diumenge, 13 de novembre del 2016

Amb hac d'Helena


El dissabte passat (de fa una setmana) vam trobar-nos una colla a la biblioteca de Torelló per a gaudir de la poesia de l'Helena Bonals. N'hi ha que la coneixen de fa temps i personalment. Jo la vaig conèixer per la xarxa en una d'aquestes trobades virtuals -impulsada, entre d'altres, de la Carme Rosanas- i, des de llavors que li segueixo les passes, poèticament parlant.
L'Helena és dissenyadora gràfica i filòloga anglesa per formació però treballa de bibliotecària a l'Hospitalet de Llobregat i, sobretot, escriu i escriu als seus blogs. Uns cops poesia seva i d'altres vegades comentaris sobre la que fa altra gent. La seva és una poesia directa, que no busca l'artifici però que tampoc refusa el joc de la forma mentre intenta desvetllar el fons d'allò que es pregunta. Una poesia escrita des d'un jo fràgil, tímid, però alhora plena de força i seguretat. Ja sé que és una aparent contradicció però així és com jo la veig. Podeu llegir-la si aneu a En cada vers que has entès, els seu blog principal. I des d'allà podeu viatjar als seus altres blogs.

Oriol Capdevila presentant l'acte
L'acte va començar amb una -diguem-ne- presentació a càrrec de l'Oriol Capdevila, un jove periodista local molt implicat en la vida cultural de la zona. Va fer, certament, un discurs poc ortodox, més que res perquè va parlar molt poc de la que era el centre d'aquella vetllada poètica i potser massa de coses molt interessants -com Noam Chomsky- però que, sincerament, no tenien cap excusa per aparèixer -més enllà del seu valor en si mateixes- a part del fet que havien coincidit en el temps amb l'acte que estàvem vivint a Torelló. Dir que a un no li agrada "adular" la gent no és prou motiu -crec- per a no dir gaire cosa de la persona que presentes. Entre d'altres coses perquè es pot parlar d'algú o de la seva obra sense veure's obligat al panegíric. I tampoc cal caure en un altre costum molt estès: la recerca sistemàtica d'aquells aspectes que no ens han agradat d'un llibre, una peça musical o una pel·lícula, com si no mostrar una certa superioritat moral fos vist com una concessió. A mi tampoc m'agrada adular, m'agrada parlar del que m'agrada i compartir-ho. I si no m'agrada, o no en parlo o hi busco la part positiva, que sempre pot trobar-se en un racó o d'altre d'allò que comentes. Algú podrà acusar-me d'estar fent allò que critico i tindrà raó. Ja se sap, una cosa és la teoria i l'altra… I ja que ho dic, he d'admetre que em van sorprendre agradablement alguns elements del discurs de Capdevila, com el fet de lligar Chomsky a l'actitud de l'Helena davant la seva obra, o l'audició d'una cançó certament kitch però entranyable alhora: "Noam Chomsky se a enamorado de tí" del grup Astrud.
A mi em va "tocar" llegir uns haikús (1) que ella mateixa va escriure a partir de l'observació de la imatge que encapçala aquest post i que és la del cartell de l'acte. En això també és molt bona: té una gran capacitat -per a mi sorprenentment lúcida- d'extreure la poesia que s'insinua en una imatge, sigui una fotografia o un quadre plàstic. Aquí els teniu:

EL CÀNON


És elegant
la senzillesa al màxim,
i un toc de roig.

Tot és ja dit,
però quelcom de nou
hi ha en la forma.

A la tardor,
poques pàgines queden
ja per escriure.

Determinisme,
roig contra lliure albir.
Les planes volen.

L'amor més cast
té el seu punt d'interès.
Sempre duals.

La lira roja
entre la prosa freda.
Us vull les dues.

El cosit roig,
tocar de peus a terra.
La resta en blanc.


A partir d'aquí van anar desfilant els "amics" i "coneguts" de l'Helena, recitant o llegint també alguns poemes d'ella o propis. Aquí teniu l'elenc de rapsodes d'aquell matí plujós i fred. Mentre queia suaument la pluja sobre la teulada de la biblioteca, els sons acompasats també dels versos van fer-nos còmplices d'una matinal entranyable. I per acabar de marcar el ritme els acordionistes diatònics de la Vall del Ges ens va oferir una petita mostra de peces tradicionals. Per cert, les fotos són del Josep, company de la Montse (Galionar). Són esplèndides! Gràcies per cedir-me-les.

L'homenatjada, l'Helena Bonals
Jordi Dorca
Montserrat Bonals
Montse (Galionar)
Carme Rosanas
Ernest Serrahima

August Garcia
Montse Cercós
Joan Gimeno
Consol Areñas
Abel Boldú
Mercè Bagaria
Assumpta Arimany
Núria Pujolàs
Una visió general del públic assistent

Els acordionistes de la Vall del Ges


Un cant a crits

Jo sóc aquesta hac del meu nom,
invisible, intangible, inaudible,
ornamental i prescindible,
però absolutament rellevant.


Prescindir de l'accessori

Jugar a deixar
passar un tren rere l'altre,
quan no tens pressa.
D'adolescent ho feia,
ho faig encara.

Superioritat moral

Em van desgraciar
els peus, de petita,
amb unes plantilles
que em van generar
massa pont.

Però hi ha una altra
malformació que prové
de la meva infantesa
i tampoc té remei.

La que em fa espolsar-me
de sobre tots els qui s'acosten
a mi sense estimar-me
com jo estimo.


Gràcies Helena!!!

I un agraïment també molt sentit a les nostres amfitriones de la Biblioteca de Torelló: la Marta i l'Assumpta.


(1) De la Carme Rosanas vaig aprendre aquell dia el costum tradicional japonès de la repetició oral dels haikús: el primer cop per a copsar l'impacte de la imatge o la idea que vol expressar, el segon per a retenir els mots abans no desapareguin en el silenci. Un silenci, per cert, també present a l'exposició de Capdevila de la mà de l'aniversari -també un 5 de novembre- d'Art Garfunkel, parella artística de Paul Simon a moltes cançons, entre elles, a "The sound of silence".

13 comentaris:

  1. Bona ressenya del dia.
    Va ser molt agradable trobar-nos, trobar-te i poder conéixer-te.
    Una abraçada, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per mi també va ser bonic poder veure "in person" a alguns de vosaltres, després de la coneixença virtual a la xarxa. I gaudir, esclar, de l'Helena i els seus versos!
      Una abraçada, Marta!

      Elimina
  2. August, algunes coses:
    També sóc filològa anglesa amb menció en catalana.
    Al poema "Superioritat moral" hi has afegit la paraula "por" a la darrera estrofa.
    A banda d'això m'embadaleix la ressenya!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faré les correccions necessàries ara mateix, Helena. Gràcies per comentar-m'ho!
      Potser m'he passat una mica amb l'Oriol però és realment el que vaig pensar…
      Celebro que t'hagi agradat.
      Una abraçada!!

      Elimina
  3. Quina gran ressenya, August! Com es noten, els professionals de debò! Espero que hi hagi ocasió per a més trobades blogaires com aquesta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse! Només intento ser una mica just amb el que vaig viure aquell matí a Torelló. I de professional res, que escric com tots vosaltres -la majoria- per plaer i en hores de lleure…
      Jo també espero poder compartir més moments com aquest. És un plaer la trobada amb gent que té sensibilitats compartides.

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  4. Coincideixo amb tots els elogis a la teva ressenya, sense cap vergonya. Tots els que t'han dit i més, perquè és encertat, molt real com va ser tot i poses un somriure des de la primera línia fins a la darrera.

    Va ser una trobada molt bonica, August i aquí molt ben explicada...

    Abraçades. Farem més trobades, segur!

    ResponElimina
  5. Gràcies August per la teva nova crònica que s'afegeix a les que he llegit a d'altres blogs, sobre aquesta diada poètica de TorellóH.
    És com si hi hagués estat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si coincidim en alguna altra. Trobar-te personalment gent que has conegut per la xarxa i hi has connectat és una experiència molt gratificant.

      Elimina
  6. Hi éreu tots, eh? Ja em disculpareu a mi per no ser-hi, però jo i la poesia res a fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algun dia espero que descobreixis la poesia rere alguna cosa que et passi, o que et diguin, o que llegeixis… Una mica de poesia a la vida està bé.

      Elimina
  7. Gràcies, August.
    Per la teva ressenya,
    per la teva sinceritat.
    Per tot.
    Fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Jordi, per la bona feina que vas fer organitzant l'acte i fent costat a l'Helena. Va encantar-me conèixer-te, malgrat no vam tenir gaire temps per compartir-ho. Espero tenir noves ocasions per fer-ho.
      Em va agradar moltíssim el teu to davant les coses que ens explicaves o llegies.
      Fins aviat.
      Una abraçada.

      Elimina