Instants poètics

 

Ja fa uns quants mesos que us vaig dir que estava preparant una ressenya d'un llibre de poesia d'en Pere Martí i Bertran: "Taroda. Haikus de les quatre estacions". Avui, finalment, ha sortit publicada a El 3 de Vuit (Alt i Baix Penedès) -i a d'altres publicacions com Nova Conca (Baixa Segarra) i El Vallenc (Alt Camp). Us la comparteixo per si us ve de gust llegir-la.

Si en voleu un tast podeu llegir alguns haikus aquí.

Nusflorejant (nou projecte musical sobre la poesia d'Enric Casasses)

 

Després d'uns quants mesos de barallar-me (posant música) amb la poesia d'Enric Casasses he decidit que avui, 12 d'octubre, ja que no celebrem segons quins genocidis, era un molt bon dia per a compartir amb vosaltres el blog on recullo el treball fet fins ara. El trobareu clicant aquí. Espero que us emocionin, que us facin somriure -com a mi- els versos del nostre flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

El disc de Tren Seeger, "El poder de la cançó", ja és aquí!! (ara que corri)

Un mes abans de la Covid (AC a partir d'ara) ja us vaig explicar que "Els Seegers" posàvem els cors a dues peces d'un disc de Tren Seeger. I un dels Seegers, el Rah-mon Roma, hi feia de solista convidat!

Després la pandèmia va impedir fer una presentació del disc com cal, que no es va poder fer fins el 7 de juliol al CAT. I ahir, finalment, a la bústia vaig trobar un paquetet amb el cd. 

Aquí el teniu a Spotify

Feu-ne difusió si voleu. Crec que s'ho val. Que la veu de Seeger en aquests temps tan revoltats -quins no ho són...- ens ajudi a trobar el nostre nord.

Alguns enllaços més:

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1816530-seeger-es-un-referent-indiscutible.html 

http://www.rockdelux.com/discos/p/tren-seeger-el-poder-de-la-canco.html 

http://www.enderrock.cat/noticia/20806/tren/seeger/canco/tal/feia/seeger/serveix/fer/mon/millor 

https://august-rapsodia.blogspot.com/search/label/Els%20Seegers 

Voleu conèixer el Camí Ramader de Marina?

Coneixeu el Camí Ramader de Marina? És un projecte molt interessant que busca recuperar un antic camí ramader que enllaçava els Pirineus amb la Mediterrània. Hi ha implicats ja una pila d'ajuntaments per on transcorre aquesta vella ruta transhumant.

Durant el setembre i l'octubre es faran dues caminades com a prova pilot d'aquest camí. Si voleu més detalls aneu aquí.

Jo vaig tenir el privilegi de seguir-lo en bici amb uns companys fa un temps. Vam fer de "conillets d'índies" i vam fer-ne un petit informe que vam recollir en aquest blog. És un camí preciós, que val la pena conèixer!

Animeu-vos!!

Intents musicals d' "El nus la flor" (Enric Casasses)

Una de les lectures d'aquest estiu tan diferent, molt més a casa i per tant molt més endins en tots els sentits, ha estat "El nus la flor" d'Enric Casasses (Edicions Poncianes, 2018). Encara el llegeixo i intueixo que el rellegiré molt. És un llibre amb moltes capes, amb molts tons, amb molts llenguatges... Temps vindrà en què m'atreveixi a fer-ne una ressenya com cal. 

De moment, d'aquesta lectura reposada n'han sortit tres peces musicals que vull compartir amb vosaltres (amb el permís, ja concedit, de l'autor). L'experimentació del poeta m'ha fet també provar textures noves, musicalment parlant. Com diu Casasses: (1) “Jo sempre recito poemes meus i quan en recito un d’un altre poeta, que alguna vegada ho he pogut fer, és perquè l’he fet meu”. 

En certa manera jo m'he fet una mica meus aquests poemes atrevint-me a expressar-los a través de la música. He procurat ser molt respectuós amb el text en tots els sentits (fons i forma) però he d'admetre que en algun cas m'he permès una adaptació per tal que la fórmula musical triada fos més 'rodona' -o potser per suplir les meves mancances. Si ho he aconseguit o no ja ho diran. De moment jo m'ho he passat molt bé fent-ho. Ara us toca a vosaltres. Espero.

(1) Llegiu l'entrevista que li van fer a "El Núvol" (27/2/20) arran del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

PD: Sé que a Casasses "li toca els ous" que li diguin rapsode. Entenc les seves raons i les respecto. Espero que no li suposi cap problema aparèixer en aquest blog (que, per cert, per si no ho heu vist, es diu "Rapsòdia"). En fi, ironies del destí.

PD2: M'estranya i tot que aquesta sigui la primera entrada del meu blog sobre Casasses. Procuraré esmenar-ho aviat. De fet això que acabo de dir no és del tot veritat: vaig citar Casasses arran del comentari d'un poema de Francesc Pujols, "El cant del pastor", que podeu llegir aquí.

PD3: Ho sento, fa ràbia això de les postdates, oi? He recordat que vaig fer servir també un poema de Casasses, aquell que es diu "Set poemes per a ***" (del llibre "Que dormim?") quan, ja fa uns quants anyets, anàvem pel món amb la colla de la Companyia Poètica Rapsòdia.

August Garcia · De nit (Enric Casasses )

August Garcia · L'àngel (Enric Casasses)

August Garcia · Allegro semplice (Enric Casasses)

August Garcia · Aquella cosa que et vaig preguntar (Enric Casasses)

Haikus de les quatre estacions (tast)

Foto de Chus Casado per a Montserrat Morera Escarré (via Twitter)

Alguns m'heu demanat un avanç dels haikus que Pere Martí ha escrit a "Taroda. Haikus de les quatre estacions" del que us vaig parlar fa poc. Aquí en teniu un tast. Les fotos les he pres cedides de la xarxa. Això sí, en cito els autors. La primera, preciosa, de Chus Casado, l'he trobat al twitter de Montserrat Morera Escarré, autora del pròleg des de Catalunya.

 

Foto:  Juanjo 0905 - Wikimedia Commons

Conreus i pedres

i un rengle de pollancres,

b/vella Taroda.

Foto: Segundo Sánchez - Flickr

Roselles roges,

sang vivificadora,

omplen els marges.

Foto: Alvar Astúlez - Flickr

Que trist resulta

que els ramats no pasturin

ni a les deveses.

Foto: Jennifer Alarcón -  Flickr

Esclat d'estrelles

en la nit sense lluna:

quina és la meva?

 

Foto: Teresa García - Flickr

Les bicicletes, 

a l'estiu, són les ales

de la mainada.

Foto: Rafael Encinas  (via youtube: Taroda 2018. Noches de fiesta)

Músiques i àpats:

agost és una festa

per a molts pobles.

Foto: Luenreta - Flickr

Tardor plujosa.

Les gotes regalimen

per la finestra.

Foto: Ste-72 -  Flickr

Camí de terra,

estret i fi, on menes?

Potser ets la vida...

                                                                Foto:  Carlos Martín Jiménez - Flickr

Només fumegen

tres tristes xemeneies,

desert el poble.

Foto: Carlos Julián Martín - Flickr

La neu transforma

en paisatges de somni

allò que estimo.

Pere Martí presenta el seu nou llibre de haikus a Sòria

Estic preparant una ressenya del llibre de haikus del meu bon amic Pere Martí i Bertran. Com que encara trigaré unes setmanes a fer-ho públic aquí en teniu una avançada. És la presentació que Martí va fer del seu llibre a la fira Expoesía que es celebra a Sòria a principis d'agost, ja fa tretze edicions.

I com és que el presenta allà? -em direu. Doncs perquè aquest poemari està centrat en el poble de Taroda, un petit municipi del camp sorià on Martí hi passa els estius ja fa molts anys en companyia de la seva dona, filla precisament d'aquest racó de l'estepa castellana.

Del llibre se n'han fet dues edicions, una en català -l'original- i una altra versió traduïda al castellà que és la que es va presentar el 3 d'agost passat a Expoesía. Al setembre esperem poder presentar-la a Vilafranca si la covid19 -ara ja no diem "si el temps"- ens ho permet. Us mantindré informats.

Aquí teniu la crònica apareguda a El Heraldo-Diario de Soria (4 agost 2020):

I aquí trobareu una breu entrevista que li van fer a Cyltv (4 agost 2020):          

https://www.cyltv.es/videoSH/962d1234-a194-4049-9722-ab62d2c4b834/Expoesia-la-cita-veraniega-de-Soria-con-la-literatura-y-la-poesia 

Un creient que, a més, era creïble.

 

Acabo de rebre la trista notícia de la mort de Pere Casaldàliga. No faré aquí la ressenya biogràfica perquè estic segur que molts d'altres la faran aquests dies molt millor que jo.

Tan sols vull expressar la meva tristesa per la pèrdua d'un home bo. Un home d'església, però de l'església amb minúscules, arrelada al poble i a les seves necessitats. Tan arrelada que s'hi va comprometre fins a jugar-s'hi la vida molts cops en la defensa dels "sem terra", els pagesos que eren explotats, esclavitzats, pels grans latifundistes de l'Amazònia. I que va estimar tant! Va entendre que abans de preocupar-se per la seva religió havia de preocupar-se per la seva salut, la seva educació, la seva seguretat, la seva felicitat...

En aquests moments tot el "soroll" que ens envolta només és això, soroll que tapa les veritables prioritats vitals. El testimoni de Pere Casaldàliga ens interpel·la a fons. Estem lluitant pel que és veritablement important? Més enllà de creences, ideologies o qualsevol construcció intel·lectual que ens serveixi per a sentir-nos coherents, la pregunta a fer-se crec que és aquesta. Que cadascú de nosaltres busqui la seva pròpia resposta. I si pot ser, compartim-la, perquè... què hem vingut a fer en aquest tros de l'univers si no és això?

He recuperat el primer article que vaig dedicar al Pere en aquest blog i he pensat que estava bé tornar-lo a posar aquí avui. Siguem "Alternativa a aquest món".

Una pregària per Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sâo Felix do Araguaia, poeta "descalç en la terra vermella". Que el seu testimoni ens doni força i ens il·lumini. Descansi en Pau.

La notícia a Vilaweb:

https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-bisbe-pere-casaldaliga/

I aquest preciós article d'en David Fernández que ha recuperat per a avui:

https://www.vilaweb.cat/noticies/en-el-nom-del-pere-casaldaliga-david-fernandez-opinio/ 

Lectures i lectors (Jordi Trepat /August Garcia)

No és la primera vegada que en Jordi Trepat i jo fem col·laboracions poètico-musicals. Avui us presento un vídeo-muntatge fet a partir del seu poema Lectures i lectors, que tot seguit us adjunto. Tot un homenatge als lectors i a la lectura, sigui del tipus que sigui. Jo no puc evitar de pensar en tantes vetllades que el premi El lector de l'Odissea ens ha regalat. Vagi també per elles.

LECTURES I LECTORS (Sonet amb estrambot)

Els ulls naveguen en mars de paraules

si es té el costum benèfic de llegir

car enriqueix el viure i el sentir

deixant que els mots subjuguin, dolces baules.

Novel·les i relats de tota mena

susciten emocions i comentaris

i arrosen de cada u els itineraris

d'aigua abundant i de riqueses plena.

Potser no hi ha lectures; sols lectors

que beuen de bons llibres la saviesa

i per la vida en cullen les llavors.

Tindran assegurada la certesa

que hi ha plaers, aromes i alegries

per enjoiar moments, hores i dies.

El llibres i la vida fan conjura:

fruïm d'ambdues coses sens mesura.

                                         Jordi Trepat

PD: "Els llibres i la vida", un altra connexió d'aquest poema amb l'Emili Teixidor i el seu llibre "La lectura i la vida" del qual he parlat aquí algun cop.

1000 dies després... ho tornarem a fer!!

Ja fa dies que el vaig llegir però ahir, en veure les notícies sobre la sortida en 3r grau dels nostres presos polítics vaig pensar que era un bon moment per a dir-ne quatre coses.

La primera, que és un llibre que es llegeix, òbviament, des de l'emoció i l'empatia amb algú que ha posat la seva vida al servei dels drets civils i polítics de tot un país.

La segona, que tot i que és així, no hi trobes ni un mot de cofoïsme personal, ans al contrari, en Jordi té clar que -com va dir ahir públicament- ell va fer el que, segurament, el president de torn d'Òmnium hagués fet.

La tercera que, tot i transitar per terrenys coneguts i discursos ja sentits en aquests més de 1000 dies de presó política, hi descobreixes l'arrel profunda d'aquestes conviccions: la desobediència civil no violenta com a eina de lluita per la defensa dels drets humans. Un convenciment personal que va més enllà de la proclama.

I la quarta -però en podrien ser moltes més-  que, totes aquestes paraules prenen un valor encara més especial i autèntic en ser llegides quan, després de gairebé tres anys de presó injusta i infame, veus que no hi ha cap retret, cap desànim, cap ombra de defalliment. Admiro profundament aquesta actitud i crec que, encara que només sigui per no trair-la, ens emplaça a seguir en aquest camí que vam començar amb plena consciència aquell 1 d'octubre que, com algú va dir, és "un dia que durarà anys".

Us convido a fer la lectura d'aquest recull de diversos escrits del Jordi Cuixart des de la presó de Soto del Real o de Lledoners, alguns dels quals varem formar part de les paraules que Cuixart adreçà al Tribunal Supremo durant el judici-farsa. Els títols dels capítols són ja prou explícits: Des de la presó, Jo acuso, Demà pots ser tu, La desobediència civil, El problema és l'obediència civil, Amb tota la tendresa, Cap por, Cap renúncia.

Us deixo amb algunes cites com a petitíssim tast del que hi trobareu.

"Gandhi deia que negar-se a cooperar amb la injustícia és la millor manera de derrotar-la."

"Albert Einstein va dir que els nostres drets només estan assegurats si des del primer fins a l'últim ciutadà reconeix el deure a posar-hi la seva part."

"...no podem renunciar a la nostra voluntat i confiar que els nostres líders ens proporcionaran les societats que volem"

(del PRÒLEG de Jamila Raqib, directora de la Institució Albert Einstein dedicada a promoure l'estudi i l'acció no violenta).

DES DE LA PRESÓ

"l'1 d'octubre del 2017 més de dos milions de catalans vam fer l'exercici més gran de desobediència civil dels últims trenta anys a Europa. Un autèntic punt de no retorn."

"Actuar com si fóssim lliures ens fa, cada dia, una mica més lliures"


JO ACUSO

"Perseguir els qui qüestionen les lleis suposa contradir l'esperit de qualsevol constitució democràtica, ja que la protecció de l'expressió de la dissidència i dels drets de les minories és un principi constitutiu de qualsevol sistema democràtic."

DEMÀ POTS SER TU

"La causa 20907/2017 del TS no tan sols pretén castigar, sinó també atemorir i estendre la sensació, impròpia en una democràcia, que els drets de la ciutadania poden ser restringits o suspesos si els poders de l'Estat així ho decideixen."

"Avui protestem per garantir que els nostres fills també ho puguin fer el dia de demà".



LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL

"Tots els qui vam participar en l'1-0, de la manera que fos, organitzant les activitats a les escoles el cap de setmana, passant la nit als col·legis electorals, acompanyant les votacions, formant part de les meses o simplement votant, assumíem plenament, encara que fos de manera implícita, les conseqüències dels nostres actes i, tot i la brutalitat policial, vam mantenir la disciplina noviolenta."

"La presa de consciència i l'assumpció d'haver desobeït ja és un pas de gegant, un aprenentatge que no s'oblida."

"la desobediència civil no és el nostre problema. El nostre problema és l'obediència civil. Les persones que obeeixen les ordres dels seus governs i que, per tant, han sostingut guerres. Milions de persones han mort a causa d'aquesta obediència. El nostre problema és l'obediència de la gent quan la pobresa, la fam, l'estupidesa, la guerra i la crueltat sacsegen el món." (Howard Zinn)

AMB TOTA LA TENDRESA

"Ens mou la voluntat col·lectiva d'emancipació i, de manera indestriable,  el desig de cohesió social amb què ens reconeixem com un sol poble. No volem renunciar a la diversitat, perquè ens enriqueix profundament i enriqueix l'imaginari col·lectiu."


CAP POR

"Hem d'explicar serenament que no demanarem un indult que no tindria sentit, perquè l'objectiu no és sortir a qualsevol preu de la presó, sinó resoldre democràticament el conflicte polític."

"Encara no han entès res. Creuen que la presó ens farà renunciar als objectius polítics, quan no fa més que enfortir-los. Així, la prioritat col·lectiva no pot ser fer-nos sortir de la presó, ni tan sols que ningú més no hi entri. L'amenaça de la repressió no pot guiar les nostres decisions."

"Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Mobilitzeu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força." (Gramsci)


CAP RENÚNCIA

"Estic convençut que aquest país no caurà en la frustració, perquè la seva acció col·lectiva està motivada per la immensa esperança en un futur millor. Hem superat situacions molt més adverses i hem estat capaços d'aixecar el cap davant d'esdeveniments pitjors."

"Cal lluitar fins i tot quan sembla que no serveix per a res." (Manuel de Pedrolo)



"HO TORNAREM A FER. Perquè nosaltres hem pres la humil decisió, sense por i plens de coratge, de no retrocedir en tot allò que afecta l'exercici de drets fonamentals, individuals i col·lectius.
Encara que se'ns jutgi per manifestar-nos, per expressar-nos, per mobilitzar-nos o per votar, estic convençut que ho tornarem a fer. Ens manifestarem, ens expressarem, ens mobilitzarem i votarem tants cops com calgui. Tal com ho hem fet fins ara:  pacíficament i serenament, però amb tota la determinació del món. No hi ha força repressiva capaç d'impedir-nos-ho. Tenim l'esperança intacta i ni res ni ningú no ens la prendrà."

"A partir del consens de la societat civil, el sobiranisme ha d'enfortir estratègies clares i compartides. Cadascú des del seu rol, sense confusions.  Cal una consciència clara que tenim una causa comuna més important que les causes individuals de cadascú."

GRÀCIES, JORDI!!! PEL TEU TESTIMONI, PER LA TEVA PERSEVERANÇA, PER LA TEVA TENDRESA, PER LA TEVA DESOBEDIÈNCIA!!

HO TORNAREM A FER!

M'han arribat unes fotos...

"Guardo un record especial de la (presentació) que vam fer a Manresa -la ciutat de la meva infantesa i joventut- juntament amb l'Alba Besora i sentint la veu de la Fina, la teva companya, recitant amb destresa i emoció els poemes de la Joana que tant vas estimar. No tinc fotos d'aquell dia -i em sap molt de greu- però sí de les presentacions a Sant Feliu i a Vilafranca."

Això deia fa uns mesos, arran del comiat a Josep M. Aloy. Fa uns dies vaig rebre un petit regal de la Fina, la seva companya: unes quantes fotos d'aquell dia a Manresa. Gràcies, Fina!! És de justícia que avui les comparteixi aquí amb vosaltres perquè consti a l'acta d'aquella tarda deliciosa a la biblioteca del Casino.

L'Alzheimer explicat als infants

Al mig d'aquest confinament ha sortit publicada una ressenya meva sobre un llibre preciós del Pere Martí (de qui ja us he parlat molts cops aquí). Ha aparegut a El 3 de Vuit (Penedès), al 9 Nou (Osona), a El Vallenc (Alt Camp) i a Nova Conca (Baixa Segarra). Us deixo aquí la d'El Vallenc per si us ve de gust llegir-la (ara per falta de temps, no serà...).

Retorn a Larkin (confinat a casa)

Ves per on, aquests dies de confinament ha vingut al meu cap un poema de Larkin que vaig musicar fa alguns anys: Retorn als gripaus. Larkin hi parlava de la seva necessitat del treball -malgrat ser una càrrega, un gripau- perquè, més enllà de la feina només hi veia un univers de personatges desolats, fora del món.

No hagués pensat mai que en faria la lectura que n'he fet aquests dies mentre pensava com enyorem tots la normalitat. I el treball en forma una part molt important. Aquí el teniu, en una filmació casolana aprofitant imatges d'un muntatge de Pep Puig i d'altres d'arrabassades d'internet (ho sento però no sé ara d'on). El so és d'un enregistrament casolà que vaig fer d'aquesta peça conjuntament amb dos dels membres de Ran de les coses: Josep Martí (harmònica) i Pep Garcia (baix). La traducció de l'original Toads revisited és de Josep M. Jaumà. 

Bon confinament. Quedeu-vos a casa, amb o sense treball.

Retorn als gripaus

Passejar pel parc hauria

d’ésser millor que treballar :

l’estany, la llum del sol,

la gespa on reposar,

somort renou d’infants

minyones d’uniforme...

No és que sigui un mal lloc,

però no em fa cap gràcia

d’arribar a ser un d’aquests

que et trobes a les tardes,

hemiplègics fent uns passos,

oficinistes amb espasmes,

malalts accidentats

pàlids com la cera

i tipus d’abrics llargs

furgant les papereres...

Tots fugint del gripau

treball, per ximples o dèbils.

Imagina’t ser un d’ells!

Sentir tocar les hores,

veure repartir el pa,

veure el sol que se’n va

i els nens tornant d’escola;

imagina’t ser un d’ells

capficant-se amb misèries

vora un reng de lobèlies,

sense tenir on anar

ni amb qui parlar...

No : doneu-me el meu despatx,

la secretària empolistrada,

el : “Vol-que-li-guardi-la-trucada?”

Què podria respondre

si a les quatre ja és fosc

i acabem un altre any?

Do’m el braç, vell gripau;

ajuda’m, Cami del Cementiri avall.

Philip Larkin. Versió de Josep M Jaumà.

Ens ha deixat el Josep M. Aloy, el mestre que estimava els llibres per a infants

Ahir al vespre vaig rebre la notícia de la mort del Josep M Aloy. Sabia -perquè ell mateix ho havia fet saber en un missatge serè i emotiu dies abans- que els metges ja no hi podien fer res més- però, tanmateix, sempre esperes que aquesta situació s'allargui prou en el temps com per a poder acomiadar-se com cal, cara a cara. No ha pogut ser i em sap greu perquè aquests dies m'ha estat rondant pel cap visitar-te, amic, i dir-te que ha estat un privilegi compartir algunes coses al teu costat.

Com el teu amor pels llibres i, sobretot per la literatura infantil i juvenil de la qual ets tot un referent. Dic "ets" conscientment, perquè la teva llarga feina d'anàlisi, crítica i difusió de la LIJ ens queda per sempre ja com un dels teus llegats. Una mostra claríssima i excel·lent d'això és el teu blog Mascaró de proa que, segur, continuarem llegint, escoltant la teva fina dissecció de les obres per a infants. Aquest blog, que encetaves amb motiu de la mort, el 2012, de l'Emili Teixidor, vas mantenir-lo fins al maig passat. Set anys durant els quals vas donar a conèixer i valorar -o sigui estimar- la nostra literatura per als més joves i els escriptors i escriptores que s'hi han dedicat. L'any 2013 va rebre el XIIè Premi Aurora Díaz-Plaja.

Al teu darrer escrit, tancant el blog, t'acomiadaves reclamant-com sempre- més atenció i amor pels llibres infantils:

“Mascaró de proa” m’ha proporcionat moltes satisfaccions i ha significat un sincer compromís i un repte  que he volgut mantenir durant tots aquests anys malgrat la feina i les dificultats que ja coneixen els qui es dediquen a fer de prescriptors, de bibliotecaris o d’assessors.

“Mascaró de proa”, com totes les feines destinades a estimular els altres, a empènyer la societat, a difondre la lectura per formar lectors, em deixa també, no ho puc amagar, una sensació una mica agredolça. Tot ha canviat molt, tant el món editorial com els gustos literaris, com els temes d’interès de la literatura actual, com la crítica o com el mateix model de lector. Jo mateix també he canviat. I, d’altra banda, ha canviat molt poc la sensibilitat pels llibres i la lectura per part d’una societat que es manté bastant al marge d’aquesta activitat tot i sabent que llegir és un recurs enriquidor per a la formació de les persones, sobretot joves, que tots tenim o hem tingut sota la nostra responsabilitat. Tot i sabent que la lectura és un recurs excel·lent que ajuda a conèixer i a créixer en nous mons. I tot i sabent que la lectura nodreix la nostra maduresa estètica, lingüística i cultural.

Vaig sentir parlar de tu molt abans de conèixe't personalment. Recordo com un amic compartit, el Lluís Atxer, ja t'esmentava quan ens vèiem per a assajar les peces del nostre grup, Samfaina. En parlava amb una emoció i un respecte que després, molts anys més tard, vaig poder compartir quan l'Eixam d'Amics de la Joana Raspall ens va ajuntar per a preparar el munt d'homenatges i publicacions que es van fer per a celebrar el seu centenari en vida. Amb tu -de fet, gràcies a tu- vaig poder participar en algunes presentacions del Bestiolari de la Joana Raspall, el primer volum de les diferents antologies temàtiques de l'autora de Sant Feliu que vas preparar per a Edicions Pagès. Guardo un record especial de la que vam fer a Manresa -la ciutat de la meva infantesa i joventut- juntament amb l'Alba Besora i sentint la veu de la Fina, la teva companya, recitant amb destresa i emoció els poemes de la Joana que tant vas estimar. No tinc fotos d'aquell dia* -i em sap molt de greu- però sí de les presentacions a Sant Feliu i a Vilafranca.

Presentació del Bestiolari a Sant Feliu de Llobregat: Josep M Aloy, Eulàlia Pagès, Manel Martínez i August Garcia 

i

Presentació del Bestiolari a Vilafranca: Josep M Aloy, Pere Martí, Eulàlia Pagès i August Garcia

Però si he d'escollir un dia compartit amb tu sens dubte és la inauguració de la Sala Biblioteca Rovelló al garatge de casa teva. Sí, sembla una mica estrany però és així: una biblioteca  -la dels vuit mil llibres, deies- que vas muntar amb un amor immens en un espai molt acollidor, que les pintures del mural de Valentí Gubianes van acabar d'embellir. Recordo aquell matí on, precisament, la Laura Borràs, llavors directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va ser l'encarregada de fer la "lliçó inaugural". Vaig descriure tots els detalls i emocions d'aquell matí al meu blog per si us ve de gust llegir-los. 

Els assistents a la inauguració de la Sala Rovelló a casa del Josep M Aloy

Deies al teu missatge de comiat al Mascaró de Proa:

“Mascaró de proa” va néixer amb la il·lusió de recomanar lectures per al públic jove. No sols això: ha volgut ser des del primer dia un recurs pensat sobretot per homenatjar els nostres escriptors, la seva feina, el seu compromís, la seva fidelitat i sobretot la seva presència constant. Perquè els apreciem. Perquè són els nostres escriptors.

Un d'aquests escriptors més estimats per tu és Josep Vallverdú, del qual vas esdevenir biògraf i principal divulgador de la seva obra. Et deia ell en broma en un acte de celebració dels seus 95 anys -i els teus 70!- que "no et pensaves que viuria tant!". Ves per on, l'atzar vital ha fet que ens hagis deixat abans que ell.

Deixa'm dir-te, amic, que et continuarem llegint, sentint la teva presència constant a través de les teves paraules i els records que hem viscut junts.

Perquè t'apreciem

Perquè hem d'agrair-te cada dia la teva feina, el teu compromís, la teva fidelitat.

Bon viatge, Josep M. Una abraçada ben gran!

(*) Uns mesos més tard vaig rebre unes fotos...

PD: Us enllaço també a l'article aparegut al diari ARA:  https://llegim.ara.cat/actualitat/Mor-Josep-Maria-Aloy-literatura-infantil-juvenil_0_2399760194.html 

O aquest escrit d'homenatge de Joaquim Carbó a la revista digital Núvol

I a d'altres articles d'aquest blog relacionats amb el Josep M Aloy.

O l'article de Pere Martí a El 3 de Vuit (21/2/20):

Camí Natural de l 'Ebre (2): De Tudela al Delta (agost 2019)

Després d'uns quants mesos de feina, esgarrapant estones d'aquí i d'allà, finalment he enllestit el blog amb la descripció del nostre viatge en bici d'aquest estiu: el Camí Natural de l'Ebre des de Tudela al Delta (agost 2019). 

Per si a algú li pot interessar.