Catalunya, nou estat d'Europa

El dia s'aixeca mandrós, com si s'ho agafés amb calma, conscient que avui té molta feina a fer. I es desvetlla entre núvols però també entre clarianes que, segur, s'aniran imposant. És la metàfora del camí que duem com a poble, segles ha, i que, des de fa uns pocs anyets, sembla que arriba al turó des d'on es divisa molt més clarament el nostre horitzó.

Des del balcó de casa meva, m'aixeco també com a part d'aquest poble, disposat a fer camí al costat de tots els que sabem que, "més d'hora que tard"-gràcies Allende- recuperarem les regnes de la nostra nació per viure amb dignitat, i amb totes les dificultats i reptes que el món d'avui ens proposa, al costat dels altres pobles d'Europa.

I com que aquest és un blog bàsicament literari, us deixo amb les darreres paraules del llibre "El retorn dels catalans, que ja vaig comentar aquí fa uns quants mesos: 

"Es tracta també de recordar que podem fer-ho. Que són lliures els qui guanyen la llibertat, pacíficament, democràticament. Que són lliures els qui saben que la llibertat és possible, difícil i exigent. Els qui saben que, perquè és possible, val la pena de posar-s'hi i començar."

Patrícia Gabancho

JA HEM AGUANTAT PROU!

“Avui, l’independentisme és el projecte més interessant

i més engrescador que la societat catalana pot donar-se a si mateixa.”

Patrícia Gabancho

Patrícia Gabancho és un dels pocs intel·lectuals de casa nostra que té un discurs lúcid i alhora potent, sense correcció política. Coneix molt bé les manies que els catalans arrosseguem des de fa molts anys. Això li permet abordar els grans temes -especialment els lligats a la nostra identitat- de manera directa i, sovint, des d’una perspectiva il·luminadora, com ja va fer a “El preu de ser catalans”. Ara posa la seva prosa àgil, amena i intel·ligent al servei d’una tesi que, molt resumida, vindria a ser : després de tot un segle d’intentar construir Catalunya malgrat la constant incomprensió espanyola, es comença a notar com, des de diferents àmbits, els catalans reclamen un projecte de llibertat, com aquell que donà inici al catalanisme però amb un horitzó més ampli : la independència. Això és El retorn dels catalans.

Amb un estil aparentment erràtic però que amaga un discurs molt travat, Gabancho analitza les claus que han portat al fracàs l’encaix dins Espanya, totes les pors, els mites, que els catalans ens hem acabat creient fins a sentir-nos culpables del rebuig provocat per un estat que ens continua mirant “com a província, és a dir, com a terra vençuda a mig redimir que algun dia acabarà sent espanyola de debò”. I es pregunta “què fem en un Estat on sempre serem una minoria tractada amb el menyspreu amb què hom tracta les minories que ni entén ni pensa entendre en el futur.”

La resposta és clara : dir prou. Però no es tracta, només, d’elaborar una proclama independentista, sinó d’articular un projecte que reuneixi al seu entorn lideratges sorgits d’àmbits diversos –econòmic, polític, cultural- on no compti la quantitat sinó la qualitat, no la massa sinó la consciència crítica, allò que ella bateja provocativament com l’aristocràcia del talent.

El llibre és, però, molt més que això. L’autora fa un munt d’aportacions interessantísimes en temes com les polítiques socials, identitat i multiculturalitat, immigració, la “Catalunya real”, educació, cultura catalana, llengua, catalanisme i nacionalisme, Madrid i Barcelona, Pujol i Maragall... En fi, que l’heu de llegir. No us decebrà gens, us ho asseguro.