  
Mitjana: 14,4 km/h  
Desnivell: 464 mts

La ruta guanya kms i desnivell i permet descobrir aquest racó que mira ja cap a St Martí i Torrelles de Foix. Es tracta del Pla de Cal Garranxina i el petit nucli de les Cantarelles. Les vistes que hi ha són espectaculars. Veieu aquí Montserrat, St. Llorenç del Munt i el Montseny des de dalt del pla:




El camí passa també per les restes d'un antic molí fariner, just al costat de la masia de Can Vallès. Es conserva molt bé encara una esplèndida xemeneia:


La masia de Can Vallès




D'aquest vell molí fariner aquí he trobat la següent informació:

"Al costat de la masia actual hi havia un molí fariner que a la fi del segle XIX funcionava amb una màquina de vapor. D'aquella època en queda la Xemeneia de Can Vallès (catalogada com a Patrimoni Arquitectònic) feta de maó, de planta octogonal i alçat troncònic, que servia pel funcionament de la maquinària de la farinera. Destaquen els angles de les cares que fan sanefes de jocs de llum i ombra, aconseguits situant uns maons més sortits que els altres. Base més ample i coronament amb motllura. "

Al cap de no res apareix l'ermita de Sant Joan de Lledó:

























Tot i tractar-se d'una esglesiola romànica del segle XII ha sofert molts canvis al llarg de la seva història. La seva advocació provindria del Monestir de Sta. Maria de Lledó, a l'Empordà, zona de la qual serien els primers repobladors d'aquest territori durant les guerres amb els sarraïns. No podem oblidar que ens trobem en una zona de Marca o frontera amb el territori ocupat pels àrabs, farcit de castells o fortificacions de vigilància erigides durant l'avanç dels cristians.

Una bona mostra n'és el conjunt del Castell i església de Sant Martí Sarroca, conquerit als àrabs pel Galí de Santmartí, nomenat governador de les fronteres del Penedès. El seu fill Guillem, ja al segle XI, va iniciar-ne l'ampliació. Podeu seguir aquí l'apassionant història d'aquesta fortalesa, vinculada a un munt de famílies de la noblesa catalana i un dels darrers nuclis de resistència durant la guerra contra Felip V.



El camí, però, no puja al castell sinó que segueix la riera de Pontons, al peu de l'estimball de la roca on s'erigeix la fortalesa i que dóna nom al conjunt. Ara la riera està completament seca, o sigui que travesso el diversos guals sense mullar-me gens:




Just al principi del camí trobo la font de la Salut. He passat molts cops per aquesta ruta però mai m'havia desviat per a veure-la:




Reprenc el camí principal que serpenteja tot creuant unes quantes vegades la riera. Vaig a petar a la carretera veïnal que enllaça St. Martí Sarroca amb el barri de les Conilleres, ja al municipi de Castellví de la Marca. Abans, però, a l'alçada de la Torre giro cap a la Bleda i travesso la riera de Pontons un altre cop, que aquí ja s'ha ajuntat amb el Riu Foix. Però l'estiu és molt dur i tampoc duu aigua. Passo el gual sec i m'enfilo a la Torre de l'aigua de la Bleda des d'on veig ja Vilafranca a tocar.

El "riu" Foix al gual de la Bleda
La torre de l'aigua de la Bleda, camí recentement asfaltat.
Les vinyes ja es mostren carregades de raïms, encara verds, que suporten com poden aquest "estrès hídric". Esperem que aquest agost les ajudi a madurar amb la humitat necessària, a l'espera d'una verema generosa.







Sempre hi haurà pioners...

Acabo aquí avui. El proper capítol: Ruta per les fortaleses de Castellví de la Marca.

9 comentaris:

  1. Veig que quests entrenaments amb bici, a part de mantenir-te en forma, et serveixen per redescobrir el Penedès des d'uns vessants fantàstics! Quin gaudi, aquestes sortides! Gràcies per compartir-ne un bocinet i ànims, a esperar la gran cursa!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Montse, tot i que són camins que he fet un munt de vegades no em canso de resseguir-los i a cada tomb hi descobreixo detalls que no havia vist (o llegit).
      Us aniré informant -si no és molèstia- de les sortides que vaig fent aquests dies.
      Una abraçada per a tu també!

      Elimina
  2. Fantastica pasajade per mantenirte en forma i descobrir el Penedès. Moltes gracies per les tevas sortidas... petons a la cosinette i els nens. Fred Sabaté

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Frederic pels teus comentaris. Estic encantat de poder compartir amb tu aquestes sortides i que el Penedès arribi a la Catalunya Nord. Donaré petons a la cosineta Mònica i als "nens" com dius tu.
      Moltes abraçades per a tu i l'Arlette!

      Elimina
    2. Per cert, "els nens" no són nostres, sinó de l'Àfrica. Però gràcies igualment.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Aquesta ruta, sobre tot el tros de la font i el riu, és molt bonica, més que els turons amb matoll baix, m'agrada que hi hagi arbres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc, però pensa que aquests turons amb una certa alçada i unes vistes impressionants també tenen el seu encant…
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Encara t'estàs entrenant? jo em pensava que ja estaves fent ruta...És molt bonic el paisatge del Penedès, trobo que és relaxant aquesta combinació de planes i turons!
    I gràcies per fer-nos de guia, per tots aquests camins, jo a Sant Martí Sarroca hi he estat i em va agradar molt i m'agrada aquest cep solitari que sembla que desafia al món.
    Que tu passis molt bé August.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sento, la culpa és meva que començo a informar-vos-en al juliol i no marxo fins a la darrera setmana d'agost.
      Encara tinc previst explicar-vos dos capítols més del meu entrenament, a risc de fer-me pesat i que algú digui: "que marxi ja d'una vegada aquest pesat!".

      Aquest cep solitari al mig d'una vinya nova em va fer aquesta impressió que tu molt bé descrius: la d'algú desafiant al món.
      Gràcies, Roser.
      Bon estiu i una calor a l'ombra per a tu, Roser!

      Elimina