L'optimisme de la voluntat

L'altre dia vaig tenir el gust de compartir tertúlia a ràdio Vilafranca amb Gregorio Luri, autor del llibre "L'escola contra el món". Convidats per l'Anna Llovera al seu programa, Educajoves, l'Elisenda Papiol -professora d'anglès i ara membre dels Serveis Educatius de l'Alt Penedès- i un servidor vam poder conversar amb ell durant una llarga estona sobre les tesis que defensa al seu llibre.

Ja em va encantar el seu discurs quan el vaig llegir ara farà un any, més o menys. Però tenir-lo al davant i sentir-lo argumentar amb passió però també amb rigor i, sobretot, amb un to filosòfic i humorístic, sobre la feina del mestre i els seus reptes he de reconèixer que és un plaer intel.lectual i humà que no gaudeixo sovint. Sobretot parlant d'educació on hi sobren molts catastrofistes i escèptics, i falten, en canvi, optimistes raonats, com ell mateix es defineix.

És impossible aquí mateix fer un tast de l'anàlisi de Luri. Llegiu-vos el llibre. Us encantarà, de veritat, tant si sou del gremi, com si sou pares o, senzillament, persones preocupades pel futur educatiu a casa nostra. A més, aprendreu un munt d'anècdotes filosòfiques, i riureu molt també, que prou falta fa.

Mireu que diu, per exemple, sobre quina actitud cal adoptar com a mestre, malgrat els fracassos -segurs- de cada dia a la nostra feina :

"Qualsevol professor amb anys de pràctica sap que els fracassos són inevitables i que, per tant, és impossible ser pedagògicament dogmàtic. No té cap garantia que la lliçó que avui s'ha preparat amb tanta cura tingui resultats tan profitosos com la que ahir es va veure obligat a improvisar; ni que la mesura disciplinària que aplica a aquest alumne no sigui contraproduent; ni que pugui vèncer mai l'animadversió que desperta en aquell alumne; ni que pugui començar cada dia amb el mateix entusiasme; ni que l'entusiasme d'una classe pugui mantenir-se viu fins a la següent; ni que pugui esquivar gaires dies més aquell company que li fa la guitza o explicar a aquells pares malcarats les raons del suspens del seu fill. Però malgrat això, si aquest professor és un bon professional, sap també que convé no alimentar els carronyaires i que paga la pena mantenir ferm l'optimisme de la voluntat."

Amén.

PD : Per cert, si voleu sentir el programa l'emetran demà dissabte a les 6 de la tarda i el proper dimarts a les 10, a Ràdio Vilafranca 90.2 FM.

Una mica de tots aquests dies

Uff! Fa una pila de dies que no escric... Massa feina... Avui he robat una estoneta per a explicar-vos les coses que he viscut darrerament :

Una altra KINZENA POÈTIKA!! Només vaig poder anar a dos actes però plenament satisfactoris. He descobert l'Anna LLach i el seu grup que reciten i canten poemes d'ella mateixa. Val molt la pena, una poesia fresca, jove, plena de sensacions, de melangia i també de dolor. I molt vitalista i tendra alhora. I en directe, a dues veus i amb un baix i una bateria... Esplèndid! Espero tornar-los a sentir aviat.
L'altre en Cassasses, aquest cop a duo amb la Blanca LLum fent un "joc partit", una mena de combat poètic a la manera dels trobadors però amb la poesia d'ara, amb molt de joc lingüístic i també amb molta mar de fons que demana una lectura més atenta.
Després el Xè premi El Lector de l'Odissea, una festa de la paraula i la imatge a càrrec del nostre estimat Pep Puig. Uns quants del "Max Plana" ens hem retrobat fent d'actors, lectors, ombres... I hem estrenat l'Auditori, un espai magnífic que caldria, però, sonoritzar millor quan no és acústic. Hem retrobat vells amics i coneguts com el Jordi de Manuel o el Jordi Font que, per cert, treuen novel.la aviat. Ah! i la descoberta del grup L'ombre de ton chien (els de la foto).
Els vam anar a sentir l'endemà al Sam Casino i va ser tot un espectacle. La veu plena de matisos de l'Anna Roig i aquest grup de músics que l'acompanyen en aquesta aventura a mig camí del jazz i la "chanson française". Diu que aviat treu disc amb temes propis. A veure... De moment la cançó francesa que no la deixi.
I ahir una taula rodona radiofònica amb l'Emili Teixidor i l'Elvira Mestres, moderats per l'Anna Llovera al seu espai Educajoves, per a parlar del llibre d'ell : La lectura i la vida (ja us en vaig fer cinc cèntims fa dies). Un libre que hauria de ser de capçalera de mestres, bibliotecàries, pares i amants de la lectura en general, que volen escampar aquest desig de llegir pàgines enllà.