dimarts, 5 de gener de 2021

Nit de Reis





















Els Reis simbolitzant les tres edats de la vida. (Frontal brodat de Sant Joan de les Abadesses, segona meitat del s. XV. MEV 1949)


GENER

En la nit, tres mudats 

cavallers fan sa via.

Són tres reis d'Orient

que han sortit d'un país

sense nom.

Si teniu en el cor fantasia,

inventeu-ne un de bell

per al món més feliç.


Joana Raspall


PD: Si voleu saber algunes coses curioses sobre la tradició dels Reis d'Orient llegiu aquest article publicat a Vilaweb, a partir de la informació de Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic (MEV).

diumenge, 3 de gener de 2021

Una altra versió de "Lo zampognaro" (Joe Natta)

Coses de la vida: remenant per l'univers Rodari he trobat... una altra versió de "Lo zampognaro"!! Aquesta és de Joe Natta, un cantautor que, pel que he descobert ha fet tot un treball musicant poemes de molts poetes italians. Ho trobareu en aquest web:
























M'ha fet molta il·lusió trobar aquest web, no només per la coincidència amb el poema de Rodari sinó per la filosofia que destil·la: tota la seva música està penjada en aquest canal de youtube i la podeu escoltar sense pagament ni havent de suportar cap publicitat perquè, com ell mateix diu: 

Questo perché per me la cultura non ha prezzo e non vorrei mai lucrarci sopra, l’immaginazione e la fantasia devono rimanere patrimonio di tutti, sempre e comunque.

Per finire godetevi queste bellissime poesie, con la speranza che la trasformazione in canzone sia di vostro gradimento.

 

Joe Natta


Grazzie mille, Joe!  Per la tua musica e per averla condivisa!



PD: També té un compte d'instagram


dijous, 31 de desembre de 2020

Propòsit per al nou any



No se m'acut millor manera d'acabar l'any i de començar el nou que aquest propòsit d'en Roc Casagran:  viure el present "estimant tant com el molí estima el vent".

Bon any a tothom!!


diumenge, 20 de desembre de 2020

Lo zampognaro (Gianni Rodari)

Imatge de la coberta: Donatella (Flickr)

Aquí la teniu, acabada de sortir del forn musical: la nadala d'enguany. Com ja us vaig explicar a l'entrada anterior he triat un preciós poema de Gianni Rodari, aprofitant que aquest 2020 celebrem el centenari del seu naixement. Serveixi, doncs, com a humil aportació a l'any Rodari que està a punt d'acabar. Hi sentireu altres veus a part de la meva: són les dels meus alumnes de 6è, la colla de "Pigtown" a qui vaig convèncer de cantar aquesta nadala en l'italià original. I val a dir que se n'han sortit molt bé, oi? Demà la cantaran davant dels seus companys de l'Escola El Castellot (Castellví de la Marca) en el festival de nadal que farem al pati seguint totes les mesures covid de rigor.

He triat el poema "Lo zampognaro" del llibre "Filastroche in cielo e in terra" (Einaudi) del qual us vaig penjar la lletra. Avui comparteixo amb vosaltres la traducció que en va fer Pau Vidal a "Tirallongues del cel i la terra" (Estrella Polar). No és una traducció fidel al text original però sí a la mètrica i l'esperit de Rodari. Aquest és el dilema amb què es troben els traductors de poesia i penso que se n'ha sortit de manera excel·lent. Si compareu els textos veureu les tries de Vidal, començant per la traducció de "zampognaro", en italià referit al sacaire o sonador del sac de gemecs, que ell ha convertit en "simbombaire", al cap i a la fi un altre instrument nadalenc més vinculat a la nostra cultura musical d'aquestes festes. 

He pogut constatar, però, fent una petita recerca, que el sac de gemecs (la "zampogna") està molt integrada en la tradició nadalenca italiana. Com a mostra us deixo aquest vídeo de l'anunci del Nadal a Capri l'any passat. Hi sentireu un 'zampognaro' històric, en Peppe, no només sonant la zampogna sinó parlant d'aquesta tradició (ell fa 54 anys que hi participa) A partir del minut 5:00 podeu escoltar les seves humils i belles paraules, plenes d'emoció. Sembla que s'expressi molt millor tocant que parlant, però poc a poc veureu que parla des del cor, realment emocionat. I també hi podreu veure un pessebre espectacular!!



Us deixo aquí sota el text de Pau Vidal, un excel·lent filòleg (i traductor de Camillieri!) que participa sovint a les xarxes aportant una visió molt personal de la situació de la llengua catalana. 

Pau Vidal. Fotografia: Bi Bi Oye - Núvol

Com a mostra teniu aquí l'enllaç a la ressenya del seu darrer llibre "Corregir mata".

I ara sí, la nadala:





I res més, desitjar-vos a tots que, en aquestes festes tan estranyes que viurem siguem tots capaços de ser feliços i fer feliços als altres. I, sobretot, sigueu prudents!! Que la covid encara ronda i pot fer molt de mal.
Desitjo que aquesta nadala de Rodari us ajudi una mica a fer més agradable aquest Nadal. Bones festes!!!

PD: Avui 3 de gener he trobat aquesta versió del poema recitada per uns nens italians de tercer. La poso aquí perquè els meus alumnes puguin veure'n la pronunciació. Bon any!!

diumenge, 29 de novembre de 2020

Aquest any, nadala de Gianni Rodari!!


Ja estic treballant en la nadala d'aquest any: un poema preciós de Gianni Rodari, el gran mestre, escriptor i pedagog. El defensor de la imaginació com a motor de la transformació de la societat.

Aquest any se celebra el centenari del seu naixement a Omegna (Itàlia) el 1920.
Encara recordo com em van impressionar els seus "Contes per telèfon" quan estudiava per a mestre. I com un viatge que vaig fer a Itàlia amb dinou anys em va descobrir la tendresa i la força del Rodari original. Vaig comprar els meus primers llibres de Rodari en italià (entre ells les "Favole al telefono") i em vaig endinsar en una llengua que m'ha acompanyat des de llavors.


Enguany, rellegint les "Filastrocche in celo e in terra" he trobat "Il zampognaro" (el sacaire o gaiter), un bellíssim poema nadalenc que ja estic musicant. Aviat el compartiré per la xarxa. 





Mentrestant us deixo amb unes paraules que va dir quan li van donar el Premi Andersen, el Nobel de la literatura infantil:

                           

"Cal tenir una gran fantasia, una forta imaginació per ser un gran científic -per imaginar coses que no existeixen encara-, per imaginar un món millor d'aquell en què vivim i posar-se a treballar per construir-lo."
Gianni Rodari (1920-1980).


Sto già lavorando al Natale di quest'anno: una bellissima poesia di Gianni Rodari, il grande maestro, scrittore ed educatore. Il difensore dell'immaginazione come motore della trasformazione della società. Quest'anno ricorre il centenario della sua nascita ad Omegna (Italia) nel 1920. Ricordo ancora come fui impressionato dalle sue "Contes per telèfon" quando studiavo per diventare insegnante. E durante un viaggio in Italia all'età di diciannove anni ho scoperto la tenerezza e la forza del Rodari originale. Ho comprato i miei primi libri di Rodari in italiano (tra cui "Favole al telefono") e ho approfondito una lingua che da allora mi accompagna. Quest'anno, rileggendo "Filastrocche in celo e in terra" ho trovato "Il zampognaro", una bellissima poesia natalizia che sto già suonando. Lo condividerò presto on line. Nel frattempo vi lascio con alcune parole che ha detto quando è stato insignito del Premio Andersen, il Premio Nobel per la letteratura per ragazzi:

"Devi avere una grande immaginazione, una forte immaginazione per essere un grande scienziato - per immaginare cose che ancora non esistono - per immaginare un mondo migliore di quello in cui viviamo e mettersi al lavoro per costruirlo".


Gianni Rodari (1920-1980).

divendres, 20 de novembre de 2020

Instants poètics

 




























Ja fa uns quants mesos que us vaig dir que estava preparant una ressenya d'un llibre de poesia d'en Pere Martí i Bertran: "Taroda. Haikus de les quatre estacions". Avui, finalment, ha sortit publicada a El 3 de Vuit (Alt i Baix Penedès) -i a d'altres publicacions com Nova Conca (Baixa Segarra) i El Vallenc (Alt Camp). Us la comparteixo per si us ve de gust llegir-la.

Si en voleu un tast podeu llegir alguns haikus aquí.


dilluns, 12 d’octubre de 2020

Nusflorejant (nou projecte musical sobre la poesia d'Enric Casasses)

 


Després d'uns quants mesos de barallar-me (posant música) amb la poesia d'Enric Casasses he decidit que avui, 12 d'octubre, ja que no celebrem segons quins genocidis, era un molt bon dia per a compartir amb vosaltres el blog on recullo el treball fet fins ara. El trobareu clicant aquí. Espero que us emocionin, que us facin somriure -com a mi- els versos del nostre flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.


divendres, 11 de setembre de 2020

El disc de Tren Seeger, "El poder de la cançó", ja és aquí!! (ara que corri)




















Un mes abans de la Covid (AC a partir d'ara) ja us vaig explicar que "Els Seegers" posàvem els cors a dues peces d'un disc de Tren Seeger. I un dels Seegers, el Rah-mon Roma, hi feia de solista convidat!

Després la pandèmia va impedir fer una presentació del disc com cal, que no es va poder fer fins el 7 de juliol al CAT. I ahir, finalment, a la bústia vaig trobar un paquetet amb el cd. 

Aquí el teniu a Spotify

Feu-ne difusió si voleu. Crec que s'ho val. Que la veu de Seeger en aquests temps tan revoltats -quins no ho són...- ens ajudi a trobar el nostre nord.








































Alguns enllaços més:

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1816530-seeger-es-un-referent-indiscutible.html 

http://www.rockdelux.com/discos/p/tren-seeger-el-poder-de-la-canco.html 

http://www.enderrock.cat/noticia/20806/tren/seeger/canco/tal/feia/seeger/serveix/fer/mon/millor 

https://august-rapsodia.blogspot.com/search/label/Els%20Seegers 


dimecres, 9 de setembre de 2020

Voleu conèixer el Camí Ramader de Marina?

Coneixeu el Camí Ramader de Marina? És un projecte molt interessant que busca recuperar un antic camí ramader que enllaçava els Pirineus amb la Mediterrània. Hi ha implicats ja una pila d'ajuntaments per on transcorre aquesta vella ruta transhumant.

Durant el setembre i l'octubre es faran dues caminades com a prova pilot d'aquest camí. Si voleu més detalls aneu aquí.

Jo vaig tenir el privilegi de seguir-lo en bici amb uns companys fa un temps. Vam fer de "conillets d'índies" i vam fer-ne un petit informe que vam recollir en aquest blog. És un camí preciós, que val la pena conèixer!

Animeu-vos!!

dissabte, 29 d’agost de 2020

Intents musicals d' "El nus la flor" (Enric Casasses)

Una de les lectures d'aquest estiu tan diferent, molt més a casa i per tant molt més endins en tots els sentits, ha estat "El nus la flor" d'Enric Casasses (Edicions Poncianes, 2018). Encara el llegeixo i intueixo que el rellegiré molt. És un llibre amb moltes capes, amb molts tons, amb molts llenguatges... Temps vindrà en què m'atreveixi a fer-ne una ressenya com cal. 
De moment, d'aquesta lectura reposada n'han sortit tres peces musicals que vull compartir amb vosaltres (amb el permís, ja concedit, de l'autor). L'experimentació del poeta m'ha fet també provar textures noves, musicalment parlant. Com diu Casasses: (1) “Jo sempre recito poemes meus i quan en recito un d’un altre poeta, que alguna vegada ho he pogut fer, és perquè l’he fet meu”. 
En certa manera jo m'he fet una mica meus aquests poemes atrevint-me a expressar-los a través de la música. He procurat ser molt respectuós amb el text en tots els sentits (fons i forma) però he d'admetre que en algun cas m'he permès una adaptació per tal que la fórmula musical triada fos més 'rodona' -o potser per suplir les meves mancances. Si ho he aconseguit o no ja ho diran. De moment jo m'ho he passat molt bé fent-ho. Ara us toca a vosaltres. Espero.

(1) Llegiu l'entrevista que li van fer a "El Núvol" (27/2/20) arran del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

PD: Sé que a Casasses "li toca els ous" que li diguin rapsode. Entenc les seves raons i les respecto. Espero que no li suposi cap problema aparèixer en aquest blog (que, per cert, per si no ho heu vist, es diu "Rapsòdia"). En fi, ironies del destí.

PD2: M'estranya i tot que aquesta sigui la primera entrada del meu blog sobre Casasses. Procuraré esmenar-ho aviat. De fet això que acabo de dir no és del tot veritat: vaig citar Casasses arran del comentari d'un poema de Francesc Pujols, "El cant del pastor", que podeu llegir aquí.

PD3: Ho sento, fa ràbia això de les postdates, oi? He recordat que vaig fer servir també un poema de Casasses, aquell que es diu "Set poemes per a ***" (del llibre "Que dormim?") quan, ja fa uns quants anyets, anàvem pel món amb la colla de la Companyia Poètica Rapsòdia.









dijous, 20 d’agost de 2020

Haikus de les quatre estacions (tast)

Foto de Chus Casado per a Montserrat Morera Escarré (via Twitter)

Alguns m'heu demanat un avanç dels haikus que Pere Martí ha escrit a "Taroda. Haikus de les quatre estacions" del que us vaig parlar fa poc. Aquí en teniu un tast. Les fotos les he pres cedides de la xarxa. Això sí, en cito els autors. La primera, preciosa, de Chus Casado, l'he trobat al twitter de Montserrat Morera Escarré, autora del pròleg des de Catalunya.
 

Foto:  Juanjo 0905 - Wikimedia Commons


Conreus i pedres

i un rengle de pollancres,

b/vella Taroda.


Segundo Sánchez - Flickr











Foto: Segundo Sánchez - Flickr


Roselles roges,

sang vivificadora,

omplen els marges.

















Foto: Alvar Astúlez - Flickr


Que trist resulta

que els ramats no pasturin

ni a les deveses.














Foto: Jennifer Alarcón -  Flickr


Esclat d'estrelles

en la nit sense lluna:

quina és la meva?





 





Foto: Teresa García - Flickr


Les bicicletes, 

a l'estiu, són les ales

de la mainada.













Foto: Rafael Encinas  (via youtube: Taroda 2018. Noches de fiesta)


Músiques i àpats:

agost és una festa

per a molts pobles.
















Foto: Luenreta - Flickr


Tardor plujosa.

Les gotes regalimen

per la finestra.















Foto: Ste-72 -  Flickr


Camí de terra,

estret i fi, on menes?

Potser ets la vida...


                                                                Foto:  Carlos Martín Jiménez - Flickr


Només fumegen

tres tristes xemeneies,

desert el poble.
















Foto: Carlos Julián Martín - Flickr


La neu transforma

en paisatges de somni

allò que estimo.



dimarts, 11 d’agost de 2020

Pere Martí presenta el seu nou llibre de haikus a Sòria


Estic preparant una ressenya del llibre de haikus del meu bon amic Pere Martí i Bertran. Com que encara trigaré unes setmanes a fer-ho públic aquí en teniu una avançada. És la presentació que Martí va fer del seu llibre a la fira Expoesía que es celebra a Sòria a principis d'agost, ja fa tretze edicions.
I com és que el presenta allà? -em direu. Doncs perquè aquest poemari està centrat en el poble de Taroda, un petit municipi del camp sorià on Martí hi passa els estius ja fa molts anys en companyia de la seva dona, filla precisament d'aquest racó de l'estepa castellana.
Del llibre se n'han fet dues edicions, una en català -l'original- i una altra versió traduïda al castellà que és la que es va presentar el 3 d'agost passat a Expoesía. Al setembre esperem poder presentar-la a Vilafranca si la covid19 -ara ja no diem "si el temps"- ens ho permet. Us mantindré informats.

Aquí teniu la crònica apareguda a El Heraldo-Diario de Soria (4 agost 2020):


I aquí trobareu una breu entrevista que li van fer a Cyltv (4 agost 2020):          





dissabte, 8 d’agost de 2020

Un creient que, a més, era creïble.

 

Acabo de rebre la trista notícia de la mort de Pere Casaldàliga. No faré aquí la ressenya biogràfica perquè estic segur que molts d'altres la faran aquests dies molt millor que jo.

Tan sols vull expressar la meva tristesa per la pèrdua d'un home bo. Un home d'església, però de l'església amb minúscules, arrelada al poble i a les seves necessitats. Tan arrelada que s'hi va comprometre fins a jugar-s'hi la vida molts cops en la defensa dels "sem terra", els pagesos que eren explotats, esclavitzats, pels grans latifundistes de l'Amazònia. I que va estimar tant! Va entendre que abans de preocupar-se per la seva religió havia de preocupar-se per la seva salut, la seva educació, la seva seguretat, la seva felicitat...

En aquests moments tot el "soroll" que ens envolta només és això, soroll que tapa les veritables prioritats vitals. El testimoni de Pere Casaldàliga ens interpel·la a fons. Estem lluitant pel que és veritablement important? Més enllà de creences, ideologies o qualsevol construcció intel·lectual que ens serveixi per a sentir-nos coherents, la pregunta a fer-se crec que és aquesta. Que cadascú de nosaltres busqui la seva pròpia resposta. I si pot ser, compartim-la, perquè... què hem vingut a fer en aquest tros de l'univers si no és això?

He recuperat el primer article que vaig dedicar al Pere en aquest blog i he pensat que estava bé tornar-lo a posar aquí avui. Siguem "Alternativa a aquest món".



Una pregària per Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sâo Felix do Araguaia, poeta "descalç en la terra vermella". Que el seu testimoni ens doni força i ens il·lumini. Descansi en Pau.

La notícia a Vilaweb:

I aquest preciós article d'en David Fernández que ha recuperat per a avui:



divendres, 31 de juliol de 2020

Lectures i lectors (Jordi Trepat /August Garcia)



No és la primera vegada que en Jordi Trepat i jo fem col·laboracions poètico-musicals. Avui us presento un vídeo-muntatge fet a partir del seu poema Lectures i lectors, que tot seguit us adjunto. Tot un homenatge als lectors i a la lectura, sigui del tipus que sigui. Jo no puc evitar de pensar en tantes vetllades que el premi El lector de l'Odissea ens ha regalat. Vagi també per elles.


LECTURES I LECTORS (Sonet amb estrambot)

Els ulls naveguen en mars de paraules
si es té el costum benèfic de llegir
car enriqueix el viure i el sentir
deixant que els mots subjuguin, dolces baules.

Novel·les i relats de tota mena
susciten emocions i comentaris
i arrosen de cada u els itineraris
d'aigua abundant i de riqueses plena.

Potser no hi ha lectures; sols lectors
que beuen de bons llibres la saviesa
i per la vida en cullen les llavors.

Tindran assegurada la certesa
que hi ha plaers, aromes i alegries
per enjoiar moments, hores i dies.

El llibres i la vida fan conjura:
fruïm d'ambdues coses sens mesura.


                                         Jordi Trepat


PD: "Els llibres i la vida", un altra connexió d'aquest poema amb l'Emili Teixidor i el seu llibre "La lectura i la vida" del qual he parlat aquí algun cop.

dissabte, 18 de juliol de 2020

1000 dies després... ho tornarem a fer!!






















Ja fa dies que el vaig llegir però ahir, en veure les notícies sobre la sortida en 3r grau dels nostres presos polítics vaig pensar que era un bon moment per a dir-ne quatre coses.

La primera, que és un llibre que es llegeix, òbviament, des de l'emoció i l'empatia amb algú que ha posat la seva vida al servei dels drets civils i polítics de tot un país.

La segona, que tot i que és així, no hi trobes ni un mot de cofoïsme personal, ans al contrari, en Jordi té clar que -com va dir ahir públicament- ell va fer el que, segurament, el president de torn d'Òmnium hagués fet.

La tercera que, tot i transitar per terrenys coneguts i discursos ja sentits en aquests més de 1000 dies de presó política, hi descobreixes l'arrel profunda d'aquestes conviccions: la desobediència civil no violenta com a eina de lluita per la defensa dels drets humans. Un convenciment personal que va més enllà de la proclama.

I la quarta -però en podrien ser moltes més-  que, totes aquestes paraules prenen un valor encara més especial i autèntic en ser llegides quan, després de gairebé tres anys de presó injusta i infame, veus que no hi ha cap retret, cap desànim, cap ombra de defalliment. Admiro profundament aquesta actitud i crec que, encara que només sigui per no trair-la, ens emplaça a seguir en aquest camí que vam començar amb plena consciència aquell 1 d'octubre que, com algú va dir, és "un dia que durarà anys".

Us convido a fer la lectura d'aquest recull de diversos escrits del Jordi Cuixart des de la presó de Soto del Real o de Lledoners, alguns dels quals varem formar part de les paraules que Cuixart adreçà al Tribunal Supremo durant el judici-farsa. Els títols dels capítols són ja prou explícits: Des de la presó, Jo acuso, Demà pots ser tu, La desobediència civil, El problema és l'obediència civil, Amb tota la tendresa, Cap por, Cap renúncia.




Us deixo amb algunes cites com a petitíssim tast del que hi trobareu.

"Gandhi deia que negar-se a cooperar amb la injustícia és la millor manera de derrotar-la."

"Albert Einstein va dir que els nostres drets només estan assegurats si des del primer fins a l'últim ciutadà reconeix el deure a posar-hi la seva part."

"...no podem renunciar a la nostra voluntat i confiar que els nostres líders ens proporcionaran les societats que volem"

(del PRÒLEG de Jamila Raqib, directora de la Institució Albert Einstein dedicada a promoure l'estudi i l'acció no violenta).



DES DE LA PRESÓ

"l'1 d'octubre del 2017 més de dos milions de catalans vam fer l'exercici més gran de desobediència civil dels últims trenta anys a Europa. Un autèntic punt de no retorn."

"Actuar com si fóssim lliures ens fa, cada dia, una mica més lliures"


JO ACUSO

"Perseguir els qui qüestionen les lleis suposa contradir l'esperit de qualsevol constitució democràtica, ja que la protecció de l'expressió de la dissidència i dels drets de les minories és un principi constitutiu de qualsevol sistema democràtic."























DEMÀ POTS SER TU

"La causa 20907/2017 del TS no tan sols pretén castigar, sinó també atemorir i estendre la sensació, impròpia en una democràcia, que els drets de la ciutadania poden ser restringits o suspesos si els poders de l'Estat així ho decideixen."

"Avui protestem per garantir que els nostres fills també ho puguin fer el dia de demà".



LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL

"Tots els qui vam participar en l'1-0, de la manera que fos, organitzant les activitats a les escoles el cap de setmana, passant la nit als col·legis electorals, acompanyant les votacions, formant part de les meses o simplement votant, assumíem plenament, encara que fos de manera implícita, les conseqüències dels nostres actes i, tot i la brutalitat policial, vam mantenir la disciplina noviolenta."

"La presa de consciència i l'assumpció d'haver desobeït ja és un pas de gegant, un aprenentatge que no s'oblida."

"la desobediència civil no és el nostre problema. El nostre problema és l'obediència civil. Les persones que obeeixen les ordres dels seus governs i que, per tant, han sostingut guerres. Milions de persones han mort a causa d'aquesta obediència. El nostre problema és l'obediència de la gent quan la pobresa, la fam, l'estupidesa, la guerra i la crueltat sacsegen el món." (Howard Zinn)







































AMB TOTA LA TENDRESA

"Ens mou la voluntat col·lectiva d'emancipació i, de manera indestriable,  el desig de cohesió social amb què ens reconeixem com un sol poble. No volem renunciar a la diversitat, perquè ens enriqueix profundament i enriqueix l'imaginari col·lectiu."


CAP POR

"Hem d'explicar serenament que no demanarem un indult que no tindria sentit, perquè l'objectiu no és sortir a qualsevol preu de la presó, sinó resoldre democràticament el conflicte polític."

"Encara no han entès res. Creuen que la presó ens farà renunciar als objectius polítics, quan no fa més que enfortir-los. Així, la prioritat col·lectiva no pot ser fer-nos sortir de la presó, ni tan sols que ningú més no hi entri. L'amenaça de la repressió no pot guiar les nostres decisions."

"Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Mobilitzeu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força." (Gramsci)


CAP RENÚNCIA

"Estic convençut que aquest país no caurà en la frustració, perquè la seva acció col·lectiva està motivada per la immensa esperança en un futur millor. Hem superat situacions molt més adverses i hem estat capaços d'aixecar el cap davant d'esdeveniments pitjors."

"Cal lluitar fins i tot quan sembla que no serveix per a res." (Manuel de Pedrolo)



"HO TORNAREM A FER. Perquè nosaltres hem pres la humil decisió, sense por i plens de coratge, de no retrocedir en tot allò que afecta l'exercici de drets fonamentals, individuals i col·lectius.
Encara que se'ns jutgi per manifestar-nos, per expressar-nos, per mobilitzar-nos o per votar, estic convençut que ho tornarem a fer. Ens manifestarem, ens expressarem, ens mobilitzarem i votarem tants cops com calgui. Tal com ho hem fet fins ara:  pacíficament i serenament, però amb tota la determinació del món. No hi ha força repressiva capaç d'impedir-nos-ho. Tenim l'esperança intacta i ni res ni ningú no ens la prendrà."

"A partir del consens de la societat civil, el sobiranisme ha d'enfortir estratègies clares i compartides. Cadascú des del seu rol, sense confusions.  Cal una consciència clara que tenim una causa comuna més important que les causes individuals de cadascú."




GRÀCIES, JORDI!!! PEL TEU TESTIMONI, PER LA TEVA PERSEVERANÇA, PER LA TEVA TENDRESA, PER LA TEVA DESOBEDIÈNCIA!!

HO TORNAREM A FER!