La Montserrat Aloy, la
Cantireta, ens ha regalat un conte nou. Sembla un conte tradicional, però no ho és. Sembla un conte per a nens però també ho pot ser per a adults. Sembla... moltes coses perquè
ÉS moltes coses:
un conte infantil (que farà crèixer els nens i les nenes)
un conte per a adults escrit amb la delicadesa amb què ens adrecem als infants
un conte divertit (a estones, perquè a la Cantireta li surt la vena humorística pels descosits encara que el to general sigui més greu)
un conte poètic (perquè quan hom és poeta no pot evitar que les paraules expressin bellesa)
un conte científic (perquè s'hi descriu el cicle de la vida)
un conte metafísic (perquè s'hi descriu el cicle de la vida... i la mort)
L'escriu amb l'ofici que ha anat acumulant amb la seva feina de professora de llengua, escriptora i traductora. Aquell ofici que permet explicar les coses amb una aparent senzillesa però amb un estil molt ric, ple de frases fetes, algunes sorgides de la llengua de ponent: "el cap se li torçà de patac" (de cop i volta). Un coneixement de la paremiologia que li permet, tanmateix, inventar-se'n de noves, de frases fetes, com quan diu en un dir "pol·len" per a referir-se a que passa en un instant (o en un amén, o en un dir Jesús, com es deia abans).
El mateix ofici poètic li permet descriure així la vida feliç d'unes flors al camp:
"(...) començava a riure com si li fessin pessigolles amb la punta d'una espiga a les rels, i el riure ximplet s'encomanava a les altres flors, fins que tot el prat es gronxava suaument, i se sentia una remor llunyana, feliç i serena, que feia aturar tothom a mirar-se'l embadalit."
No us explicaré la història, descobriu-la vosaltres mateixos.
Només us diré que està plena de colors:
el groc de la flor
el vermell d'unes tisores
el verd de l'abric d'una senyora o d'aquella espuma de les floristeries
el blau d'un cotxe
el blanc d'un ós de peluix, d'un llit o d'unes bates
el gris del quart dia
el carabassa d'un vas
fins el blau esvaït d'un gerro de vidre
I que també hi surten d'altres flors:
un pensament (que, per cert, fa honor al seu nom)
un gessamí
un lliri
unes fulles d'esparreguera (que no són flors però les acompanyen)
I crec -no n'estic segur- que fins i tot hi surt la rosa d'"El petit príncep" (quan llegiu el conte ja em direu si tinc raó o no).
Les il·lustracions de la Sílvia Morilla, d'una suavitat i bellesa com el text que descriuen, i d'una senzillesa també aparent, acompanyen a la perfecció el conte de l'escriptora targarina.
En fi que animeu-vos a llegir-lo. I com diu Pruden Panadès a la contraportada: "una mica de Bach, al lluny, no hi faria nosa." Jo ho he fet amb les Variacions Goldberg tocades per Keith Jarrett i li dono tota la raó.
Gràcies, Cantireta, per aquesta flor groga.
Que escampi la seva flaire arreu!
* * *
Aquí teniu la fitxa completa del llibre:
La flor groga
Montserrat Aloy i Roca
Il·lustracions de Sílvia Morilla i Serrano
Sibilam Edicions
Sabadell (Vallès Occidental), abril 2021
