Amsterdam és una novel.la sobre l'amistat, la lleialtat, la traïció, l'ambició, l'ego, l'amor... Ja sé que això no us diu gran cosa. Dos amics es troben a l'enterrament d'una antiga amant i amiga comuna. Un és un compositor de renom a qui han encarregat l'anomenada "Simfonia del mil·leni" (l'acció passa a finals dels 90), l'altre és director d'un diari anglès en hores baixes i s'ha proposat de remuntar-ne les vendes. Els dos recorden la seva amiga. Els dos es trobaran, dins de les seves carreres professionals amb un dilema moral important. I els dos prendran una decisió que els abocarà a un desenllaç sorprenent.
Us he posat la mel a la boca? Espero que sí.
M'han agradat especialment els fragments on Clive Linley, el compositor, descriu el seu procés creatiu. Com, poc a poc, va enfrontant-se al repte musical que li han encarregat i que, segons ell, ha de convertir-lo definitivament en un músic de prestigi internacional, un... geni. Aquí teniu un petit tast :
"Va arribar com un regal; un ocellàs gris va arrencar el vol amb un fort crit d'alarma quan ell s'hi acostava. A mesura que s'alçava i giravoltava enllà per sobre de la vall, va emetre un refilet de tres notes que ell va identificar com la inversió d'una línia que ja havia instrumentat per al flautí. Que elegant, que simple. El fet de donar una nova orientació a la seqüència va obrir la idea d'una cançó senzilla i bonica en un temps normal que gairebé podia sentir." (Ian McEwan)
Amsterdam és també un excel.lent regal, un plaer per a la lectura.
Gràcies Ian! Ja estic buscant una altra novel.la seva : potser Amor perdurable o la darrera, Chesil Beach. Ja us ho explicaré.
