Em fa una il·lusió especial compartir amb vosaltres la presentació d'aquest llibre el proper dissabte, dia 16, a la Llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès.
Me'n fa perquè, en primer lloc, es tracta d'una novel·la molt ben escrita que, segur, farà les delícies d'aquells a qui agradin els relats que barregen l'interès de la trama amb una acuradíssima documentació que permet situar els esdeveniments en el seu context històric.
En segon lloc estic content perquè tindré l'oportunitat de conèixer un escriptor emblemàtic de la meva joventut, en Raimon Esplugafreda -qui no recorda "Hem nedat a l'estany amb lluna plena"?- que ara sé que és el pseudònim sota el qual s'amagava en
Jesús Bonals. Per un d'aquells atzars, resulta que ha resultat ser el pare d'una bloguera-poeta (o a la inversa), l'
Helena Bonals, molt activa a la xarxa, que vaig conèixer ara fa just un any a la trobada virtual "Roda al món i torna al bloc" de la qual ja us he parlat altres cops.
I m'afalaga, finalment, en tercer lloc, que m'hagin proposat de participar en la presentació d'aquest llibre com a lector d'algun dels seus fragments.
 |
| Jesús Bonals, l'autor de "Concert per a la mà esquerra" |
Però parlem una mica d'aquesta novel·la. Abans he dit que barrejava trama amb documentació. Potser aquesta afirmació podria fer pensar a algú que es tracti d'una novel·la històrica. Jo no la definiria ni molt menys així, tot i que en té elements. Un dels encerts de l'autor és que aconsegueix crear una ambientació molt creïble i natural, sense haver de recórrer a llargues descripcions o a paràgrafs expositius. Coneixem l'època dels personatges perquè ells -i el que fan i com ho fan- ens ho va pintant, com si l'autor anés creant un fresc a base de pinzellades de manera que al final tens la sensació d'estar vivint en aquell univers.
Però me n'adono que encara gairebé no us he dit res de la trama. Posem-hi remei. L'acció de la novel·la transcorre en dos temps que es van alternant. Estem a l'estiu del 92 -sí el de les nostres olimpíades- però no a Barcelona sinó en un indret proper al riu Segre anomenat Santa Creu de la Ribera, segurament prefiguració d'algun indret situat entre Solsona i Basella, potser Castellar de la Ribera (això ja ens ho aclarirà el mateix autor). En Ramon Valldora fill, president de Lord Elèctrica SA -malgrat ell mateix reconeix que el pes de l'empresa recau en el Sr Colldejou des de la mort de son pare, l'any 1986- es desplaça des de Roma, on té la seu l'empresa, a l'Alou, el petit nucli familiar. Allà, a partir d'un seguit de converses amb el seu oncle Pere, i de les recerques personals que establirà amb altres personatges, s'endinsarà en la veritable història del seu pare alhora que anirà coneixent molts detalls de la resta de la seva família i dels fets viscuts just després d'acabada la Guerra Civil espanyola.
La novel·la té molt fils per on estirar però per a mi, sense cap dubte, el més atractiu és el que lliga son pare al traspàs clandestí dels jueus fugitius de la 2a Guerra Mundial des de territori andorrà al català, per tal de deslliurar-los de la persecució nazi. Una trama argumental que té clares bases històriques i de la qual, casualment, vaig descobrir
aquest article dins el blog Històries Manresanes.
Però potser el que crida més l'atenció d'aquest obra no és tan el seu contingut com la forma. L'autor ha optat per confegir una novel·la riu sense pauses -tret dels capítols que la separen- reflex dels testimonis que el personatge principal va enregistrant, acompanyat dels seus propis comentaris i reflexions. Aquesta aparent manca de puntuació (han desaparegut els punts però es mantenen comes, altres signes i la separació en paràgrafs) pot semblar estranya al principi de la lectura però la veritat és que te n'oblides de seguida i dóna a la novel·la aquest fluir constant que fa que vagis passant pàgines i més pàgines sense gairebé ni adonar-te'n. D'altra banda cal dir que el text està separat en capítols numerats, l'únic lloc on recuperem la majúscula inicial i el punt final. Vegeu-ne un fragment a tall de mostra:
I així anem avançant, paral·lels a les descobertes dels secrets familiars que en Ramon Valldora va fent també pel seu costat. Morts estranyes, desaparicions, rols poc clars d'alguns personatges que es van desvetllant mentre el protagonista va fent la seva investigació al cor dels seus orígens i es planteja també el seu futur immediat. Més enllà de l'interès propi de la trama la novel·la esdevé també una reflexió sobre la condició humana i els seus dilemes morals.
La novel·la té un annex amb els arbres genealògics de les famílies esmentades -necessari en molts casos en què els noms i cognoms es barregen- i també amb un parell de plànols d'aquest univers literari que és Sta. Creu de la Ribera. Completen aquesta documentació una àmplia bibliografia -i discografia! no oblidem que la música és també un dels elements que acompanya la trama des del mateix títol- i també un darrer epíleg on l'autor fa esment de les seves influències destacant-ne dues: Pedrolo i Folch i Camarasa.
En fi, una obra extensa i rica que valdrà la pena d'acabar de descobrir el proper dissabte de la mà del seu autor i del nostre amic, el crític i escriptor Pere Martí. Una novel·la que, sobretot, mereix ser llegida.
***
