Els mestres ja ho fem això: desapareixem. Especialment a finals de trimestre, sembla que s'acabi el món: que si anar preparant notes i informes (i corregint com desesperats dossiers, llibretes, proves…), que si el festival dels sentits, que si… Aquest cop, a més, s'hi han afegit: una sortida a St Llorenç del Munt, una donació de sang -organitzada pels alumnes de cicle superior-, la participació al certamen de lectura en veu alta i, per acabar-ho d'adobar, teníem tres alumnes i dues mestres en un Erasmus a Polònia!! En fi, de bojos, de bojos galàctics.
Així que avui, finalment, he pogut escapar-me per fer un tomet (seria un "tombet" però ningú ho diu així) i comprovar que la primavera incipient de fa uns dies ja esclata arreu sense concessions. El verd dels cereals s'imposa fresc i brillant, els ametllers han cedit el relleu als presseguers i un munt de plantes floreixen a les vores de camins i conreus. És el que s'anomena vegetació ruderal. Avui, en comptes de pedalar costers amunt m'he estimat més deixar-me seduir per un raconet sota unes oliveres on la calabruixa i el boixac de camp s'havien ensenyorit del terreny. També hi havia algunes lletereses -o lleteroles- que, tot i no lluir pètals acolorits, es fan mirar per la seva singular geometria vegetal. Ah! i la meva primera rosella d'aquest any!
Com que feia una mica de vent -i no estava massa en forma- només m'he arribat fins a la Torre d'en Vernet, un petit nucli arraulit al costat de l'ermita de Sant Pere ad Vincula (curiosa, per cert, la història d'aquesta advocació) i, des d'allí he retornat cap a Can Rigol -on he trobat el raconet que m'ha enamorat- i he passat "pels camins inoblidables" cap a la torre de l'aigua de la Bleda i Vila. Aquí teniu un petit resum fotogràfic. Bona Setmana Santa a tothom!
* Tret del poema Març de Miquel Martí i Pol.
* Tret del poema Març de Miquel Martí i Pol.