Fa gairebé quatre semanes que us vaig explicar una tarda d'hivern aprofitada. Avui he tornat a sortir a fer un tomb amb bici i he pogut comprovar els avenços que al camp fa una primavera que s'ensuma per tots els racons. M'he aturat davant el mateix ametller de llavors perquè pugueu comprovar els canvis que, lentament, va fent la natura. Llavors era tot un pom de flors blanques. Ara, la majoria s'han marcit -fecundades, espero-, han perdut els pètals i, al seu costat, unes fulles verdes comencen a treure el nas.
Avui m'he enfilat fins el Turó dels Pins de Samuntà, el punt geodèsic més alt d'aquesta serra que abraça els termes de la Bleda i Castellví de la Marca. Des d'allà es pot veure una bona panoràmica del pla del Penedès, amb Vilafranca com a nucli principal.
 |
| Vilafranca s'endevina cap a la dreta entre dos turons, la muntanya de St Pau i el Papiol. |
Un cop dalt m'he quedat una estona contemplant els darrers raigs de la tarda i observant les plantes florides: romaní, farigola, gatosa i una floreta groga que he vist d'altres vegades en aquest mateix indret. Per la forma de la corol·la em feia pensar en els narcisos, però són molt més petites. Un cop a casa he pogut confirmar la meva hipòtesi. El seu nom científic és Narcissus assoanus. En català es diu almesquí. (1). Una cosa més que sabem. Aquí la teniu, escampada pel terra pedregós de dalt del turó. Amb la llum daurada de la posta es veien com petites llumetes grogues destacant entre herbes i pedregars.
 |
| Almesquí (Narcissus assoanus). Foto Jordi Badia |
He emprès la baixada perquè el sol ja s'havia post i no volia arribar a casa a les fosques. Però encara he tingut una darrera trobada inesperada. Poc després, just quan deixava el camí per incorporar-me a una petita carretera que travessa entre vinyes, m'he topat amb un pagès. M'ha avisat que al lloc on he girat l'altre dia hi va haver una topada entre un ciclista i un cotxe. La carretera és un antic camí asfaltat i per tant és molt estreta. Li he agraït el consell i m'he interessat per la seva feina. Venia de lligar vergues, o sigui les tiges que neixen dels ceps i que cal anar adreçant per al bon creixement de la planta. No ha faltat parlar del temps que fa i, de cop, m'ha dit un refrany que no coneixia:
"Per Sant Josep, el pàmpol al cep"
Que vol dir que, per aquestes dates, no és estrany que la fulla de la vinya (el pàmpol) ja hagi aparegut entre els ceps. Tot i que, com els ametllers, amb aquests hiverns tan estranys, sovint el brot que s'havia animat ja en alguns xarel·los queda arraulit quan els espernecs del març marçot assoten la planta amb freds inesperats.
Ens hem acomiadat desitjant-nos mútuament una bona tarda. I a fe que ho ha estat. Una tarda ensumant la primavera.
 |
| Darrers raigs al Turó de Samuntà |
(1) Remenant per la xarxa a la cerca d'informació sobre l'almesquí he trobat aquest text, també de Jordi Badia, que combina el rigor científic amb una prosa amb tocs poètics: