 |
| Fumant un "Anticristus", com ell en deia. |
Ha mort Mossèn Ballarín. Per a molts és el de Mossèn Tronxo i altres llibres que el van convertir -utilitzant una expressió que va fer furor- en un dels primers escriptors mediàtics. D'aquells que eren famosos a la tele i resulta que escrivien llibres i, com que ja eren famosos, els seus llibres es venien com xurros. En fi, no penso tornar a aixecar aquesta polèmica absurda. Per a mi, en Josep Ballarín era ja un escriptor conegut i admirat des de feia anys. Per a mi, el Ballarín que estimo més és el de Francesco, un llibre publicat al 1967 però que jo no vaig descobrir fins a l'any 80 quan, amb divuit anyets, bullia per dins ple de idees i lectures. I creences.
A Francesco vaig descobrir algú que em parlava de la fe des d'una senzillesa admirable. Algú que escull St. Francesc com a motiu d'un primer llibre vol dir que fa tota una proclama d'intencions. Que parla de Déu des de la pobresa:
"Aquest llibre no és un estudi sobre el sant. Ja n'hi ha prou. És una contemplació de l'impacte del Pobre en els nostres temps. En sóc testimoni, ho he vist, puc escriure com un cronista. Però tot el que hi hagi d'esperança -humana o teologal- no és meu: l'he rebuda d'aquells qui, per la gràcia de Déu, són els meus amics."
Tinc un record inesborrable de la lectura d'aquesta novel·la amb moltes espurnes d'una poesia i una mística especials, amarada del gran verb de Ballarín, un mestre del llenguatge, un artista de les metàfores que trasbalsen, que no et deixen indiferent. I per sobre de tot aquella humanitat, aquella tendresa, aquell amor a la condició humana i a l'experiència d'allò inexpressable, d'allò que ens trascendeix. La meva espiritualitat deu molt a Francesco i a Mossèn Ballarín. I encara que la vida m'ha portat per camins potser menys explícitament religiosos, aquella llavor sembrada pel -llavors- capellà de Queralt ha continuat rebrotant constantment sense fer massa soroll.
Per això, avui, m'he emocionat en llegir tantes paraules sentides sobre ell als diaris. I he retrobat aquell jove que vaig ser, mentre llegia i rellegia els seus llibres, com una pregària al vent. Descansi en pau, mossèn, i qui sap si ara des del cel podrà veure com "el Barça li fa un gol al Madrid cada cinc minuts."
Vostè ens en va colar molts de gols. De bella factura. De vegades amb fina ironia, d'altres amb una sorneguera crítica, com la d'aquell senzill capellà de poble. Però sempre amb estima. I agraïts que li estem.
 |
| Aquest és el meu Ballarín |