Ja us vaig parlar de com vaig arribar a aquest llibre de la Carme Junyent. Avui només vull destacar-vos una cosa que acabo d'aprendre'n, de les moltes d'aquest dietari que llegeixo a la inversa: ella n'escriví una entrada cada dia durant un any sencer i jo, com un petit ritual d'homenatge, en llegeixo un diàriament.
La descoberta d'avui és molt curiosa: la paraula "xibòlet". La Carme explica que en una visita a una llibreria de Saragossa li demanaren d'on era i ella digué que de Masquefa. Es veu que a la llibretera que l'atenia li costava pronunciar aquest mot. Fou llavors quan la Carme -estic segur que per a treure ferro a la cosa- li digué que
"la majoria de catalans no ho pronunciaven bé perquè feien una e oberta i que era tancada, i vaig afegir que era el nostre xibòlet per identificar els forasters. De seguida ella es posà en guàrdia -era bastants anys abans del procés-, per més que jo li parlava dels catalans que no hi ha manera que diguin bé Masquefa. En fi."
L'anècdota, realment curiosa -i simptomàtica d'aquest prejudici dels castellans cap a qualsevol mostra de diferència lingüística que pugui ser entesa com a arma o estratagema secreta- m'ha fet buscar el significat del mot xibòlet i el que he trobat és molt, però que molt més interessant que aquesta petita mostra d'intolerància lingüística. Heus aquí el significat de xibòlet segons la viquipèdia:
Un xibòlet (oriental /ʃiˈβɔ.ɫət/, occidental /t͡ʃiˈβɔ.ɫet/) és un mot usat com a test de pronúncia per a distingir la procedència d’algú,[1] basat en l'acumulació de sons aliens a altres idiomes o dialectes.[2] La incapacitat de pronunciar correctament un xibòlet identifica una persona com a foraster.
L'article, que mereix una lectura, a més d'explicar l'origen d'aquest mot està ple d'exemples de xibòlets catalans de diferents èpoques, molt curiosos. Algun segur que us sonarà.
L'article de la viquipèdia m'ha enllaçat a un article excel·lent al blog de Victor Pàmies -filòleg, lingüista i bloguer especialitzat en paremiologia- que rebla el clau a aquest tema donant un munt més de detalls sobre l'etimologia d'aquest bell mot que, a partir d'ara, forma part del meu diccionari personal. I espero que del vostre.
Res, coses que s'aprenen llegint la Carme Junyent. Gràcies Carme!