Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àlex Susanna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àlex Susanna. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de novembre del 2015

Poesia indòmita: Yeats a través de Jaumà


L'editor de 1984, Josep Cots, presentant l'acte


Dimarts passat a la llibreria Laie ens vam aplegar una vintena llarga de persones per assistir a la presentació d'Irlanda indòmita, l'antologia de William Butler Yeats a càrrec de Josep M. Jaumà. Em va fer una il·lusió especial per dues raons: la primera perquè tenia moltes ganes de conèixer en persona Jaumà perquè és també un dels traductors de Philip Larkin, que -com deveu saber- és una de les meves flaques poètiques;  l'altra perquè Yeats ha estat des de fa anys un dels poetes anglesos que més m'ha captivat. Després us ho explicaré.

L'acte comptava, a més -per si ja no eren suficients els motius esmentats per assistir-hi- amb la presentació del poeta i de l'antologia a càrrec del també poeta i director de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, de qui he llegit molta de la seva poesia -i comentat aquí.

El poeta Àlex Susanna al seu comentari sobre Yeats















De l'extensa i erudita anàlisi de la figura i l'obra de Yeats que va fer Susanna no puc parlar-ne amb propietat perquè la trairia. No vaig prendre notes, em vaig estimar més deixar-me endur per la seva rica argumentació i la pausada tria de les paraules que utilitzava que no pas estar pendent de capturar unes notes que m'haguessin fet perdre el fil. Va ser en tot cas una defensa de Yeats com a un dels millors poetes no ja de la literatura anglesa del segle XX sinó de la literatura universal. Sense entrar en l'anàlisi exhaustiva de cada una de les 'etapes" de Yeats -aspecte que va considerar fins a un cert punt erroni ja que, segons ell, hi ha una coherència de fons en tota la seva obra, més enllà dels accents formals o de contingut que hi dediqués-, deixant de banda, doncs, deia, aquesta possible fragmentació cronològica de la poesia de Yeats va dibuixar un poeta amb majúscules, entregat a la seva obra des del primer dia -amb un altíssim nivell d'entrada- que, en tot cas, segueix un procés de despullament de tot allò que en alguns moments va embolicar la seva poesia, anant a l'essencial a mesura que avança la seva vida.

Josep M. Jaumà, llegint versos de la seva antologia sobre W.B.Yeats





Si Susanna havia escalfat l'ambient per a apropar-nos a Yeats, la segona part va acabar d'encendre l'auditori gràcies a la lectura comentada de poemes a càrrec del mateix Susanna i del traductor, Josep M Jaumà. Malgrat aquest darrer no va parar d'excusar-se davant el seu predecessor per considerar que, amb alguns comentaris que afegia per a contextualitzar els poemes li prenia paper, el cert que és que va ser una estona deliciosa, on vam assistir no només a l'audició dels versos de Yeats sinó a l'entusiasme d'aquell qui se'ls ha fet ben seus. Jaumà va insistir en aquesta idea del poeta indòmit que, malgrat els revessos de la seva vida -i l'aïllament i incomprensió dels seus coetanis- continua fidel a una proposta poètica plena de força i deler vital.

Era tant l'entusiasme que respiraven els dos rapsodes que semblava que ens llegirien l'antologia sencera.  "Dos més i acabem", deien, i repetien poc després, sota la mirada complaent i múrria de l'editor, en Josep Cots, a qui hem d'agrair -ho va fer Susanna al seu parlament- la gosadia d'emprendre la publicació d'aquests grans volums poètics en un temps on les editorials més aviat retallen pressupostos. Ja vaig poder assistir també a la presentació de Fulles d'herba de Walt Whitman i sóc testimoni que tot aquest entusiasme poètic només és possible si hi ha una adhesió semblant per la banda editorial. Blai Bonet, Akhmàtova, Casasses, Brodsky, Mandelstam, Contijoch… i d'altres, són un bon exemple de l'aposta d'Edicions de 1984 pel que fa a la poesia.




He dit abans que us explicaria com vaig accedir a la poesia de W.B.Yeats. Tot i que, lògicament, n'havia sentit a parlar a la facultat de Magisteri (Filològiques) i, segurament abans a l'institut, la veritat és que qui em va fer endinsar en els versos del poeta anglès fou, curiosament, un italià: Angelo Barnduardi. L'any 1986 va treure un disc titulat "Branduardi canta Yeats. Dieci ballatte su liriche di William Butler Yeats", amb traduccions de Luisa Zappa. Un disc que em va trasbalsar i del que ara comparteixo amb vosaltres un petit tast (us adjunto la traducció catalana de J.M Jaumà)*:


21.- Dooney, Kilvarnet i Mocharabuiee són localitats properes a Sligo, un dels paradisos de la infantesa de Yeats.





IL VIOLINISTA DI DOONEY

Come le onde del mare, come le onde del mare
balla la gente quando suono il mio violino.
Mio cugino è prete a Kilvarnet,
mio fratello è prete a Mocharabuiee.

Ma io ho fatto più di mio fratello e mio cugino:
leggono nel libri di preghiere,
io leggo nel mio libro di canzoni
che ho comperato alla fiera di Sligo.

Quando alla fine dei tempi
noi ci presenteremo a Pietro,
andremo a lui seduto in maestà,
allora lui sorriderà ai nostri tre vecchi spiriti,
ma chiamerà me per primo oltre il cancello.

Perché sempre allegri sono i buoni,
salvo che per cattiva sorte,
e la gente allegra ama il violino,
la gente allegra ama ballare.

Quando mi vedono arrivare,
corrono da me tutti gridando:
"Ecco il violinista di Dooney!"
Vengono a ballare come le onde del mare.

Trad. Luisa Zappa


PS: Per cert que, com Susanna em va comentar, "Yeats té moltes possibilitats de ser musicat" -em va dir amb un cert aire de complicitat. "Potser després de Jaume Subirana" -vaig pensar jo.

dilluns, 11 de juny del 2012

Passant a net els silencis




així jo cada dia surto a caminar
i a perdre’m per trobar-me
ÀLEX SUSANNA

M’agrada la poesia d’Àlex Susanna perquè sempre hi retrobo una veu amable que em convida al gaudi i la reflexió serena sobre la vida, la font més emboscada de totes. Goig i pensament neixen de petits moments, com espurnes, que ens omplen de sentit. Susanna escriu així, sense presses, i és per això que des d’Angles morts (2007) no havíem llegit cap vers seu.
El vers de Susanna s’amara de sensacions: olors, gustos, sons, tactes i imatges. Sovint el poema neix aquí i s’enlaira tot seguit en l’evocació que aquella sensació ha provocat. Una carena sota la lluna esdevé “la teva pell / quan el desig l’enfoca / en hores intempestives / i resplendeix com un paisatge nevat”. I també l’aroma de les herbes, el so de les cigales, el gust de les torrades i el vi, o la llum del sol ponent-se sobre oliveres i ametllers abans que una llum d’espigol ho inundi tot.
Susanna continua dialogant amb l’art com a únic intent possible -encara que imperfecte- d’explicar la realitat. Una ermita i unes pintures, un retrat, una música, poden ser alguns d’aquests camins. Encara que a voltes aconsegueixin només “desplegar el seu encanteri / i habitar-nos sense paraules / fins a fondre’s del tot amb nosaltres.”
Aquest deler vital –i sensual-, però, està ara més mesurat, com si l’edat li demanés un altre tempo. Això és present sobretot a poemes com Concupiscència o Nel mezzo del camin, on el poeta defensa un carpe diem més madur:  “prou d’ajornar res (...) que mai no es digui que has badat / o t’has adormit, / però encara menys / que gana o pressa t’han pogut / i que tot ho has devorat / per pura golafreria / i no per necessitat.”
Hi ha també una presència més explicita de l’univers vital del propi poeta, més íntim. Sovintegen els poemes eròtics: “sempre que te l’afaites, / m’exalta i m’encén / com si fos el d’una altra”, i sobretot les escenes familiars on pares i fills comparteixen esmorzars de diumenge, converses, passejades o, senzillament, el silenci de la lectura: “Ara llegim vora el foc / i assaborim l’espès silenci / que es cova en aquesta casa, / fins que em disposo a passar-lo a net.” Aquest és l’art del poeta: “anar desbastant i polint / cada mot com un còdol” per veure si al final en surt “un espurnall de sentit / que travessés tot el poema.”

dilluns, 1 de setembre del 2008

Pot ser un poema...


Torno a llegir l'Àlex Susanna. Després de molts anys ha publicat un nou llibre : "Angles morts". M'encanta com escriu, sense artificis ni grans discursos filosòfics. Parteix d'experiències vitals -que inclouen també la natura o l'art que l'envolta: la música, la pintura, l'escultura...- i en fa uns poemes entenedors, amb sentit del ritme, on encara batega l'emoció que els va generar.
En alguns reflexiona sobre què és això de la poesia. Com en aquest, titulat Son (un poblet de les Valls d'Àneu), on troba una imatge força suggerent :

Veient tot de sobte
algunes congestes al lluny
arrapades al bac d'alguna carena
i brillant amb una claror
que sembla venir de dins,
uns quants sabem què pot ser un poema :
allò que resta d'un instant,
d'un dia, d'una vida
-tal vegada d'una mort-

una taca de llum
que res no pot fondre del tot.