dissabte, 31 de desembre del 2016

Darrer passeig de l'any

Surto en bici el darrer matí de l'any. Potser per acomiadar-lo, potser per mirar d'acabar una mica millor -fa un munt de temps que no sortia-, potser perquè sí i prou. Fa fred, força, i el sol només es deixa veure una mica entre els núvols de tant en tant. A poc a poc el mateix esforç em va escalfant i retrobo sensacions: seguir un camí entre el bosc, prop de les vinyes, notar com els meus músculs es queixen en silenci, com l'aire em frega la cara que duc mig tapada amb el mocador. Sentir algun ocell mig amagat entre les bardisses. Descobrir les flors escasses que gosen sortir en aquest temps…


Com les de la gatosa, que fins fa unes setmanes només mostrava les seves punxes i ara ensenya, orgullosa, aquest groc brillant que destaca en la grisor general…


En canvi el romaní ens regala unes flors ja escadusseres. I tanmateix bellíssimes.

El ramell del bruc d'hivern es panseix en alguns brots…

… mentre en d'altres manté encara la força i el color amb què ha vestit el bosc durant la tardor.

I, en un racó, humil, la molsa cobreix d'estrelletes de nadal el terra fred i humit.

Però el veritable espectacle, les reines de la festa, són les ravenisses, que omplen amb pomells blancs les fileres dels ceps que ara descansen.

Poc a poc el dia s'esgrogueiex amb uns rajos tímids que a penes escalfen. Enfilo la darrera pujada que em durà fins a la creu de Can Barceló, un cop més.

I un cop allà segueixo el ritual que vaig llegir no sé on: agafo tres pedres del camí i les tiro damunt el petit túmul presidit per la creu. Reso un parenostre per l'any que deixo i pel que m'espera. I refaig el meu camí, ara de baixada.




Mentre davallo m'adono que gairebé tot el bosc està tacat per bosses blanques: la processionària del pi.
Fa pena pensar què poden fer totes aquestes erugues si no s'hi posa remei. I tanmateix el bosc sobreviu any rere any. No sé com s'ho fa. Només sé que hi tornaré i podré gaudir-lo.

Però no vull acabar aquesta entrada amb un to baix.  Així que us deixo amb un muntatge que vaig fer ja fa alguns anys amb un poema de Miquel Martí i Pol, la guitarra de Toti Soler i les veus de la Companyia Poètica Rapsòdia.

Que acabeu aquest any feliços del que hi heu pogut viure -bo i dolent, que tot és part de la mateixa vida-, i que comenceu el nou any com cal, amb nous propòsits -o vells- per a treure tot el suc de cada dia, en la companyia dels que estimeu.




Miquel Martí i Pol
de "Per molts anys!" (Ed. Barcanova)

11 comentaris:

  1. Una bona manera d'acabar l'any: amb la bicicleta entre vinyes i flors nostrades.
    Que bé que heu fet el poema de Miquel Martí Pol, els (suposo) alumnes i el professor.
    Si has acabat bé l'any, no hi ha dubte que també el començaràs el (aquest sí que se sap) 2017.
    Molta sort August.

    ResponElimina
  2. Jo també penso que és una bona manera d'acomiadar l'any...I qi diu que a l'hivern no hi ha flors a la muntanya? tu ens en regales un bon ramell: La gatosa, que nosaltres en diem argelaga, el romaní que tot l'any floreix i les ravenisses que fan que sembli que el paisatge estigui gebrat, i aquestes vinyes qua aviat començaran a treure petits pàmpols...I la molsa que ha resistit els buscadors de pessebres casolans! El que ja no és tan bonic són les erugues una plaga difícil d'erradicar.
    Preciós el camí pel mig del bosc i la bici reposant , com sempre!
    Molt bonic el vídeo amb el poema d'en Martí Pol...Realment tos els anys s'assemblen una mica!
    Que comencis el 2017 amb alegria i que tinguis molts moments feliços i moltes il·lusions per fer realitat.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Preciós August. Que el 2017 , com els altres anys viscuts i els que viurem, ens faci gaudir de la vida com mai.

    ResponElimina
  4. Les "argelagues, romanins i foscor de matinada", de la cançó que dóna nom a la trilogia del meu pare! No sabia què són les argelagues, els romanins sí!
    Tot el to de l'entrada és molt líric.

    ResponElimina
  5. M'agrada la teva passejada, les flors d,hivern que has collit amb la càmera... m'agrada el poema i el muntatge de recitar-lo a moltes veus...

    Un plaer, aquestbpost, August.

    Molt bon any, bones passejades i molta poesia i molta música!

    ResponElimina
  6. Què més pot demanar-se, August, si la felicitat és això? La teva manera de celebrar el darrer dia de l'any, gaudint de la bellesa dels paisatges que ens envolten, transmetent-nos la teva manera de copsar-la, saber que encara hi som i podem fer-ho...
    Molt bon any, August, i una forta abraçada!

    ResponElimina
  7. Un passeig magnífic: contemplar, descobrir i aprendre és fer bona cultura.
    Molt bon any, August.

    ResponElimina
  8. El teus comentaris sempre em fan vibrar. Molt bonic l'últim passeig de l'any i molt bonic també el poema.
    Molt bon 2017!

    ResponElimina
  9. Això em recordar que el 30 vaig portar la bici al taller, l’havia de recollir el 31 al matí i vaig trobar la botiga tancada “ per motius personals” i ara estic sense bici

    ResponElimina
  10. Una passejada ben florida, bon presagi per al 2017. Que et siga un any magnífic.

    ResponElimina