Una vegada vaig sentir -crec- ni més ni menys que al gran filòsof -amb permís d'Ibrahimovic- Louis Van Gaal aquesta frase: "Ets amo dels teus silencis i esclau de les teves paraules", volent significar que, un cop has dit una cosa, ja no pots fer marxa enrere. Sembla però, que la realitat s'entesta a no donar raó a aquesta cita. Quantes coses es diuen per, hores o minuts per tard, negar-les dient que "les meves paraules es van manipular" o "es van treure de context"…
En el tema del tema -que diria en Cuyàs- ens trobem constantment amb situacions semblants. Casualment la marxa enrere ve gairebé sempre dels sectors diguem-ne poc proclius -quan no directament contraris- al dret a decidir. Aquí us en passo dos exemples. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions:
- La misteriosa dama de la bofetada a Pere Navarro:
- Les paraules de Loquillo a l'ABC:
I, per posar algun exemple de parlar clar i no desdir-se'n, des de l'altre cantó:
- El jutge Santiago Vidal:
- El Gran Wyoming: