dissabte, 13 d’agost de 2016

En ruta fins al Clapí Vell


Animat per les darreres sortides surto cap al Clapí Vell. Es tracta d'una sortida força més llarga (uns 50 km) i encara amb més desnivell afegit (uns 800 mts) que em porta fins un dels cims emblemàtics del Penedès.
Avui pujaré pels costers que pugen des de Roca-Vidal. És més llarg que pujant per les Dous de Torrelles però és molt més progressiu.
Així que faig la ruta cap al Castell de Sant Martí Sarroca i Sant Joan de Lledó (vegeu ruta Passant per les Cantarelles i sota el Castell de St. Martí Sarroca) i quan arribo al Pla de Can Garranxina, en comptes de girar cap a l'esquerra en direcció a Can Barceló, segueixo el camí de la dreta que acaba de pujar fins al Mas d'en Coll. Comparat amb Can Barceló -per exemple- presenta un aspecte molt ruïnós tot i que s'hi endevina presència humana en una construcció annexa.

Mas d'en Coll


La carena de la Serra Llarga que duu fins al Clapí Vell (704 mts)















Baixant de Mas d'en Coll. Al fons les muntanyes que envolten Torrelles (Montagut, Ancosa, Font-Rubí…)




Des de Mas d'en Coll es veu clarament la Serra Llarga i, al final, el Clapí Vell, però abans hauré de baixar per la carretera que duu a Roca-Vidal. Asseguts al voral de la carretera, just on s'agafa la pista que duu a la Riera de Marmellar trobo un grupet de 3 o 4 persones. Per uns senyals que he vist abans dedueixo que estan fent de control en alguna cursa ciclista. Més tard sabré quina. Deixo l'Heliport de Roca-Vidal a la meva esquerra i segueixo pujant per la carretera. Avui, per primera vegada hi he vist un helicòpter dels bombers. És època d'incendis i cal estar amatent.

Heliport de Roca-Vidal on hi ha un centre dels bombers
















En arribar a la Fita dels Tres Batlles deixo la carretera i prenc el camí a la dreta que serpenteja al llarg de la carena pujant progressivament. Em trobo uns ciclistes aturats a la zona coneguda com els Navegants. Estan encuriosits com jo per si hi ha una cursa. Han sentit fa poc una moto que deu anar al davant, o sigui que els ciclistes apareixeran aviat. Però sembla que vénen del fondo de les Comes i encara trigaran. Jo segueixo pel meu camí perquè el sol comença a apretar i encara en queda un bon tros amb alguna rampeta forta en les ziga-zagues que fa de tant en tant per a guanyar alçada.

Pujant per la Serra Llarga amb el Clapí al fons


















Just abans d'una d'aquestes rampes, a punt de vorejar la Roca del Papiol, a la meva esquerra apareix una vista sobre la vall on hi ha el Castell de Marmellar. Cap a la dreta s'endevina la silueta d'una serra que deu quedar sobre el Pla de Manlleu però no sé quina és, potser la del Montmell. El puig que es veu més a l'esquerra és el Puig de Cal Sumoi (552 mts).

Vista des d'abans de vorejar la Roca del Papiol. A la dreta el Puig de Cal Sumoi.

















Em queden un centenar de metres de desnivell que guanyaré de seguida en un parell de ziga-zagues. Passo pel collet que separa el Clapí del Pic de l'Àliga (701 mts) i enfilo la darrera rampa que em durà a l'objectiu d'avui. Fa un dia esplèndid i la vista és molt ampla en totes direccions. Dalt del cim hi ha un vèrtex geodèsic i una petita cabana de vigilància forestal.  M'assec uns minuts a l'ombra d'un pi mentre menjo una mica i gaudeixo de l'esforç realizat.

El Clapí Vell (704 mts)
















Vista des del Clapí cap al nord amb les muntanyes que envolten Pontons


Cap al nord-est es veu la Serra de Font-Rubí


Al sud les serres d'on vinc i, al fons, el massís del Garraf

Les ziga-zagues per on he pujat. Al fons cap a l'esquerra sobresurt el Castellot








































































Un cop descansat reprenc el camí de tornada pel mateix lloc. Sembla mentida que ràpid que es desfà el camí que abans era de pujada. Just al coll del Pic de l'Àliga les adf i els bombers hi han instal·lat una bassa de recaptació d'aigua per qualsevol emergència d'incendi forestal. Estan molt bé aquestes basses perquè ens trobem en una zona de molt de bosc i amb uns estius molt secs. Qualsevol espurna -intencionada o no- pot provocar de seguida un foc de grans proporcions.

Una bassa de prevenció entre el Clapí Vell i el Pic de l'Àliga


















Durant la baixada vertiginosa -però atenta perquè hi ha una mica de pedra sòlta- em trobo uns ciclistes que fan la cursa. Vénen del fondo de la vall i ens trobem a l'alçada dels Navegants. Un d'ells em diu que vénen de la Múnia. Ja ho entenc, doncs. D'aquí uns dies serà festa major i cada any fan una cursa els dies anteriors. Quan arribo a la carretera de Roca-Vidal em retrobo el grupet abans mig adormit. Ara m'aturo i parlo amb ells. I resulta que són ex-alumnes meus! El Jose Miguel, el Francesc i la Sima -encara adormida a causa de l'empalmada de la nit anterior. Xerro una estona amb ells i tiro avall, que la calor comença a apretar.

Quan arribo al Pla de Can Garranxina una mica per estalviar-me kms i una altra per guanyar una mica més de desnivell -això vol dir que em sento bé- giro cap a la pista que duu a Can Barceló però em desvio en direcció a Can Grau. Allà prenc unes fotos d'una alzina -centenària, diuen- que hi ha just davant. És imponent. Sota seu hi ha un bon redol d'ombra que ara ja s'agraeix. Aquí la teniu.

L'alzina monumental de Can Grau

La meva bici també necessita una mica d'ombra i descans

Entre les branques s'endevina Can Bermelló, masia al costat de Can Grau























































Continuo la meva ruta i, com que em sento bé de cames, encara faig una marrada més per a guanyar desnivell. Atravesso la plana de l'Eudald i, abans d'arribar a la Guàrdia, giro a la dreta tot prenent el camí que s'enfila cap al Turó dels Pins de Samuntà però girant, abans de fer les rampes finals, cap a la masia de Samuntà, ja al peu de la carretera de St. Martí a Les Conilleres.

Unes vinyes entre turons a la Plana de l'Eudald


Arribo al barri de la Torre i, al cap de poc, travesso el Foix -encara sense aigua- i deixo la torre de l'aigua a la meva esquena. Ara sí que es pot dir que sóc gairebé a casa.

Baixant de la Torre de l'Aigua de la Bleda. Al fons, Vilafranca!





















Dades de la sortida:

Distància (des de Vilafranca):  49,5 kms.
Temps:  3h 23 min.
Mitjana:  14,6 km/h
Desnivell positiu acumulat:  835 mts


Proper capítol:   Pujant al Santuari de Foix

9 comentaris:

  1. Mol interesante pasajada i bona per la salut; jo ,ara ja no puc mes perque estic operad de un cancer i la bici no es gaire recomenada; abrazos a tots vosltres.... Fred Sabaté

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Fred, pels teus comentaris. Encara que no puguis anar amb bici, pots seguir els meus camins…
      Una abraçada per vosaltres, també!

      Elimina
  2. Segur que et deus conèixer aquests paisatges d'allò més be...I veig que cada dia et poses un repte més valent, avui has fet cansar tan la bici que ha hagut de reposar dos cops, fins i tot la monumental alzina, li fa ombra!
    Ara ja deus fer el compte enrere...
    Bon vespre, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Roser, són camins que ressegueixo cada any i sempre els trobo diferents, segons l'època de l'any, el dia, la llum…
      Veig que t'hi has fixat: si la bici està cansada imagina't jo!
      Petonets, Roser.

      Elimina
    2. Marxo dissabte cap a la Vall d'Aran. Diumenge al matí comencem la ruta!!

      Elimina
  3. estàs molt en forma ...gràcies per els paisatges meravellosos que ens regales , de franc i sense haver ni de pedalar ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira Elfree, no ho havia fet mai, això de compartir les sortides i és divertit. Com dius tu, una manera que d'altres facin el camí amb mi sense tant d'esforç. I jo content de poder-vos-ho explicar.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. D'aquestes alzines monumentals, que s'imposen als altres arbres, com un clàssic, en conec una a Les Tàpies vora Navarcles. Tenen tants i tants anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'han impressionat aquests arbres, vells vigilants del temps. Ai, si parlessin què ens dirien? (ara m'has fet pensar en els Ents, la raça d'arbres parlants d'en Tolkien…)
      Bona nit, Helena.

      Elimina