![]() |
Joan Margarit en una imatge de 2017. Foto: Daniel Ríos |
![]() |
Tret de "Des d'on tornar a estimar", Ed Proa 2015 |
Jo m'hi sento sempre que llegeixo els teus poemes."
![]() |
Joan Margarit en una imatge de 2017. Foto: Daniel Ríos |
![]() |
Tret de "Des d'on tornar a estimar", Ed Proa 2015 |
![]() |
Xesco Boix en una actuació al parc de la Seu de Manresa, l'any 1981. Jo, mig amagat al seu costat. |
Avui Xesco Boix faria 75 anys. Però encara és entre nosaltres. La prova és l'homenatge que, des de la xarxa, s'ha organitzat amb el propòsit que tot aquell que vulgui pengi un vídeo de record d'ell, de les seves cançons, els seus contes, el seu testimoni. Els podreu veure tots si aneu a Youtube i busqueu l'etiqueta #xescoboix75.
Jo hi he participat doblement. Amb un vídeo en solitari on canto una de les cançons que més m'estimo d'ell: "Cercles", i també en grup amb "Els Seegers", amb qui ja fa una pila d'anys recordem un altre dels grans, que va ser precisament un referent per al mateix Xesco: Pete Seeger.
Us deixo amb els vídeos i us enllaço a un article que vaig fer fa uns anys dedicat al Xesco, titulat "Perfums de Xesco Boix".
Que l'esperit del Xesco, la seva bonhomia, la seva actitud de rebel·lia, la seva gran esperança en els nens i nenes que han de ser els adults del futur ens continuï acompanyant i assenyalant-nos l'horitzó on volem arribar.
Per molts anys, Xesco!!
![]() |
Jack Johnson (si cliqueu a la imatge anireu a la versió original) |
Els Reis simbolitzant les tres edats de la vida. (Frontal brodat de Sant Joan de les Abadesses, segona meitat del s. XV. MEV 1949)
GENER
En la nit, tres mudats
cavallers fan sa via.
Són tres reis d'Orient
que han sortit d'un país
sense nom.
Si teniu en el cor fantasia,
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç.
Joana Raspall
PD: Si voleu saber algunes coses curioses sobre la tradició dels Reis d'Orient llegiu aquest article publicat a Vilaweb, a partir de la informació de Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic (MEV).
Questo perché per me la cultura non ha prezzo e non vorrei mai lucrarci sopra, l’immaginazione e la fantasia devono rimanere patrimonio di tutti, sempre e comunque.
Per finire godetevi queste bellissime poesie, con la speranza che la trasformazione in canzone sia di vostro gradimento.
Joe Natta
Grazzie mille, Joe! Per la tua musica e per averla condivisa!
Aquí la teniu, acabada de sortir del forn musical: la nadala d'enguany. Com ja us vaig explicar a l'entrada anterior he triat un preciós poema de Gianni Rodari, aprofitant que aquest 2020 celebrem el centenari del seu naixement. Serveixi, doncs, com a humil aportació a l'any Rodari que està a punt d'acabar. Hi sentireu altres veus a part de la meva: són les dels meus alumnes de 6è, la colla de "Pigtown" a qui vaig convèncer de cantar aquesta nadala en l'italià original. I val a dir que se n'han sortit molt bé, oi? Demà la cantaran davant dels seus companys de l'Escola El Castellot (Castellví de la Marca) en el festival de nadal que farem al pati seguint totes les mesures covid de rigor.
He triat el poema "Lo zampognaro" del llibre "Filastroche in cielo e in terra" (Einaudi) del qual us vaig penjar la lletra. Avui comparteixo amb vosaltres la traducció que en va fer Pau Vidal a "Tirallongues del cel i la terra" (Estrella Polar). No és una traducció fidel al text original però sí a la mètrica i l'esperit de Rodari. Aquest és el dilema amb què es troben els traductors de poesia i penso que se n'ha sortit de manera excel·lent. Si compareu els textos veureu les tries de Vidal, començant per la traducció de "zampognaro", en italià referit al sacaire o sonador del sac de gemecs, que ell ha convertit en "simbombaire", al cap i a la fi un altre instrument nadalenc més vinculat a la nostra cultura musical d'aquestes festes.
He pogut constatar, però, fent una petita recerca, que el sac de gemecs (la "zampogna") està molt integrada en la tradició nadalenca italiana. Com a mostra us deixo aquest vídeo de l'anunci del Nadal a Capri l'any passat. Hi sentireu un 'zampognaro' històric, en Peppe, no només sonant la zampogna sinó parlant d'aquesta tradició (ell fa 54 anys que hi participa) A partir del minut 5:00 podeu escoltar les seves humils i belles paraules, plenes d'emoció. Sembla que s'expressi molt millor tocant que parlant, però poc a poc veureu que parla des del cor, realment emocionat. I també hi podreu veure un pessebre espectacular!!
"Devi avere una grande immaginazione, una forte immaginazione per essere un grande scienziato - per immaginare cose che ancora non esistono - per immaginare un mondo migliore di quello in cui viviamo e mettersi al lavoro per costruirlo".
Gianni Rodari (1920-1980).
Ja fa uns quants mesos que us vaig dir que estava preparant una ressenya d'un llibre de poesia d'en Pere Martí i Bertran: "Taroda. Haikus de les quatre estacions". Avui, finalment, ha sortit publicada a El 3 de Vuit (Alt i Baix Penedès) -i a d'altres publicacions com Nova Conca (Baixa Segarra) i El Vallenc (Alt Camp). Us la comparteixo per si us ve de gust llegir-la.
Si en voleu un tast podeu llegir alguns haikus aquí.
Un mes abans de la Covid (AC a partir d'ara) ja us vaig explicar que "Els Seegers" posàvem els cors a dues peces d'un disc de Tren Seeger. I un dels Seegers, el Rah-mon Roma, hi feia de solista convidat!
Després la pandèmia va impedir fer una presentació del disc com cal, que no es va poder fer fins el 7 de juliol al CAT. I ahir, finalment, a la bústia vaig trobar un paquetet amb el cd.
Aquí el teniu a Spotify
Feu-ne difusió si voleu. Crec que s'ho val. Que la veu de Seeger en aquests temps tan revoltats -quins no ho són...- ens ajudi a trobar el nostre nord.
Alguns enllaços més:
http://www.rockdelux.com/discos/p/tren-seeger-el-poder-de-la-canco.html
http://www.enderrock.cat/noticia/20806/tren/seeger/canco/tal/feia/seeger/serveix/fer/mon/millor
https://august-rapsodia.blogspot.com/search/label/Els%20Seegers
Coneixeu el Camí Ramader de Marina? És un projecte molt interessant que busca recuperar un antic camí ramader que enllaçava els Pirineus amb la Mediterrània. Hi ha implicats ja una pila d'ajuntaments per on transcorre aquesta vella ruta transhumant.
Durant el setembre i l'octubre es faran dues caminades com a prova pilot d'aquest camí. Si voleu més detalls aneu aquí.
Jo vaig tenir el privilegi de seguir-lo en bici amb uns companys fa un temps. Vam fer de "conillets d'índies" i vam fer-ne un petit informe que vam recollir en aquest blog. És un camí preciós, que val la pena conèixer!
Animeu-vos!!
Foto: Juanjo 0905 - Wikimedia Commons
Conreus i pedres
i un rengle de pollancres,
b/vella Taroda.
Foto: Segundo Sánchez - Flickr
Roselles roges,
sang vivificadora,
omplen els marges.
Foto: Alvar Astúlez - Flickr
Que trist resulta
que els ramats no pasturin
ni a les deveses.
Foto: Jennifer Alarcón - Flickr
Esclat d'estrelles
en la nit sense lluna:
quina és la meva?
Foto: Teresa García - Flickr
Les bicicletes,
a l'estiu, són les ales
de la mainada.
Foto: Rafael Encinas (via youtube: Taroda 2018. Noches de fiesta)
Músiques i àpats:
agost és una festa
per a molts pobles.
Foto: Luenreta - Flickr
Tardor plujosa.
Les gotes regalimen
per la finestra.
Foto: Ste-72 - Flickr
Camí de terra,
estret i fi, on menes?
Potser ets la vida...
Foto: Carlos Martín Jiménez - Flickr
Només fumegen
tres tristes xemeneies,
desert el poble.
Foto: Carlos Julián Martín - Flickr
La neu transforma
en paisatges de somni
allò que estimo.