dimarts, 16 d’agost de 2016

Pujant al santuari de Sta. Maria de Foix



Després del Clapí tocava pujar a Foix (661 mts),  el santuari penedesenc per excel·lència (hi ha moltes noies per aquí que reben el nom de Foix). Pels que no ho conegueu es tracta d'un santuari molt restaurat del segle VII amb un castell al costat que es troba -no podia ser menys- dalt d'una carena amb una visió magnífica.
Començo la ruta -com tants d'altres dies- fins a St. Joan de Lledó.  He sortit d'hora, amb la fresca, i la llum és molt neta encara. 

Abans d'arribar al congost del castell de St Martí Sarroca amb el castell al fons


No puc estar-me de fotografiar, un cop més, aquesta ermita situada al bell mig de les vinyes.

Sant Joan de Lledó


Des d'aquí ja es veu el santuari presidint una de les carenes, imponent:



Un cop a Sant Joan de Lledó, en comptes de girar a l'esquerra cap a les Cantarelles, com he fet altres cops, avui segueixo recte en direcció a Torrelles, passant per Can Cruset i després travessant la cra. de Vilafranca a Pontons i girant just abans d'entrar al poble. Aquí teniu el mapa.






















El camí va resseguint cap al nord- nordest unes quantes masies: Cal Pau Guix, Cal Xic Salet, Cal Xic Xixella fins a Cal Minguet, on gira de cop cap al nord-oest per enfilar-se ja de valent tot vorejant l'urbanització de Can Coral.

Abans de vorejar Can Coral. Al fons, enfilat, Foix.



















Després d'una primera rampa força pendent entro en un bosquet de pins i alzines, el Bosc de Can Parraco.













Tot i que encara és d'hora ja s'agraeixen aquestes ombres fresques, sobretot quan penses que et queda encara una bona pujada. A mig bosc, al lloc anomenat el Clot de la Puça, trobo aquests cartells indicadors.


















Està clar que m'indica de seguir per l'esquerra i així ho faig. M'enfilaré per on recordava haver-ho fet el darrer cop, per la Font dels Giberts. Ara, a pilota passada, crec que hagués estat millor seguir per un camí que s'obria a la meva dreta i que, passant pel bosc dels Giberts va a parar al mateix lloc però mantenint més l'alçada -o sigui sense pujar molt per tornar a baixar després com he fet jo. En fi, això serà per a una altra vegada. Potser per als caminants és millor el que vaig fer jo però per als ciclistes, crec que no, ja ho veureu.

Pujant pel Bosc dels Giberts, cap a la Font del mateix nom






El camí, com podeu veure, és molt bonic i va serpentejant per la pineda, cosa que em manté a l'ombra d'un sol que ja deu petar de valent. Tot i pujar força ho fa de manera molt progressiva de manera que no és mai un ritme asfixiant. Passada la font hi ha un caminet que s'enfila amb ganes a l'esquerra però és només apte per als vianants. Jo continuo cap a la meva dreta mentre el camí continua emparrant-se. En girar una corba veig el Santuari de Foix sobre meu, no deu faltar molt en línia recta -o sigui, a peu. 



















Al cap de poc torno a trobar un senderol que marca en direcció a Foix. El camí que jo segueixo baixa a la meva dreta de cop i ple de rocs, així que intento seguir aquest caminet un tros amb la bicicleta a la mà.


A l'esquerra el senderol per a vianants. A la dreta el camí que al final segueixo


















Al cap de no-res decideixo fer marxa enrere. Ja es veu que s'enfila molt i s'estreny cada cop més. I recordo haver arribat dalt de la bici a Foix d'altres cops no amb la bici al costat. Torno a baixar i agafo el camí de la dreta, molt més ample, que baixa de cop i molt trencat. A trams és un veritable roquissar que m'obliga a baixar de la bici per no prendre mal. És allò que us deia abans, tot el que he pujat ho torno a baixar fins a trobar un camí més ample i més bo que ve de la meva dreta. Un cop a casa ho miro al mapa i dedueixo que és aquell que passa pel bosc dels Giberts però sense enfilar-se tant.

Un cop agafo aquest camí vaig planejant mentre dono la volta a la muntanya en direcció nord-nordoest. Abans de trobar el camí definitiu que puja a Foix em tocarà fer algunes rampes també força dures.

Per la dreta el camí que puja a Foix per la Serra de Mas Florit, una altra alternativa



















Després de vorejar la muntanya trobo un altre indicador del camí que puja des del Molí de l'Horta i el Mas de Pontons. Però jo ja sóc a Cal Rossell de les Bassegues (quins noms de ressonàncies més antigues) i, de cop, veig el Santuari per l'altre costat.

Foix des de Cal Rossell de les Bassegues



















Em queda, doncs un darrer esforç. Primer per arribar a enllaçar amb el camí que puja des de l'altre vessant (per on baixaré jo després) i, tot seguit, fer l'última rampa enquitranada fins al collet on poden pujar els cotxes.

Arribo a Foix a les 9 del matí, amb un dia clar i net. La vista, no cal que us ho digui, ha valgut l'esforç de totes les marrades i pujades que he hagut de fer. Em prenc, doncs, el meu temps, per a reposar i gaudir d'aquest regal per a la mirada. Deixo fins i tot d'escriure perquè gaudiu en silenci d'aquesta meravella...


A la dreta es veu el Clapí Vell, objectiu de la sortida anterior

Al fons, la punxeta del Castellot es veu des de tot arreu








Dades de la sortida

Distància (des de Vilafranca): 47,41 kms.
Temps:  2h 55 min.
Mitjana:  16,2 km/h
Desnivell positiu acumulat:  700 mts.


Proper capítol:  Pujant a Puigcerver (Baix Camp)

3 comentaris:

  1. Caram, jo que no coneixia gaire la comarca del Penedès, t'agraeixo aquesta lliçó magistral que entre paraules i fotos ens regales...
    Que bonic el Santuari de Foix i quines vistes,aquests posts seran una bona excusa per fer-hi una escapadeta, per cert, no conec cap noia que es digui Foix...
    Que pedalegis amb alegria, encara que el camí sigui costa amunt!!!
    Petonets, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Roser, ves per on he acabat fent una petita guia turística d'alguns racons del Penedès, hehe. Encantat que això t'hagi animat a fer una escapadeta.
      El nom de Foix, fora del Penedès, no és gens conegut. Passa com amb Vinyet, que només se'n diuen noies de Sitges o voltants. A mi m'agrada que la gent posi als seus fills noms de la zona, no?
      L'alegria que em desitges hi serà, segur, pugi o baixi, perquè la colla amb qui vaig val un tresor i ens ho passem molt bé malgrat les molèsties del camí…

      Petonets per tu Roser!

      Elimina
  2. Ostres, August, aquestes sortides teves amb la bici són impagables! Que ric, de tanta bellesa, de sentir-se lliure enmig del paisatge...! A Foix hi pujo bastant sovint, també hi he fet moltes fotos i aquesta passada primavera hi vaig trobar molts espàrrecs! :-) Endavant amb l'entrenament!

    ResponElimina