diumenge, 14 de març de 2021

Speranza (Gianni Rodari - August Garcia)

Aquest és un poema de Gianni Rodari que vaig musicar fa molts anys i que ara, amb motiu del centenari de l'autor italià, m'he animat a reproduir en vídeo. Si no recordo malament és també el primer d'una llarga llista de versos d'altres que he anat musicant al llarg dels anys. Em fa, per tant, una il·lusió especial compartir-lo amb vosaltres. Les il·lustracions que acompanyen el vídeo són les originals del llibre fetes per Bruno Munari, un artista i dissenyador italià de molt renom.


Em vaig permetre també de fer una versió en català del poema de Rodari: 


Si tingués una botiga

feta d'una sola estança,

què us penseu que m'agradaria

vendre-hi?  L'esperança.


"Esperança a molt bon preu!"

per dos rals en donaré

a un dels meus clients

tot el que n'hagi menester.


I a la pobra gent

que no en té ni per viure

daré tota la meva esperança

a canvi d'un somriure...


                          (Gianni Rodari - Adaptació August Garcia i Orri)


PD: Veig que a algunes us ha cridat l'atenció les "9 maneres d'ensenyar els nens a odiar la lectura". Si aneu  aquí, trobareu una versió publicada a la revista digital "El Núvol".


divendres, 5 de març de 2021

"Tots els usos de la paraula per a tothom" (Gianni Rodari)


Avui ha sortit a "El 3 de Vuit", setmanari del Penedès, la meva ressenya sobre El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida. Aquí la teniu.

La ressenya apareix simultàniament també als diaris "Nova Conca" (Baixa Segarra) i a "El Vallenc" (Alt Camp):




dimarts, 16 de febrer de 2021

S'ha mort Joan Margarit, "un vell que canta".

 

Joan Margarit en una imatge de 2017. Foto: Daniel Ríos
























Acabo de saber de la mort de Joan Margarit. Molts cops vaig parlar d'ell en aquest blog. És un dels meus poetes 
preferits malgrat -o potser començo a pensar que degut a-  uns versos sovint tristos, descarnats, sense esperança...  
O potser era una desesperança lúcida després d'haver tastat -i comprès- la duresa d'aquesta solitud que anomenem
vida. 

Tret de "Des d'on tornar a estimar", Ed Proa 2015



Fa temps escrivia els mots que ara reescric aquí sota.  Els mantinc encara. Que la poesia de Joan Margarit 
ens segueixi aconsolant, en el sentit en què ell entenia aquest terme.

"És cert que no entenem el perquè de l’alegria d’un “un vell que canta”. 
O potser sí, si entenem que la poesia –ens diu- és una manera que tenim de sentir-nos més consolats, més ordenats, 
més feliços.

Jo m'hi sento sempre que llegeixo els teus poemes."

Descansi en pau. Si pot ser al costat de la seva estimada Joana.

dimecres, 3 de febrer de 2021

Xesco Boix, 75è aniversari

 

Xesco Boix en una actuació al parc de la Seu de Manresa, l'any 1981. Jo, mig amagat al seu costat.














Avui Xesco Boix faria 75 anys. Però encara és entre nosaltres. La prova és l'homenatge que, des de la xarxa, s'ha organitzat amb el propòsit que tot aquell que vulgui pengi un vídeo de record d'ell, de les seves cançons, els seus contes, el seu testimoni. Els podreu veure tots si aneu a Youtube i busqueu l'etiqueta #xescoboix75

Jo hi he participat doblement. Amb un vídeo en solitari on canto una de les cançons que més m'estimo d'ell: "Cercles", i també en grup amb "Els Seegers", amb qui ja fa una pila d'anys recordem un altre dels grans, que va ser precisament un referent per al mateix Xesco: Pete Seeger.

Us deixo amb els vídeos i us enllaço a un article que vaig fer fa uns anys dedicat al Xesco, titulat "Perfums de Xesco Boix"

Que l'esperit del Xesco, la seva bonhomia, la seva actitud de rebel·lia, la seva gran esperança en els nens i nenes que han de ser els adults del futur ens continuï acompanyant i assenyalant-nos l'horitzó on volem arribar.

Per molts anys, Xesco!!

 


dissabte, 23 de gener de 2021

Creps de plàtan (Jack Johnson)


Els Reis em van portar un ukelele. I, tot aprenent-ne els acords, vaig topar amb una peça que he escoltat molts cops: Banana Pancakes de Jack Johnson, un cantant hawaià que fa una música alegre, feliç, intimista i que està compromès amb la defensa del medi ambient, amb l'educació ambiental i contra el canvi climàtic des de la Kokua Hawaii Foundation. Té una història personal interessant.

Un cop vaig veure que mig m'ensortia amb aquesta petita guitarreta, animat per la meva parella em vaig decidir a escriure una versió d'aquesta cançó al català. Aquí la teniu. No és la lletra més adequada per ara -ironies del destí- perquè anima a quedar-se a casa i no sortir a fora perquè "no ens cal" (ho entendreu millor quan llegiu la lletra), però és una cançó molt desenfadada i que aporta una mica de "bon rotllo" en els temps que corren. Per això la comparteixo amb vosaltres. Espero que us enviï bones sensacions per a viure amb un somriure -i potser amb una petita ballaruga- aquests moments que ens toca entomar, tant sí com no.

Jack Johnson (si cliqueu a la imatge anireu a la versió original)
·







dimarts, 5 de gener de 2021

Nit de Reis





















Els Reis simbolitzant les tres edats de la vida. (Frontal brodat de Sant Joan de les Abadesses, segona meitat del s. XV. MEV 1949)


GENER

En la nit, tres mudats 

cavallers fan sa via.

Són tres reis d'Orient

que han sortit d'un país

sense nom.

Si teniu en el cor fantasia,

inventeu-ne un de bell

per al món més feliç.


Joana Raspall


PD: Si voleu saber algunes coses curioses sobre la tradició dels Reis d'Orient llegiu aquest article publicat a Vilaweb, a partir de la informació de Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic (MEV).

diumenge, 3 de gener de 2021

Una altra versió de "Lo zampognaro" (Joe Natta)

Coses de la vida: remenant per l'univers Rodari he trobat... una altra versió de "Lo zampognaro"!! Aquesta és de Joe Natta, un cantautor que, pel que he descobert ha fet tot un treball musicant poemes de molts poetes italians. Ho trobareu en aquest web:
























M'ha fet molta il·lusió trobar aquest web, no només per la coincidència amb el poema de Rodari sinó per la filosofia que destil·la: tota la seva música està penjada en aquest canal de youtube i la podeu escoltar sense pagament ni havent de suportar cap publicitat perquè, com ell mateix diu: 

Questo perché per me la cultura non ha prezzo e non vorrei mai lucrarci sopra, l’immaginazione e la fantasia devono rimanere patrimonio di tutti, sempre e comunque.

Per finire godetevi queste bellissime poesie, con la speranza che la trasformazione in canzone sia di vostro gradimento.

 

Joe Natta


Grazzie mille, Joe!  Per la tua musica e per averla condivisa!



PD: També té un compte d'instagram


dijous, 31 de desembre de 2020

Propòsit per al nou any



No se m'acut millor manera d'acabar l'any i de començar el nou que aquest propòsit d'en Roc Casagran:  viure el present "estimant tant com el molí estima el vent".

Bon any a tothom!!


diumenge, 20 de desembre de 2020

Lo zampognaro (Gianni Rodari)

Imatge de la coberta: Donatella (Flickr)

Aquí la teniu, acabada de sortir del forn musical: la nadala d'enguany. Com ja us vaig explicar a l'entrada anterior he triat un preciós poema de Gianni Rodari, aprofitant que aquest 2020 celebrem el centenari del seu naixement. Serveixi, doncs, com a humil aportació a l'any Rodari que està a punt d'acabar. Hi sentireu altres veus a part de la meva: són les dels meus alumnes de 6è, la colla de "Pigtown" a qui vaig convèncer de cantar aquesta nadala en l'italià original. I val a dir que se n'han sortit molt bé, oi? Demà la cantaran davant dels seus companys de l'Escola El Castellot (Castellví de la Marca) en el festival de nadal que farem al pati seguint totes les mesures covid de rigor.

He triat el poema "Lo zampognaro" del llibre "Filastroche in cielo e in terra" (Einaudi) del qual us vaig penjar la lletra. Avui comparteixo amb vosaltres la traducció que en va fer Pau Vidal a "Tirallongues del cel i la terra" (Estrella Polar). No és una traducció fidel al text original però sí a la mètrica i l'esperit de Rodari. Aquest és el dilema amb què es troben els traductors de poesia i penso que se n'ha sortit de manera excel·lent. Si compareu els textos veureu les tries de Vidal, començant per la traducció de "zampognaro", en italià referit al sacaire o sonador del sac de gemecs, que ell ha convertit en "simbombaire", al cap i a la fi un altre instrument nadalenc més vinculat a la nostra cultura musical d'aquestes festes. 

He pogut constatar, però, fent una petita recerca, que el sac de gemecs (la "zampogna") està molt integrada en la tradició nadalenca italiana. Com a mostra us deixo aquest vídeo de l'anunci del Nadal a Capri l'any passat. Hi sentireu un 'zampognaro' històric, en Peppe, no només sonant la zampogna sinó parlant d'aquesta tradició (ell fa 54 anys que hi participa) A partir del minut 5:00 podeu escoltar les seves humils i belles paraules, plenes d'emoció. Sembla que s'expressi molt millor tocant que parlant, però poc a poc veureu que parla des del cor, realment emocionat. I també hi podreu veure un pessebre espectacular!!



Us deixo aquí sota el text de Pau Vidal, un excel·lent filòleg (i traductor de Camillieri!) que participa sovint a les xarxes aportant una visió molt personal de la situació de la llengua catalana. 

Pau Vidal. Fotografia: Bi Bi Oye - Núvol

Com a mostra teniu aquí l'enllaç a la ressenya del seu darrer llibre "Corregir mata".

I ara sí, la nadala:





I res més, desitjar-vos a tots que, en aquestes festes tan estranyes que viurem siguem tots capaços de ser feliços i fer feliços als altres. I, sobretot, sigueu prudents!! Que la covid encara ronda i pot fer molt de mal.
Desitjo que aquesta nadala de Rodari us ajudi una mica a fer més agradable aquest Nadal. Bones festes!!!

PD: Avui 3 de gener he trobat aquesta versió del poema recitada per uns nens italians de tercer. La poso aquí perquè els meus alumnes puguin veure'n la pronunciació. Bon any!!

diumenge, 29 de novembre de 2020

Aquest any, nadala de Gianni Rodari!!


Ja estic treballant en la nadala d'aquest any: un poema preciós de Gianni Rodari, el gran mestre, escriptor i pedagog. El defensor de la imaginació com a motor de la transformació de la societat.

Aquest any se celebra el centenari del seu naixement a Omegna (Itàlia) el 1920.
Encara recordo com em van impressionar els seus "Contes per telèfon" quan estudiava per a mestre. I com un viatge que vaig fer a Itàlia amb dinou anys em va descobrir la tendresa i la força del Rodari original. Vaig comprar els meus primers llibres de Rodari en italià (entre ells les "Favole al telefono") i em vaig endinsar en una llengua que m'ha acompanyat des de llavors.


Enguany, rellegint les "Filastrocche in celo e in terra" he trobat "Il zampognaro" (el sacaire o gaiter), un bellíssim poema nadalenc que ja estic musicant. Aviat el compartiré per la xarxa. 





Mentrestant us deixo amb unes paraules que va dir quan li van donar el Premi Andersen, el Nobel de la literatura infantil:

                           

"Cal tenir una gran fantasia, una forta imaginació per ser un gran científic -per imaginar coses que no existeixen encara-, per imaginar un món millor d'aquell en què vivim i posar-se a treballar per construir-lo."
Gianni Rodari (1920-1980).


Sto già lavorando al Natale di quest'anno: una bellissima poesia di Gianni Rodari, il grande maestro, scrittore ed educatore. Il difensore dell'immaginazione come motore della trasformazione della società. Quest'anno ricorre il centenario della sua nascita ad Omegna (Italia) nel 1920. Ricordo ancora come fui impressionato dalle sue "Contes per telèfon" quando studiavo per diventare insegnante. E durante un viaggio in Italia all'età di diciannove anni ho scoperto la tenerezza e la forza del Rodari originale. Ho comprato i miei primi libri di Rodari in italiano (tra cui "Favole al telefono") e ho approfondito una lingua che da allora mi accompagna. Quest'anno, rileggendo "Filastrocche in celo e in terra" ho trovato "Il zampognaro", una bellissima poesia natalizia che sto già suonando. Lo condividerò presto on line. Nel frattempo vi lascio con alcune parole che ha detto quando è stato insignito del Premio Andersen, il Premio Nobel per la letteratura per ragazzi:

"Devi avere una grande immaginazione, una forte immaginazione per essere un grande scienziato - per immaginare cose che ancora non esistono - per immaginare un mondo migliore di quello in cui viviamo e mettersi al lavoro per costruirlo".


Gianni Rodari (1920-1980).

divendres, 20 de novembre de 2020

Instants poètics

 




























Ja fa uns quants mesos que us vaig dir que estava preparant una ressenya d'un llibre de poesia d'en Pere Martí i Bertran: "Taroda. Haikus de les quatre estacions". Avui, finalment, ha sortit publicada a El 3 de Vuit (Alt i Baix Penedès) -i a d'altres publicacions com Nova Conca (Baixa Segarra) i El Vallenc (Alt Camp). Us la comparteixo per si us ve de gust llegir-la.

Si en voleu un tast podeu llegir alguns haikus aquí.


dilluns, 12 d’octubre de 2020

Nusflorejant (nou projecte musical sobre la poesia d'Enric Casasses)

 


Després d'uns quants mesos de barallar-me (posant música) amb la poesia d'Enric Casasses he decidit que avui, 12 d'octubre, ja que no celebrem segons quins genocidis, era un molt bon dia per a compartir amb vosaltres el blog on recullo el treball fet fins ara. El trobareu clicant aquí. Espero que us emocionin, que us facin somriure -com a mi- els versos del nostre flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.


divendres, 11 de setembre de 2020

El disc de Tren Seeger, "El poder de la cançó", ja és aquí!! (ara que corri)




















Un mes abans de la Covid (AC a partir d'ara) ja us vaig explicar que "Els Seegers" posàvem els cors a dues peces d'un disc de Tren Seeger. I un dels Seegers, el Rah-mon Roma, hi feia de solista convidat!

Després la pandèmia va impedir fer una presentació del disc com cal, que no es va poder fer fins el 7 de juliol al CAT. I ahir, finalment, a la bústia vaig trobar un paquetet amb el cd. 

Aquí el teniu a Spotify

Feu-ne difusió si voleu. Crec que s'ho val. Que la veu de Seeger en aquests temps tan revoltats -quins no ho són...- ens ajudi a trobar el nostre nord.








































Alguns enllaços més:

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1816530-seeger-es-un-referent-indiscutible.html 

http://www.rockdelux.com/discos/p/tren-seeger-el-poder-de-la-canco.html 

http://www.enderrock.cat/noticia/20806/tren/seeger/canco/tal/feia/seeger/serveix/fer/mon/millor 

https://august-rapsodia.blogspot.com/search/label/Els%20Seegers 


dimecres, 9 de setembre de 2020

Voleu conèixer el Camí Ramader de Marina?

Coneixeu el Camí Ramader de Marina? És un projecte molt interessant que busca recuperar un antic camí ramader que enllaçava els Pirineus amb la Mediterrània. Hi ha implicats ja una pila d'ajuntaments per on transcorre aquesta vella ruta transhumant.

Durant el setembre i l'octubre es faran dues caminades com a prova pilot d'aquest camí. Si voleu més detalls aneu aquí.

Jo vaig tenir el privilegi de seguir-lo en bici amb uns companys fa un temps. Vam fer de "conillets d'índies" i vam fer-ne un petit informe que vam recollir en aquest blog. És un camí preciós, que val la pena conèixer!

Animeu-vos!!

dissabte, 29 d’agost de 2020

Intents musicals d' "El nus la flor" (Enric Casasses)

Una de les lectures d'aquest estiu tan diferent, molt més a casa i per tant molt més endins en tots els sentits, ha estat "El nus la flor" d'Enric Casasses (Edicions Poncianes, 2018). Encara el llegeixo i intueixo que el rellegiré molt. És un llibre amb moltes capes, amb molts tons, amb molts llenguatges... Temps vindrà en què m'atreveixi a fer-ne una ressenya com cal. 
De moment, d'aquesta lectura reposada n'han sortit tres peces musicals que vull compartir amb vosaltres (amb el permís, ja concedit, de l'autor). L'experimentació del poeta m'ha fet també provar textures noves, musicalment parlant. Com diu Casasses: (1) “Jo sempre recito poemes meus i quan en recito un d’un altre poeta, que alguna vegada ho he pogut fer, és perquè l’he fet meu”. 
En certa manera jo m'he fet una mica meus aquests poemes atrevint-me a expressar-los a través de la música. He procurat ser molt respectuós amb el text en tots els sentits (fons i forma) però he d'admetre que en algun cas m'he permès una adaptació per tal que la fórmula musical triada fos més 'rodona' -o potser per suplir les meves mancances. Si ho he aconseguit o no ja ho diran. De moment jo m'ho he passat molt bé fent-ho. Ara us toca a vosaltres. Espero.

(1) Llegiu l'entrevista que li van fer a "El Núvol" (27/2/20) arran del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

PD: Sé que a Casasses "li toca els ous" que li diguin rapsode. Entenc les seves raons i les respecto. Espero que no li suposi cap problema aparèixer en aquest blog (que, per cert, per si no ho heu vist, es diu "Rapsòdia"). En fi, ironies del destí.

PD2: M'estranya i tot que aquesta sigui la primera entrada del meu blog sobre Casasses. Procuraré esmenar-ho aviat. De fet això que acabo de dir no és del tot veritat: vaig citar Casasses arran del comentari d'un poema de Francesc Pujols, "El cant del pastor", que podeu llegir aquí.

PD3: Ho sento, fa ràbia això de les postdates, oi? He recordat que vaig fer servir també un poema de Casasses, aquell que es diu "Set poemes per a ***" (del llibre "Que dormim?") quan, ja fa uns quants anyets, anàvem pel món amb la colla de la Companyia Poètica Rapsòdia.