Acabo de llegir una novel.la magnífica : Dissabte, d'Ian McEwan. Us la recomano de totes totes...
El personatge a través de qui veiem el món, Henry Perowne, un neurocirurgià anglès de prestigi, té una filla i un sogre poetes. En un dels fragments de la novel.la afirma que li costa molt entendre la poesia perquè, a diferència de les novel.les o les pel.lícules, que són "incansablement modernes" i et permeten moure't endavant o endarrere en el temps, la poesia "per fer les seves asseveracions i judicis, es balanceja sobre el problema del moment present". I acaba fent una crítica però li surt una descripció molt suggerent de la lectura poètica :
"Alentir el ritme, aturar-te del tot per llegir i entendre un poema és com intentar una habilitat antiquada : com fer un mur de pedra seca o pescar truites".