divendres, 23 de desembre de 2016

Dels Pastorets de la mare a Jacint Verdaguer

Sí, nois, aquest pastoret sóc jo, una mica més jove. Deuria tenir uns tres o quatre anyets i ja apuntava maneres com a Rovelló (no em veig com a Lluquet). La qüestió és que mentre mirava aquesta foto encara em ressonaven els versos dels Pastorets de l'escola ("Acota el cap, serp odiosa!…) i m'ha vingut un record amb els Pastorets de Vic -ei, que sóc de Vic, no us ho havia dit?  Resulta que la mare també havia fet de pastora. Era la Marta, la dona del Jeremies, el tartamut. ("Ai, que falsos són els homes!"). Un dia em va portar a veure'ls. Jo estava impressionat amb aquells dimonis tan espectaculars, amb aquelles veus atronadores, aquelles cares tan terrorífiques, maquillades -jo llavors no distingia gaire entre ficció i realitat- de Satanàs o Llucifer… Total, que al final de la funció va voler que els veiés de prop, potser per veure si així els perdia la por. Obro parèntesi. La por al dimoni va ser una constant de la meva infantesa, gràcies sobretot a les paoroses descripcions que me'n feia la iaia Dolors, ella tan religiosa. Però això és tema per a un altre dia. Tanco parèntesi. Ja em teniu agafat a la mà de la mare -mig amagat al seu darrere, de fet- endinsant-me en els foscos i diabòlics territoris dels camerinos del teatre. I, de cop, veig que apareix un dimoni gegant -almenys així ho vaig veure jo llavors- i la mare, que el coneixia, me'l presenta i em diu que m'hi acosti, que no em farà cap mal. Jo no les tenia totes, de fet no sé si me'n quedava alguna. I llavors a algú se li va acudir -suposo que al Satanàs vigatà- que li toqués un botó de la mà i que ja veuria quina cosa més curiosa passaria si l'apretava. No sé d'on, vaig treure el valor per acostar-me a aquella personificació dels meus pitjors malsons i vaig prémer el botó en qüestió. I llavors es produï el miracle, o, per a ser precisos, l'encanteri malèfic: se li van encendre una pila de llums vermelles que portava escampades pel vestit, algunes per les banyes i tot. Suposo que devia fer un efecte divertit i tranquil·litzant perquè és una anècdota que sempre he recordat amb carinyo.

Tot això m'ha vingut al cap mentre pensava quin post fer per Nadal. I com que sempre busco un poema nadalenc he començat la recerca. Fa unes setmanes vam estar a Folgueroles i vam visitar la casa-museu de Jacint Verdaguer. He pensat que estaria bé posar-ne un de Mossèn Cinto. I el primer que he trobat  és aquest:



Església parroquial de Sta. Maria a Folgueroles
A Betlem

Anem
a Betlem, 
a veure al Messies:
anem
a Betlem
i l’adorarem.

Ses blanques manetes,
petites com són,
sent tan petitetes
formaren lo món.

Ses galtes hermoses
són blancs gessamins,
plantats entre roses
per àngels divins.





Sos ulls que somriuen
i ploren d’amor,
jo no sé què diuen
que roben lo cor.

Per qui vol besar-hi
son llavi és de mel:
per qui vol entrar-hi
son cor és un cel.



Jacint Verdaguer (1)


Devia durar encara la màgia de les serendipitats -vegeu aquest post- perquè de seguida m'han sonat uns quants versos dels Pastorets de Folch i Torres:  "Ses blanques manetes, petites com són / sent tan petitetes formaren el món. / Ses galtes divines, sos llavis de mel / diuen les dolceses que es troben al cel."  O sigui que Folch i Torres va fer un matxembrat dels versos de Verdaguer per a un dels poemes d' "Els Pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús" (que, per cert, aquest any han fet 100 anys!).  Dels Pastorets de Vic a Verdaguer, i de Verdaguer als Pastorets de Folch i Torres, ves per on hem tancat el cercle. 

No he pogut resistir la temptació de cantar aquests versos per vosaltres, en una versió molt lliure.
Amb ells us desitjo un Bon Nadal i un feliç 2017!!





(1) Dins de l’antologia 50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira, a cura de Jaume Subirana. Barcelona: Ara Llibres, 2008

Enllaços:
Pàgina sobre Goigs on apareix la partitura del mestre  J. Rial d'aquest poema. https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/01/anem-betlem-canco-de-nadal.html

Pàgina del projecte "Càntut" de recollida de testimonis orals. Aquí la versió de l'"Anem a Betlem" a càrrec de la Maria Garnatxe de Girona:
http://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/728-anem-a-betlem



20 comentaris:

  1. Aquests viatges que et duen per camins insospitats m'encanten. És la prova palpable de l'existència d'aquest fil que viatge pel temps i l'espai i ens posa en contacte.

    August, et desitjo a tu als qui estimes un bon Nadal i un bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Enric, un fil invisible que acaba connectant tot allò que tenim en comú.

      Bon Nadal per a tu i els teus, Enric. I els millors desitjos per a un 2017 per estrenar! L'any en què -segur- ens trobarem algun dia.

      Elimina
  2. És un luxe, aquesta entrada, August! Veure't de petit i sentir-te cantar.
    Bon Nadal, ja t'enviaré la meva felicitació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena! No sé si és un luxe però, en tot cas, a mi m'ha agradat molt compartir aquest post amb vosaltres.

      Bon Nadal, Helena! I un 2017 ple de poesia!

      Elimina
  3. He vist de seguida que eres tu August!
    (és broma, no sóc bon fisonomista)
    La meva mare és fan de mossèn Cinto. Té tots els Patufets d'abans de la guerra.
    Bon Nadal i bon any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, Xavier, a mi també em costa de reconèixer-me en aquell infant que tenia tant de mi mateix però alhora estava encara tan per fer…
      Jo amb els anys cada cop miro més enrere. Deu ser normal. I mossèn Cinto sempre m'ha acompanyat i m'ha agradat retrobar-lo.
      Bon Nadal, Xavier, i un bon inici d'any nou!!

      Elimina
  4. Hola August,
    Després de dos mesos "castigada sense blog" m'ha fet il·lusió trobar-me amb aquest post tan entranyable...A la foto fas cara de bon nen!
    El meu pare també havia interpretat un personatge dels Pastorets d'en Folch i Torres( em smbla que a Vic) no recordo quin, ell solia parlar de la Isabeló, suposo que devia fer de galant seu!!!
    A mi m'encanta Verdaguer i aquesta cançó, el pare ens la va ensenyar, com moltes altres Nadales, de ben petits!!!
    Que tinguis unes bones festes de Nadal i que les gaudeixis amb tota la família.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, Roser, encara es degueren conèixer el teu pare i la meva mare!
      Verdaguer té una delicadesa i un lirisme que, per molt que passin els anys, mai és carrincló. M'he emocionat a mi mateix cantant aquest poema…
      Molt bones festes també per a tu i els teus, Roser!
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Gràcies per aquesta meravella de post, August! Que tinguis unes molt bones festes, amb el caliu autèntic que només sorgeix de ben endins!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, Montse, encantat que t'hagi agradat. A mi m'ha emocionat compartir-ho també amb vosaltres.
      Viure aquests dies des del silenci i el recolliment també és molt recomanable. Avui llegia a l'Ara sobre fer meditació i donava unes quantes pautes. Crec que buscaré alguns moments per començar-ho a fer.
      Una forta abraçada i molts petonets!

      Elimina
  6. et desitjo un Bon nadal i gràcies pel post, els records compartits, per cert estaves molt guapo !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree! Confio en conservar alguna traça d'aquella "guapura" (ha, ha).
      Bon Nadal i un bon inici del 2017 també per a tu!

      Elimina
  7. Quin record nadalenc més tendre, August! Toca la fibra més subtil d'una memòria enaltida. Mossén Cinto, la seva religiositat i sentiments fets poesia, la música d'aquesta lletra també em trasporten a bells records d'infantesa. Gràcies per compartir-lo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La música i la poesia ens evoquen sempre altres moments, altres llocs… I el Nadal ens transporta irremissiblement a la nostra infantesa. Un petit homenatge a la mare que ens deixà fa un any i mig...

      Elimina
  8. Caram, quin August-pastoret tan maco! I cantor i tot, tens bona veu i ben entonada. Una entraa entranyable. Et desitge unes Bones Festes de Nadal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors! Ja no sóc tan maco -em temo-, però sí conservo aquella il·lusió de petit i un amor per la música que llavors ja començava a despuntar.
      Bones festes i un bon 2017!

      Elimina
  9. M'afegeixio a records i cant de nadales. He escrit una tira de versets per felicitar que he de recollir o se'm perdran.
    Per molts anys de portar viva la marca de la infantesa.
    Bon Ndaal, August.
    Olfa X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Olga! Ara corro a veure els teus versets de felicitació.
      La marca de la infantesa se'm fa molt present, darrerament. Deu ser que em faig gran…
      Una abraçada.
      Bon Nadal i bones festes, Olga! (veig que finalment has pogut penjar els comentaris).

      Elimina
  10. Arribo tard, però m'ha encantat el teu post, el pastoret August i la teva versió de la nadala... que bonica que t'ha quedat!

    👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏

    Bones festes que encara queden!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No arribes mai tard, Carme! El plaer de llegir-te és proporcional a l'espera…
      Gràcies pels elogis. Celebro que t'hagi agradat, aquesta era la intenció mentre les paraules brollaven del meu pensament. I l'emoció sorgia de les notes de la nadala…
      Bones festes, que encara queden… i un bon inici d'any nou!!
      Petonets.

      Elimina