El dia s'aixeca mandrós, com si s'ho agafés amb calma, conscient que avui té molta feina a fer. I es desvetlla entre núvols però també entre clarianes que, segur, s'aniran imposant. És la metàfora del camí que duem com a poble, segles ha, i que, des de fa uns pocs anyets, sembla que arriba al turó des d'on es divisa molt més clarament el nostre horitzó.
Des del balcó de casa meva, m'aixeco també com a part d'aquest poble, disposat a fer camí al costat de tots els que sabem que, "més d'hora que tard"-gràcies Allende- recuperarem les regnes de la nostra nació per viure amb dignitat, i amb totes les dificultats i reptes que el món d'avui ens proposa, al costat dels altres pobles d'Europa.
I com que aquest és un blog bàsicament literari, us deixo amb les darreres paraules del llibre "El retorn dels catalans, que ja vaig comentar aquí fa uns quants mesos:
"Es tracta també de recordar que podem fer-ho. Que són lliures els qui guanyen la llibertat, pacíficament, democràticament. Que són lliures els qui saben que la llibertat és possible, difícil i exigent. Els qui saben que, perquè és possible, val la pena de posar-s'hi i començar."
Patrícia Gabancho