Ahir érem molts. I més que no hi eren però els sabíem amb nosaltres. Feia anys que no havia sentit aquesta pertinença a un sentiment tan profund i diàfan alhora. Tan alegre i tan exigent. Darrere nostre, les paraules de tants poetes, donant-nos els mots que calen perquè aquest sentiment es faci llum i ens guiï, que tot està per fer, i tot és possible. Nosaltres ja hem sortit al carrer. Ara que d'altres facin la resta.
(...) Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol