Se'ns acumula la feina. Si el diumenge presentàvem la poesia de Subirana, demà dimecres reprenem la de Philip Larkin. Canvi de xip. A veure si entre tant poema i tanta cançó se'm colen uns versos de "Surant com les pedres" a "Ran de les coses"… i acabem presentant la poesia de Philip Subirana…
És curiós perquè ara recordo que a Larkin no li agradaven gens aquests recitals poètics, en fugia com un gat escaldat ho fa de l'aigua tèbia:
“Escuchar un poema, a diferencia de leerlo impreso, supone una pérdida enorme —de la forma, la puntuación, las cursivas y hasta de saber cuánto falta para que termine. Leerlo en la página significa que puedes ir a tu propio ritmo, asimilándolo como corresponde; escucharlo implica que eres arrastrado por la velocidad del lector, pasando por alto cosas, no considerándolas, (...) Cuando escribes un poema, pones en él todo lo necesario: el lector debería poder «escucharlo» de un modo tan claro como si estuvieras a su lado recitándoselo. Y, por supuesto, esta moda de las lecturas poéticas ha hecho que nazca esa especie de poesía que puedes entenderla a la primera: ritmos fáciles, emociones fáciles, una sintaxis fácil. No creo que eso se sostenga en el papel.” (1)
I a Subirana, tot i que hi participa sovint, hi endevino una certa prevenció:
“Enmig de la gent, les ganes irreprimibles
d’estar sol. Per a no res: estirar-me al llit a llegir amb calma diaris
endarrerits, veure la televisió durant hores canviant i canviant de canal,
passejar de nit per voreres desertes mirant aparadors i aparadors barrats i
il·luminats, seure a sopar en un bar sense dir res i poder mirar i escoltar,
mirar i pensar que ningú no em coneix, i respirar. Prou somriures falsos i
vertaders, prou relacions i conversa amb ganes i sense, prou evitar la boja de
la reunió, prou opinar en veu alta davant de tothom i just alhora demanar-te
per què ho fas, prou dubtar si acabaràs sortint o no a recitar. Prou" (2)
A veure si acabaré trobant un nexe ocult entre un i altre. Potser recitar Subirana després de Larkin no és tan allunyat com podria semblar a simple vista. I si no digueu-me si aquesta tendència a la misantropia i a "evitar la boja de la reunió" no troba algun ressò en aquests versos de Larkin:
"Sembla mentida que costi tant estar sol.
Em podria passar la meitat dels vespres, si volgués,
amb alguna copa de xerès a la mà, inclinant-me
a escoltar les bestieses de qualsevol mala pècora
que no ha llegit més que revistes del cor;" (3)
(1) Tret d'una
entrevista que Robert Phillips li va fer per a la revista The Paris Review, l'any 1982 que vaig trobar penjada en el blog Transtierros. No en sé l'autor però si puc oferir-vos l'enllaç: http://transtierros.blogspot.com.es/2014/07/philip-larkin-quien-es-jorge-luis-borges.html
(2) Tret del llibre de notes de Jaume Subirana, Suomenlinna, premi Fundació Enciclopèdia Catalana, editat a Proa beta l'any 2000.
(3) Del poema Vers de société, Labreu edicions, 2009. Traducció de Marcel Riera.
