En un dia tan "bonic" com avui, estaria bé recordar que el genocidi de "el imperio donde nunca se ponia el sol" continua fent estralls, ara ja molt més a prop, a casa nostra. I si no, només cal una repassadeta a la veritable discriminació que pateix el català en gairebé tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. Encara que alguns ho disfressin sota les lleis del mercat.Per celebrar, doncs, aquesta diada, us proposo la lectura del l'article d'Ernest Folch publicat a l'Avui el passat 10 d'octubre sota el títol No sóc liberal. Es pot dir més fort però no més clar. És senzillament excel·lent.
Em sembla que ve molt a tomb aquest poema de la meva estimada Joana Raspall :
Com si fos borda...
Com si fos borda
pretenen dar-me pares
d'una altra llengua.