Ens ha deixat el Josep M. Aloy, el mestre que estimava els llibres per a infants

Ahir al vespre vaig rebre la notícia de la mort del Josep M Aloy. Sabia -perquè ell mateix ho havia fet saber en un missatge serè i emotiu dies abans- que els metges ja no hi podien fer res més- però, tanmateix, sempre esperes que aquesta situació s'allargui prou en el temps com per a poder acomiadar-se com cal, cara a cara. No ha pogut ser i em sap greu perquè aquests dies m'ha estat rondant pel cap visitar-te, amic, i dir-te que ha estat un privilegi compartir algunes coses al teu costat.

Com el teu amor pels llibres i, sobretot per la literatura infantil i juvenil de la qual ets tot un referent. Dic "ets" conscientment, perquè la teva llarga feina d'anàlisi, crítica i difusió de la LIJ ens queda per sempre ja com un dels teus llegats. Una mostra claríssima i excel·lent d'això és el teu blog Mascaró de proa que, segur, continuarem llegint, escoltant la teva fina dissecció de les obres per a infants. Aquest blog, que encetaves amb motiu de la mort, el 2012, de l'Emili Teixidor, vas mantenir-lo fins al maig passat. Set anys durant els quals vas donar a conèixer i valorar -o sigui estimar- la nostra literatura per als més joves i els escriptors i escriptores que s'hi han dedicat. L'any 2013 va rebre el XIIè Premi Aurora Díaz-Plaja.

Al teu darrer escrit, tancant el blog, t'acomiadaves reclamant-com sempre- més atenció i amor pels llibres infantils:

“Mascaró de proa” m’ha proporcionat moltes satisfaccions i ha significat un sincer compromís i un repte  que he volgut mantenir durant tots aquests anys malgrat la feina i les dificultats que ja coneixen els qui es dediquen a fer de prescriptors, de bibliotecaris o d’assessors.

“Mascaró de proa”, com totes les feines destinades a estimular els altres, a empènyer la societat, a difondre la lectura per formar lectors, em deixa també, no ho puc amagar, una sensació una mica agredolça. Tot ha canviat molt, tant el món editorial com els gustos literaris, com els temes d’interès de la literatura actual, com la crítica o com el mateix model de lector. Jo mateix també he canviat. I, d’altra banda, ha canviat molt poc la sensibilitat pels llibres i la lectura per part d’una societat que es manté bastant al marge d’aquesta activitat tot i sabent que llegir és un recurs enriquidor per a la formació de les persones, sobretot joves, que tots tenim o hem tingut sota la nostra responsabilitat. Tot i sabent que la lectura és un recurs excel·lent que ajuda a conèixer i a créixer en nous mons. I tot i sabent que la lectura nodreix la nostra maduresa estètica, lingüística i cultural.

Vaig sentir parlar de tu molt abans de conèixe't personalment. Recordo com un amic compartit, el Lluís Atxer, ja t'esmentava quan ens vèiem per a assajar les peces del nostre grup, Samfaina. En parlava amb una emoció i un respecte que després, molts anys més tard, vaig poder compartir quan l'Eixam d'Amics de la Joana Raspall ens va ajuntar per a preparar el munt d'homenatges i publicacions que es van fer per a celebrar el seu centenari en vida. Amb tu -de fet, gràcies a tu- vaig poder participar en algunes presentacions del Bestiolari de la Joana Raspall, el primer volum de les diferents antologies temàtiques de l'autora de Sant Feliu que vas preparar per a Edicions Pagès. Guardo un record especial de la que vam fer a Manresa -la ciutat de la meva infantesa i joventut- juntament amb l'Alba Besora i sentint la veu de la Fina, la teva companya, recitant amb destresa i emoció els poemes de la Joana que tant vas estimar. No tinc fotos d'aquell dia -i em sap molt de greu- però sí de les presentacions a Sant Feliu i a Vilafranca.

Presentació del Bestiolari a Sant Feliu de Llobregat: Josep M Aloy, Eulàlia Pagès, Manel Martínez i August Garcia 

i

Presentació del Bestiolari a Vilafranca: Josep M Aloy, Pere Martí, Eulàlia Pagès i August Garcia

Però si he d'escollir un dia compartit amb tu sens dubte és la inauguració de la Sala Biblioteca Rovelló al garatge de casa teva. Sí, sembla una mica estrany però és així: una biblioteca  -la dels vuit mil llibres, deies- que vas muntar amb un amor immens en un espai molt acollidor, que les pintures del mural de Valentí Gubianes van acabar d'embellir. Recordo aquell matí on, precisament, la Laura Borràs, llavors directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va ser l'encarregada de fer la "lliçó inaugural". Vaig descriure tots els detalls i emocions d'aquell matí al meu blog per si us ve de gust llegir-los. 

Els assistents a la inauguració de la Sala Rovelló a casa del Josep M Aloy

Deies al teu missatge de comiat al Mascaró de Proa:

“Mascaró de proa” va néixer amb la il·lusió de recomanar lectures per al públic jove. No sols això: ha volgut ser des del primer dia un recurs pensat sobretot per homenatjar els nostres escriptors, la seva feina, el seu compromís, la seva fidelitat i sobretot la seva presència constant. Perquè els apreciem. Perquè són els nostres escriptors.

Un d'aquests escriptors més estimats per tu és Josep Vallverdú, del qual vas esdevenir biògraf i principal divulgador de la seva obra. Et deia ell en broma en un acte de celebració dels seus 95 anys -i els teus 70!- que "no et pensaves que viuria tant!". Ves per on, l'atzar vital ha fet que ens hagis deixat abans que ell.

Deixa'm dir-te, amic, que et continuarem llegint, sentint la teva presència constant a través de les teves paraules i els records que hem viscut junts.

Perquè t'apreciem

Perquè hem d'agrair-te cada dia la teva feina, el teu compromís, la teva fidelitat.

Bon viatge, Josep M. Una abraçada ben gran!

PD: Us enllaço també a l'article aparegut al diari ARA:  https://llegim.ara.cat/actualitat/Mor-Josep-Maria-Aloy-literatura-infantil-juvenil_0_2399760194.html 

O aquest escrit d'homenatge de Joaquim Carbó a la revista digital Núvol

I a d'altres articles d'aquest blog relacionats amb el Josep M Aloy.

Camí Natural de l 'Ebre (2): De Tudela al Delta (agost 2019)

Després d'uns quants mesos de feina, esgarrapant estones d'aquí i d'allà, finalment he enllestit el blog amb la descripció del nostre viatge en bici d'aquest estiu: el Camí Natural de l'Ebre des de Tudela al Delta (agost 2019). 

Per si a algú li pot interessar.

Els Seegers gravem per a "El poder de la cançó" (Tren Seeger)

Els Seegers: Rah-mon Roma, August Garcia i Pep Gasol

Els Seegers hem gravat dues cançons per al nou disc de Tren Seeger: "El poder de la cançó" sobre el repertori de Pete Seeger que aquest grup posa damunt dels escenaris.

En concret hem posat les veus a "Paga'm los meus diners"(Pay me my money down) i "L'exprés de mitjanit" (Mignight especial). La gravació es va fer al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) de la mà de Josep Lanau, 'Mitxum' (membre de Quico el Cèlio...)

Ha estat una experiència molt gratificant poder cantar al costat del gran Arturo Gaya (Quico el Cèlio) i de Noè Rivas (animador infantil) amb qui hem compartit també aquesta gravació.

El disc veurà la llum molt aviat, el proper mes de març i comptarà amb col·laboracions de luxe: gent més jove com Gemma Humet, Joana Gomila, Pepet i Marieta o Montse Castellà, i gent més gran com Coses, Pi de la Serra i Jaume Arnella. "Amb tots ells intentem portar Seeger als dos grans àmbits de la cançó (Barnasants) i el folk (Tradicionàrius)" ha dit l'Arturo Gaya, l'alma mater d'aquesta iniciativa. 

Us en mantindré informats, per si us ve de gust venir a algunes de les presentacions del disc.

Arturo Gaya, Noè Rivas, August Garcia, Sergi Trenzano, Rah-mon Roma i Pep Gasol

Els Seegers al costat de Josep Lanau, 'Mitxum', tècnic de so d'aquesta gravació (i membre de Quico el Cèlio...)

Nit de Reis 2020

Sempre m'han captivat aquests Reis de Ravenna amb les seves barretines (o barrets frigis, símbol de la llibertat i el republicanisme des del segle XIX). En fi, si per la Nit de Nadal vaig posar aquell poema de la meva amiga Remei, avui tanco el cercle amb una de les il·lustracions més boniques que hi ha dels tres savis, que ella mateixa m'envià un cop en forma de postal. Malauradament ja no sé on la tinc. Serveixi aquesta. I com a poema, aquest tendre i divertit de la Júlia Costa. Bona Nit de Reis a tothom!!

Nit de Reis

(Júlia Costa)

Sota la nit de gener

entre boires i muntanyes,

han viatjat els tres reis, 

resplendents de pols daurada,

pel desert de l’infinit,

en camells de xocolata.

Porten les carrosses plenes

de joguines ben triades:

pilotes, nines i trens,

i ordinadors amb pantalles

on pots veure tot el món

des de les cambres de casa.

Porten mitjons i jerseis,

abrics, barrets i flassades,

disfresses, fireta, jocs

d’aquests per jugar a la taula,

llaminadures, titelles,

i un munt de coses estranyes.

-Com està canviant el món!

-Melcior, enfadat, s’exclama-

No m’agraden els joguets

electrònics, que fan ara-.

És un rei tradicional,

de costums encarcarades.

-Melcior, estàs envellint!

-en Gaspar respon amb calma-.

És jove i és coratjós

I la novetat l’exalta.

Amb els estris tecnològics,

ell hi té la mà trencada.

Baltasar, el morenet,

cavalca en silenci, calla.

Porta a les mans un antic

llibre de tapes daurades,

on hi ha la història del món

i cinquanta mil rondalles.

El sol comença a sortir

rere muntanyes de nata.

Els reis estan molt cansats,

la seva gent, esgotada,

de tant pujar pels balcons,

amb la bossa carregada.

Tornaran cap a l’orient,

ho faran ben a trenc d’alba,

doncs tenen un hotelet

a un oasi amb llacs de plata

on reposen durant l’any

de tota aquesta feinada.

Nadala 2019

 

En una nit com aquesta no he pogut resistir-me a escriure-us quatre ratlles. I què millor que una nadala?  La va escriure ja fa temps una amiga meva que, desgraciadament, ja no és entre nosaltres. O més ben dit hi és i perviu en el nostre record, el dels que la vam estimar. Es deia Remei i escrivia uns poemes preciosos, com aquest.

Sense el seu permís m'he atrevit a posar-hi música i gravar-la aquesta tarda mateix, sense cap embolcall més que les veus i la guitarra. Amb aquesta nadala van els meus desitjos: que tingueu unes molt bones festes i que comenceu amb bon peu aquest 2020 que ja albirem a la cantonada.

Una abraçada!

La "Filomena" al Vinseum

Aquest proper dimarts en Miqui Giménez i un servidor participarem en l'acte de presentació del llibre  "La llengua al Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura". És el recull de les aportacions que es van fer en les XXVI jornades d'Estudis Penedesencs celebrades el 2016 i que han estat editades sota la coordinació de Ramon Marrugat Cuyàs,  Doctor en Filologia Catalana i Cap de la Secció del Parlar Penedesenc de l’IEP, i de Joan Solé Bordes, Llicenciat en Filologia Catalana i Cap de la Comissió d’Edicions de l’IEP.

L'acte serà presentat per Pere Navarro, del Departament de Filologia de la Universitat Rovira i Virgili i comptarà, a més de les intervencions dels dos curadors de l'obra ja esmentats, amb la participació dels Castellers de Vilafranca i la projecció del vídeo:  “L’origen dels toponímics, de la llengua i de l’anècdota. Alguns exemples” Veu: Laia Batlle Urgell. Directora de Domenys Radio.

En Miqui Giménez, el llibre presentat i la 'Filomena' de la cançó-cuplet popular

En la recta final en Miqui Giménez i jo mateix farem una molt breu presentació d'una de les parts del llibre, la que recull l'origen i difusió -al Penedès i arreu del territori- d'una cançó-cuplet que va fer-se molt popular a partir dels anys 50 però que té una història molt curiosa que arrenca cap als anys vint del segle passat: la 'Filomena'. Si veniu a l'acte la coneixereu. La nostra intenció, més que fer una conferència, és donar a conèixer al públic assistent aquesta cançó i animar-lo a cantar-la. De les més de 100 cobles que s'han pogut recollir d'aquesta cançó eròtico-humorística en presentarem un petit tast a partir de les referències que s'hi fan sobre toponímia, oficis, clergat, menjars...

"Hi ha un refrany que diu així:

Filomena, Filomena,

que de porc i de senyor

se n'ha de venir de mena,

Filomena, Filomena."

Us hi esperem!

Entrevista al Canal Taronja: Homenatge a Pete Seeger a Manresa

Aquesta setmana vam fer-me una entrevista al Canal Taronja de Manresa per a parlar de Pete Seeger i el concert homenatge que farem aquest dissabte al Teatre Kursaal.
Dura uns 10 minutets, no patiu no és gaire llarga. Us podreu fer una idea de qui era aquest cantautor i activista social i del perquè d'un homenatge a Pete Seeger a Manresa.

Homenatgem Pete Seeger a Manresa

Ja hi tornem a ser! El proper 5 d'octubre Els Seegers participarem en un homenatge col·lectiu al Teatre Kursaal de Manresa.  Hi ha previstes, a més, un munt d'activitats complementàries: un taller de cançó, una exposició -que us recomano moltíssim- i la projecció de la pel·lícula documental "The power of song" que repassa la vida i obra d'aquest músic i activista del segle XX, amb moltes entrevistes a personatges com Bruce Springsteen, Joan Baez, Bob Dylan, Peter, Paul & Mary... i amb ell també, és clar!

Si teniu ganes de cantar, us hi esperem!!

El dia 3 de maig Pete Seeger hagués fet 100 anys. Dels diversos homenatges que s'han fet i es faran al llarg d'aquest any m'agradaria destacar la iniciativa que tingué Arturo Gaya -el del Quico el Cèlio- de fer una cantada dalt d'un llagut al riu Ebre emulant les que Seeger féu al veler Clearwater per a defensar el riu Hudson. Uns quants seegerians s'hi van afegir i va quedar una festa molt bonica. Gràcies Arturo!! A veure si es pot repetir l'any vinent!!

Homenatge a Pete Seeger a Vilanova i la Geltrú

Ahir matí a Vilanova vam gaudir d'un merescudíssim homenatge a Pete Seeger que aquest any hagués fet 100 anys!!  En Ramon Nadal, segurament un dels que més saben sobre Seeger a casa nostra, ens va regalar una xerrada sobre el cantant, sobre l'home, sobre l'activista. Al capdavall sobre el seu testimoniatge, que és el realment important per als que seguim vius. Gràcies Ramon!!

Els Seegers vam tenir també el nostre raconet en aquesta xerrada amb un video-muntatge del mateix Nadal sobre el nostre "Encara ens queden forces per a lluitar". Un missatge que, segur, en Pete aplaudiria. Senyal també que -com s'ha dit després- l'important no és homenatjar Pete sinó recordar el seu missatge i fer-lo viu dia a dia.

Després de la xerrada hi ha hagut una taula rodona amb Ramon Nadal, Ton Dalmau i Bernat Manzano. Hem parlat de com mantenir viu el llegat de Pete Seeger i no quedar-nos en nostàlgies. Del paper dels mitjans (i de com hem d'informar-los-en), de la baula que lliga totes les persones que continuen fent viu l'esperit seegerià que és, al capdavall, un missatge de valors humans, de diàleg, de fermesa davant les injustícies, de denúncia, de fer-nos forts també mentre cantem junts...

D'esquerra a dreta: Bernat Manzano, Ton Dalmau i Ramon Nadal

Entre el públic hi havia en Jordi Llopart, l'organitzador del mític concert en un bar del barri de Sants -el del seu pare- després que es prohibís el que s'havia de fer a l"Escola d'Enginyers l'any 1971 (Franco era viu encara). El seu testimoni i les seves aportacions han estat molt interessants.

La jornada d'ahir d'homenatge a Pete Seeger ha estat possible gràcies a la implicació del Festival INternacional de Música Popular i Tradicional @fimptvng i de l'escola de música vilanovina i conservatori municipal. Abans de la xerrada d'en Nadal hi va haver un concert a càrrec d'un combo de la mateixa escola, dirigits per Joan Moliner, que van interpretar peces de Seeger.

Combo de l'Escola de Música i Conservatori Municipal de Vilanova i la Geltrú dirigits per Joan Moliner

Per la tarda es va passar el documental "The power of song". És una pel·lícula que repassa la biografia i els diferents compromisos socials i musicals de Pete Segger, amb un munt d'entrevistes a artistes molt diversos que el van conèixer. 

La cloenda va ser una cantada conjunta a càrrec del Cor de la Turuta que és com a Pete Seeger li hagués agradat acabar.

Podeu llegir més coses que he escrit en aquest blog sobre Pete Seeger aquí.

Sobre tornar i retrobar

Tornar als llocs és retrobar i retrobar-se. Dissabte vaig tornar "a casa" en certa manera. Amb SONS DEL CASTELL actuàvem al monestir de Sant Benet de Bages i això volia dir que tocaríem davant d'amics i familiars. Volia dir que veuria i retrobaria vells amics, i que el pare i ma germana podrien sentir finalment aquest projecte que ja fa més d'un any que em té entretingut.

Per temes tècnics vam haver d'arribar-hi al migdia i començar el muntatge. Després per la tarda ens hauríem d'esperar a que s'acabessin les visites guiades per a poder acabar de muntar i fer les proves de so. Així que vaig decidir ocupar aquesta estona fent una caminada pels voltants del monestir. Ara els camps estan ja força crescuts, i arreu les roselles contrasten amb el verd del cereal que campeja pertot. El camí va dur-me fins a un mirador sobre St. Benet. Feia una tarda esplèndida, assolellada, i tanmateix l'aire era encara fresc i agradable.

Una mica més amunt va aparèixer la silueta inconfusible de Montserrat.

Una trucada em va retornar al motiu d'aquella tarda. Un músic ja havia arribat al monestir. Vaig refer el camí ara ja amb el pinyó posat en les obligacions musicals, però gaudint al màxim d'aquell passeig entre blats. 
Us estalvio la resta de preliminars perquè són molt poc interessants i més aviat un pèl estressants. 

Els preparatius d'un concert són la part que menys m'agrada i, tanmateix, són una de les més importants si vols que després tot surti com cal. Només us diré que vam haver de lluitar -i força- contra la generosa sonoritat de l'església que, com podeu imaginar, no es va concebre pensant en concerts endollats com el nostre.

Sigui com sigui va arribar el moment. El públic primer feia una visita guiada pel monestir,  a càrrec dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Jo era aliè a tot això mentre em barallava amb micros i proves, però la Sussi Garcia m'ha fet arribar les fotos que veureu a partir d'ara.

En Josep Llobet, dels Amics de l'Art Romànic del Bages, iniciant la visita guiada

La Montse Duocastella, guia del monestir de St. Benet.

La "processó" va arribar finalment a l'església i, allà, després d'una breu presentació va començar el concert.

L'Albert Galbany, coordinador musical del cicle "Música i Romànic"

En Joan Torrents, historiador i co-autor de "Sons del Castell"

Un cop engega la màquina ja no s'atura fins al final. La tensió acumulada durant la prèvia es deixa anar controladament per tal de poder estar al cas del que ha de passar però sense que això ens impedeixi d'alliberar-nos artísticament. Dit d'una altra manera: que fem el que podem per controlar una cosa incontrolable tot esperant que s'encengui la llum i, de tant en tant, puguin aparèixer espurnes de bellesa, d'humor, de saviesa i també -perquè no dir-ho quan has de parlar de guerra o exili- de tristor, profunda tristor.

Pep Puig i Mònica Gispert, els nostres rapsodes

Interpretant "A l'entrada del temps clar" (SXII) acompanyat del Guillem Ballaz a la viola de roda

El Víctor Solana, el nostre percussionista, responsable que tot caigui a temps

El públic va omplir l'església de Sant de Benet de Bages

La Marta Masachs i la Mònica Gispert a "Si em lleví..." de Pere Serafí (S XVI)

Explicant la història del convent dominic del castell de  Sant Raimon de Penyafort

"El gall negre" (tradicional S XX) ens serveix per il·lustrar les lluites internes de l'església

En Josep Martí al saxo, el Carles Casanova a l'acordió i el tible, i el Ramon Casanova al fiscorn

"L'amor és que m'atormenta!"

La banda al complet

Guillem Ballaz al violí, August Garcia a la guitarra i veu, i Moulay Sherif al llaüt àrab, interpretant "Lamma bada Yatathana" (moaxaja andalusí).