diumenge, 21 d’agost de 2016

Sortida al Castell de Marmellar


Escric aquestes notes poques hores abans de marxar cap a la CAT700. Quan les llegiu ja estarem pujant de Salardú cap al Pla de Beret. Tanmateix no volia marxar sense acabar aquesta sèrie de sortides en bici que a mi m'han servit per a preparar-me físicament i gaudir dels nostres paisatges en la confiança que alguna cosa bona hagi pogut compartir amb vosaltres. Som-hi que és tard i vol ploure. Avui aniré per feina. Poca literatura. Fotos i dades.



















La ruta a Marmellar coincideix amb moltes de les que he fet aquests dies en un tram, fins a la cra. que va de Torrelles de Foix a Roca-Vidal. En un dels revolts abans de l'heliport (on l'altre dia vaig trobar-me uns muniencs fent de control d'una cursa) arrenca el camí que baixa a la riera de Marmellar i, un cop allà, remunta tot fent esses i atravessant la riera uns quants cops fins que arriba al castell.
El castell es troba en un indret que sempre m'ha fet una certa impressió per la seva solitud. Tot i estar enfilat en un bon turó sobre la riera queda per sota de les muntanyes del voltant així que, més que sentir-te enlairat i en un lloc inexpugnable no sé perquè sempre tinc la sensació que algú des de més amunt em vigila. Si a aixó s'hi sumen els masos i cases mig abandonats entre les urbanitzacions d'aquella zona i el so d'algun gos aïllat que ressona enmig de la vall… què voleu que us digui, a mi sempre em fa això que es diu "iuiu". 
Però malgrat tot m'agrada arribar-m'hi perquè aquestes restes imposen, encara que només quedi una paret alçada. I la petita esglesiola mereix una visita. 
Jo aquí callo i deixo parlar les imatges. 









 








 










Dades de la sortida

Distància (des de Vilafranca): 41 kms
Temps:  2h 54 min
Mitjana:  14,1 km/h
Desnivell positiu acumulat:  590 mts


I res més, el proper post serà per quan torni de la CAT700 cap a finals d'agost.
Espero poder-vos explicar més meravelles.



12 comentaris:

  1. Doncs res, August, gràcies per aquestes belles imatges del teu darrer entrenament, gràcies també per compartir les teves experiències, i molta sort en la cursa definitiva!
    Ànims i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, a vosaltres, per llegir-les.
      Ja he tornat de la CAT700 i aviat us en faré 5 cèntims.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. ostres quin reportatge ! no dubto gens que vindràs preparadíssim físicament, mentalment i espiritualment perquè aquests paratges amb tanta bellesa ben segur alimenten l'esperit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Elfree, ja he tornat i la veritat és que m'he sentit molt bé en tot moment, tant de cos com d'ànim. Aviat us en faré un petit resum d'avançada.
      Salut!

      Elimina
  3. Unes fotos precioses, sobretot m'encanta la sensació de calma de la segona; tota una aventura pujar al castell. Veig que aquí la vegetació és més variada, d'altres espècies fan companyia als pins...
    Molt bonica la primera amb la bici recolzada al super-tronc, sota el
    castell, però ai las, vaig mirant el post i em trobo amb la teva companya tirada al mig del pedregal...Deu haver estat la calor! Tracta-la bé, que t'ha de dur a bon port(de secà) en aquesta aventura...
    Bona pedalejada, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Roser, per aquestes fondalades ombrívoles que envolten el castell apareixen plantes diferents.
      La bici no està tirada al mig del pedregar, la vaig posar així perquè es veiés la mida de tot plegat. I no pateixis que la tracto amb molt de carinyo, perquè, com bé dius, és la que em permet fer aquests viatges.
      Ja he tornat, per cert, i m'ha anat molt bé. Aviat en rebreu un resum.
      Una abraçada, Roser!

      Elimina
  4. La ruta anterior de Puigserver, per fer-la a peu deu ser massa llarga. Es pot anar amb cotxe?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M Antònia, ara et puc respondre perquè ja sóc a casa! Sí, s'hi arriba en cotxe però ha de ser un 4x4 perquè el camí no és massa bo. Jo el faria des de Coll d'Alforja perquè és més planer i fàcil que des de Riudecols.
      Ja em diràs si t'hi animes.
      Una abraçada!

      Elimina

  5. Tot just ara t'imagino pujant al Pla de Beret, Viatjar és una manera d'intimar amb el territori, de conèixer en profunditat les dimensions d'espai i temps del nostre món.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Jordi. A més, alguns d'aquests camins els vaig descobrir de ben jovenet amb els meus pares. En certa manera em connecten amb ells i amb mi mateix molt més petit. I amb un Pirineu molt més per descobrir que no pas ara, que ja és un objectiu de turisme de primer ordre.
      Aviat penjaré un primer resum de la ruta d'aquest any.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Molta sort de Salardú al Pla de Beret. Fa pujada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, ja ho he notat!! Sort que ha estat la primera i a primera hora del matí. L'hem feta amb molta calma, gaudint de l'espectacle que se'ns anava obrint sota nostre. Aviat us en faré un resumet.
      Una abraçada

      Elimina