El dia 3 de maig Pete Seeger hagués fet 100 anys. Dels diversos homenatges que s'han fet i es faran al llarg d'aquest any m'agradaria destacar la iniciativa que tingué Arturo Gaya -el del Quico el Cèlio- de fer una cantada dalt d'un llagut al riu Ebre emulant les que Seeger féu al veler Clearwater per a defensar el riu Hudson. Uns quants seegerians s'hi van afegir i va quedar una festa molt bonica. Gràcies Arturo!! A veure si es pot repetir l'any vinent!!

Homenatge a Pete Seeger a Vilanova i la Geltrú

Ahir matí a Vilanova vam gaudir d'un merescudíssim homenatge a Pete Seeger que aquest any hagués fet 100 anys!!  En Ramon Nadal, segurament un dels que més saben sobre Seeger a casa nostra, ens va regalar una xerrada sobre el cantant, sobre l'home, sobre l'activista. Al capdavall sobre el seu testimoniatge, que és el realment important per als que seguim vius. Gràcies Ramon!!

Els Seegers vam tenir també el nostre raconet en aquesta xerrada amb un video-muntatge del mateix Nadal sobre el nostre "Encara ens queden forces per a lluitar". Un missatge que, segur, en Pete aplaudiria. Senyal també que -com s'ha dit després- l'important no és homenatjar Pete sinó recordar el seu missatge i fer-lo viu dia a dia.

Després de la xerrada hi ha hagut una taula rodona amb Ramon Nadal, Ton Dalmau i Bernat Manzano. Hem parlat de com mantenir viu el llegat de Pete Seeger i no quedar-nos en nostàlgies. Del paper dels mitjans (i de com hem d'informar-los-en), de la baula que lliga totes les persones que continuen fent viu l'esperit seegerià que és, al capdavall, un missatge de valors humans, de diàleg, de fermesa davant les injustícies, de denúncia, de fer-nos forts també mentre cantem junts...

D'esquerra a dreta: Bernat Manzano, Ton Dalmau i Ramon Nadal

Entre el públic hi havia en Jordi Llopart, l'organitzador del mític concert en un bar del barri de Sants -el del seu pare- després que es prohibís el que s'havia de fer a l"Escola d'Enginyers l'any 1971 (Franco era viu encara). El seu testimoni i les seves aportacions han estat molt interessants.

La jornada d'ahir d'homenatge a Pete Seeger ha estat possible gràcies a la implicació del Festival INternacional de Música Popular i Tradicional @fimptvng i de l'escola de música vilanovina i conservatori municipal. Abans de la xerrada d'en Nadal hi va haver un concert a càrrec d'un combo de la mateixa escola, dirigits per Joan Moliner, que van interpretar peces de Seeger.

Combo de l'Escola de Música i Conservatori Municipal de Vilanova i la Geltrú dirigits per Joan Moliner

Per la tarda es va passar el documental "The power of song". És una pel·lícula que repassa la biografia i els diferents compromisos socials i musicals de Pete Segger, amb un munt d'entrevistes a artistes molt diversos que el van conèixer. 

La cloenda va ser una cantada conjunta a càrrec del Cor de la Turuta que és com a Pete Seeger li hagués agradat acabar.

Podeu llegir més coses que he escrit en aquest blog sobre Pete Seeger aquí.

Sobre tornar i retrobar

Tornar als llocs és retrobar i retrobar-se. Dissabte vaig tornar "a casa" en certa manera. Amb SONS DEL CASTELL actuàvem al monestir de Sant Benet de Bages i això volia dir que tocaríem davant d'amics i familiars. Volia dir que veuria i retrobaria vells amics, i que el pare i ma germana podrien sentir finalment aquest projecte que ja fa més d'un any que em té entretingut.

Per temes tècnics vam haver d'arribar-hi al migdia i començar el muntatge. Després per la tarda ens hauríem d'esperar a que s'acabessin les visites guiades per a poder acabar de muntar i fer les proves de so. Així que vaig decidir ocupar aquesta estona fent una caminada pels voltants del monestir. Ara els camps estan ja força crescuts, i arreu les roselles contrasten amb el verd del cereal que campeja pertot. El camí va dur-me fins a un mirador sobre St. Benet. Feia una tarda esplèndida, assolellada, i tanmateix l'aire era encara fresc i agradable.

Una mica més amunt va aparèixer la silueta inconfusible de Montserrat.

Una trucada em va retornar al motiu d'aquella tarda. Un músic ja havia arribat al monestir. Vaig refer el camí ara ja amb el pinyó posat en les obligacions musicals, però gaudint al màxim d'aquell passeig entre blats. 
Us estalvio la resta de preliminars perquè són molt poc interessants i més aviat un pèl estressants. 

Els preparatius d'un concert són la part que menys m'agrada i, tanmateix, són una de les més importants si vols que després tot surti com cal. Només us diré que vam haver de lluitar -i força- contra la generosa sonoritat de l'església que, com podeu imaginar, no es va concebre pensant en concerts endollats com el nostre.

Sigui com sigui va arribar el moment. El públic primer feia una visita guiada pel monestir,  a càrrec dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Jo era aliè a tot això mentre em barallava amb micros i proves, però la Sussi Garcia m'ha fet arribar les fotos que veureu a partir d'ara.

En Josep Llobet, dels Amics de l'Art Romànic del Bages, iniciant la visita guiada

La Montse Duocastella, guia del monestir de St. Benet.

La "processó" va arribar finalment a l'església i, allà, després d'una breu presentació va començar el concert.

L'Albert Galbany, coordinador musical del cicle "Música i Romànic"

En Joan Torrents, historiador i co-autor de "Sons del Castell"

Un cop engega la màquina ja no s'atura fins al final. La tensió acumulada durant la prèvia es deixa anar controladament per tal de poder estar al cas del que ha de passar però sense que això ens impedeixi d'alliberar-nos artísticament. Dit d'una altra manera: que fem el que podem per controlar una cosa incontrolable tot esperant que s'encengui la llum i, de tant en tant, puguin aparèixer espurnes de bellesa, d'humor, de saviesa i també -perquè no dir-ho quan has de parlar de guerra o exili- de tristor, profunda tristor.

Pep Puig i Mònica Gispert, els nostres rapsodes

Interpretant "A l'entrada del temps clar" (SXII) acompanyat del Guillem Ballaz a la viola de roda

El Víctor Solana, el nostre percussionista, responsable que tot caigui a temps

El públic va omplir l'església de Sant de Benet de Bages

La Marta Masachs i la Mònica Gispert a "Si em lleví..." de Pere Serafí (S XVI)

Explicant la història del convent dominic del castell de  Sant Raimon de Penyafort

"El gall negre" (tradicional S XX) ens serveix per il·lustrar les lluites internes de l'església

En Josep Martí al saxo, el Carles Casanova a l'acordió i el tible, i el Ramon Casanova al fiscorn

"L'amor és que m'atormenta!"

La banda al complet

Guillem Ballaz al violí, August Garcia a la guitarra i veu, i Moulay Sherif al llaüt àrab, interpretant "Lamma bada Yatathana" (moaxaja andalusí).

SONS DEL CASTELL a St. Benet de Bages

Sons del Castell a Cubelles

Ja tenim aquí el proper concert de "Sons del Castell". 

Serà al Castell de Cubelles el proper dissabte a les 8 del vespre.

Us hi esperem!!

"Sons del Castell" al Xè Cicle "Música i Romànic"

Em fa una il·lusió molt especial anunciar-vos que "Sons del Castell" actuarem a St. Benet de Bages, a la terra que em va veure créixer i on encara viu la meva família. I m'emociona especialment fer-ho a l'església del monestir de St. Benet de Bages, on anava de jovenet amb bicicleta. Llavors aquell espai estava deixat de la mà de Déu (mai tan ben dit); ara en podrem gaudir gràcies a què ens hi acull el cicle Música i Romànic -desè ja- organitzat pels Amics de l'Art Romànic del Bages, aquells mateixos que ens van convidar a tantes misses del gall... però això és història per a un altre dia.

De moment, reserveu-vos la data i el lloc:  27 D'ABRIL, ST. BENET DE BAGES.