La Nit de Reis és la gran nit de la infantesa. Per això, malgrat el anys, sempre torna al nostre cor i ens recorda la il·lusió de llavors, aquella il·lusió on hi ha la llavor de tots els somnis que, si tot va bé, anirem perseguint al llarg de la nostra vida.
Avui torno a ser aquell nen enfilat als braços del pare per veure passar els Reis a Vic. Amb un fanalet a la mà, ves per on. Però a mi el que em té atrapat són aquelles presències màgiques, vestides de manera exòtica, que saluden des de la seva carrossa acompanyats d'una comitiva molt vistosa, plena de llums i colors. I encara recordo com, un cop a la plaça, s'enfilaven al balcó de l'ajuntament i des d'allà ens parlaven amb un parlar estrany perquè venien de molt lluny… I com, al final del seu parlament, s'acomiadaven dient que anéssim "a la noné". A fer nones, vaja, si volíem despertar-nos l'endemà d'aquella nit màgica amb els nostres somnis acomplerts, embolicats en bonics papers amb estrelletes i arbres de nadal.
Avui torno a ser aquell infant i us escric com llavors la meva carta:Estimats Reis d'Orient,
ja fa molts anys que no us escric cartes però avui m'ha vingut un rampell i aquí em torneu a tenir, demanant-vos coses. No patiu que tinc de tot, així que amb poca cosa que em vulgueu portar em sentiré feliç. Només voldria…
Que les persones que m'estimo continuïn al meu costat per poder fer aquest camí junts.
Que les que ja no són amb nosaltres ens continuïn il·luminant amb el seu record.
Que les persones que m'estimo no passin gaires patiments, més enllà dels estrictament necessaris. Ara que sóc gran ja sé que a la vida hi ha de tot i així cal prendre-la, no hi ha altra opció.
Que, de tant en tant, ens puguem regalar moments de pau i tendresa, moments de disbauxa i moments de silenci -aquests cada cop em vénen més de gust.
Que mantinguem les ganes d'aprendre, gaudir, millorar, compartir. Especialment amb aquells que més ho necessiten. I no cal anar a l'altra punta del món per fer-ho, que aquí ja tenim molta feina: amb la parella, amb els fills, amb l'amic, amb el veí d'escala, amb aquell que et trobes cada dia a la feina, amb els nostres grans que tant ens necessiten, amb aquell nen de la classe...
Ah! i una mica de poesia, i molta música! O qualsevol cosa d'aquelles que et trasbalsa per dintre, que t'emociona, que et fa pensar, que et fa riure, que et fa somiar…
Bé, ara me n'adono que potser són moltes coses per a una llista que havia de ser curta. Però sabeu què? Que no cal que me les porteu totes. És més, potser no cal que ens en porteu cap. Doneu-nos tan sols una mica de la vostra saviesa, de la vostra tendresa, de la vostra il·lusió perquè cadascú de nosaltres pugui tirar endavant els seus somnis, que per això són nostres, no?
Res més. Espero que no passeu gaire fred i tingueu temps d'arribar a totes les cases. I no us mengeu totes les galetes i no us beveu totes les copetes que us deixarem a punt perquè si no em temo que us quedareu a mig camí.
Rebeu una forta abraçada i, sobretot, torneu l'any que ve!
PD: Per cert, m'he deixat de demanar-vos -ja posats- una mica d'il·lusió per al nostre país que ara passa per un moment delicat. Se'm fa estrany demanar-vos-ho a vosaltres, uns Reis, però de fet, segons la tradició dels antics escrits, éreu més aviat savis que monarques. Així que ja deveu imaginar-vos per on vaig. El nostre poble vol decidir el seu futur, ves per on, i, si és possible, convertir-se en una república independent. No us penseu que us demano això perquè està de moda. Jo sóc independentista des de fa molts anys. De fet, si mireu bé la foto ho veureu. Com que ja deveu anar una mica curts de vista us ho ensenyo de més a prop:
ELS REIS MÀGICS DE CADA ANY (1)
Cada any veniu
pel temps geliu,
amb camells d'or
i el somni viu
d'un vell tresor.
L'estel no es mor
en la nit breu.
De lluny veniu,
roent el cor,
coberts de neu.
(1) Tret de l'antologia "50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira" (Ara Llibres) a cura de Jaume Subirana