Aquests dies hem viscut de prop l'horror de l'odi sense fissures, que es presenta sota l'aparença de justícia divina, lluita religiosa i no sé quantes coartades més. No sóc capaç d'afegir més reflexions. Tanmateix si vull compartir amb vosaltres aquest esplèndid poema de Wisłava Szymborska: El ODIO. L'he tret d'una antologia, Saltaré sobre el fuego (Nørdica libros 2015), que fa mesos que tinc a la tauleta de nit (després que Laura Borràs em descobrís Szymborska amb La dona de Lot) i m'acompanya sovint en els darrers moments del dia. Se m'ha fet una presència amable i, tot i així, crítica i lúcida. Potser perquè és -com diu Juan Marqués a la presentació del llibre en relació a la poeta polonesa-:
"alguien que no perdió la sonrisa sabia ni la bondad de fondo incluso al escribir sobre el dolor o sobre la Historia, y en cuyos versos, amablemente irónicos, suavemente heridos, a menudo se adivina una reconfortante malicia cómplice de eterna niña traviesa."
La traducció va a càrrec d'Abel Murcia i Gerardo Beltrán i va acompanyat, com heu pogut comprovar, d'unes fantàstiques il·lustracions -ja m'agradaria a mi que altres editors s'animessin a publicar poesia il·lustrada- de Kike de la Rubia.