Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Martí i Pol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Martí i Pol. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 de desembre del 2022

Dos poemes per a l'any que està a punt de començar

Poema de tot l'any (Miquel Martí i Pol) Música : Toti Soler from AUGUST on Vimeo.

 

Fa ja set anys que vaig tornar a penjar aquest petit muntatge de la Companyia Poètica Rapsòdia amb el "Poema de tot l'any" de Miquel Martí i Pol. I en fa tretze que el vaig penjar per primer cop. Em consta que sempre ha estat una de les entrades més vistes, així que el torno a compartir amb vosaltres.


Amb ell, avui, us trasllado els millors desitjos per al nou any que comença.
Salut i poesia per a tothom!



Miquel Martí i Pol
de "Per molts anys!" (Ed. Barcanova)


I, posats a fer, també aquest altre poema d'any nou de Josep Carner. Certament no és tan lluminós, però segurament s'acosta més al que la Vida ens prepara. Qui sap? Una mica de tot...


Josep Carner


(Tret del bloc Marjades d'Enric Bou.)









dissabte, 24 de juny del 2017

Reflexions íntimes de l'homenatge al Santi Casañas

Els Ran de les Coses al complet (d'esquerra a dreta): Pep Puig, Mónica Gispert, August Garcia, Josep Martí, Sito Gómez i Víctor Solana.














Demà ja farà tres setmanes. Tres. Uf!!! Em sap greu no haver pogut explicar-vos abans com va anar. Tot l'estrés acumulat per a tenir a punt el concert va ser substituït per les mil i una feines del final de curs… En fi, posem-hi remei.

Alleujament, satisfacció, agraïment i una íntima alegria, aquest és un bon resum de les meves sensacions un cop acabat l'homenatge al Santi.

Alleujament perquè era un repte -ja us ho vaig dir- molt important per a mi. Sabia que els que m'ho encarregaren m'havien fet la confiança de dipositar a les meves mans el nucli de l'acte i això, no puc negar-ho, em mantenia tens, ocupat, concentrat en tots els detalls perquè tot anés bé, el millor possible.


Satisfacció del deure acomplert, un cop vaig sentir els aplaudiments i, sobretot, quan m'arribaren les primeres felicitacions. Especialment de l'Eugènia, la dona del Santi. Per a mi era molt important que li agradés el que havíem preparat per recordar el seu company, el pare dels seus fills. Sabia de l'extrema delicadesa en què ha viscut el dol, i no volia afegir més dolor, sinó tot al contrari, un bàlsam que ajudi a tancar una mica les ferides. Per això la seva abraçada va ser la més sentida, la que va significar més per a mi aquell vespre de primers de juny. Gràcies, Eugènia, per haver confiat també en mi durant tot aquest temps.

La segona satisfacció va venir del grup del G.E.R. (Grup d'Estudis Rapitencs) que eren els que m'ho havien encomanat i vaig veure als seus ulls que els havia agradat la meva proposta. La seva generositat a l'hora de defugir qualsevol protagonisme i cedir-me el disseny de l'homenatge és tot un senyal de com entenen la feina, sempre al servei dels altres.
I encara hi va haver una felicitació inesperada, la de la Roser Cabré, l'autora del poema Foc dedicat als diables de la Ràpita, i també del poema sobre la llegenda dels gegants Ahmet i Mariona, que em va traslladar també la seva enhorabona per la feina feta.

Agraïment, perquè aquestes coses -com la majoria de les coses importants de la vida- no les pots fer sol, necessites del cop de mà dels que t'envolten. Des dels membres del G.E.R. amb qui he compartit bona part del procés de gestació d'aquest acte, fins als que m'acompanyaven dalt de l'escenari: els Ran de les coses, als quals s'havien afegit dos companys més, la Mònica Gispert a la lectura de textos, i el Víctor Solana a les percussions. Tots ells més el Pep Puig (rapsode), el Josep Martí (saxos i…) i el Sito Gómez (baix) van fer d'aquest homenatge un acte senzill però digne alhora, sobri però amb un toc de qualitat que va entusiasmar el públic assistent, almenys així ho testimonien els molts comentaris que ens van arribar.

La Mònica Gispert fent lectura d'algun dels "testimonis" de l'acte d'homenatge


I una íntima alegria que sents quan notes que has acomplert un deure de manera plaent a tothom. Una alegria que comparteixes amb el teu propi record del Santi, amb el teu homenatge interior I penses que tot allò que has fet / que hem fet ha servit per a que el seu llegat es mantingui més viu que mai, i que encoratgi als que quedem a seguir-lo duent a terme. 

T'adones, company?


Us deixo alguns talls de video de l'acte (cedits per la Montse Mateu)  i algunes de les peces musicals que vam interpretar (enregistrades pel tècnic Tomàs Carrasco). Sé que els amics del G.E.R. tenen previst de recollir-ho tot i buscar la millor manera de difondre-ho.
Pel Santi. I per tots nosaltres.

Gràcies!

PD: Només m'he deixat d'agrair al Narcís Cabré les esplèndides imatges que es van anar projectant al llarg de l'acte i que jo, per raons òbvies, no vaig poder veure bé. Espero poder-les gaudir quan s'editi el vídeo de l'acte.

PD2: Agrair en segon lloc a totes les persones que ens van enviar el seu testimoni a l'adreça de correu que vam crear a tal efecte. Moltes gràcies!!! Vau ajudar-nos a enriquir l'acte i alhora donar-hi un toc molt més personal.

PD3: No voldria tampoc deixar d'agrair al Tomàs Carrasco l'excel·lent feina que va fer amb el so i la il·luminació de l'acte.











dissabte, 31 de desembre del 2016

Darrer passeig de l'any

Surto en bici el darrer matí de l'any. Potser per acomiadar-lo, potser per mirar d'acabar una mica millor -fa un munt de temps que no sortia-, potser perquè sí i prou. Fa fred, força, i el sol només es deixa veure una mica entre els núvols de tant en tant. A poc a poc el mateix esforç em va escalfant i retrobo sensacions: seguir un camí entre el bosc, prop de les vinyes, notar com els meus músculs es queixen en silenci, com l'aire em frega la cara que duc mig tapada amb el mocador. Sentir algun ocell mig amagat entre les bardisses. Descobrir les flors escasses que gosen sortir en aquest temps…


Com les de la gatosa, que fins fa unes setmanes només mostrava les seves punxes i ara ensenya, orgullosa, aquest groc brillant que destaca en la grisor general…


En canvi el romaní ens regala unes flors ja escadusseres. I tanmateix bellíssimes.

El ramell del bruc d'hivern es panseix en alguns brots…

… mentre en d'altres manté encara la força i el color amb què ha vestit el bosc durant la tardor.

I, en un racó, humil, la molsa cobreix d'estrelletes de nadal el terra fred i humit.

Però el veritable espectacle, les reines de la festa, són les ravenisses, que omplen amb pomells blancs les fileres dels ceps que ara descansen.

Poc a poc el dia s'esgrogueiex amb uns rajos tímids que a penes escalfen. Enfilo la darrera pujada que em durà fins a la creu de Can Barceló, un cop més.

I un cop allà segueixo el ritual que vaig llegir no sé on: agafo tres pedres del camí i les tiro damunt el petit túmul presidit per la creu. Reso un parenostre per l'any que deixo i pel que m'espera. I refaig el meu camí, ara de baixada.




Mentre davallo m'adono que gairebé tot el bosc està tacat per bosses blanques: la processionària del pi.
Fa pena pensar què poden fer totes aquestes erugues si no s'hi posa remei. I tanmateix el bosc sobreviu any rere any. No sé com s'ho fa. Només sé que hi tornaré i podré gaudir-lo.

Però no vull acabar aquesta entrada amb un to baix.  Així que us deixo amb un muntatge que vaig fer ja fa alguns anys amb un poema de Miquel Martí i Pol, la guitarra de Toti Soler i les veus de la Companyia Poètica Rapsòdia.

Que acabeu aquest any feliços del que hi heu pogut viure -bo i dolent, que tot és part de la mateixa vida-, i que comenceu el nou any com cal, amb nous propòsits -o vells- per a treure tot el suc de cada dia, en la companyia dels que estimeu.




Miquel Martí i Pol
de "Per molts anys!" (Ed. Barcanova)

divendres, 1 de gener del 2016

Poesia per a l'any nou



Fa ja sis anys que vaig penjar aquest petit muntatge de la Companyia Poètica Rapsòdia amb el "Poema de tot l'any" de Miquel Martí i Pol.
Amb ell, avui, us trasllado els millors desitjos per al nou any que comença.
Salut i poesia per a tothom!



Miquel Martí i Pol
de "Per molts anys!" (Ed. Barcanova)


I, ja posats a compartir, aquest "Any nou" de Josep Carner, enllaçat des del blog Marjades d'Enric Bou

diumenge, 29 de març del 2015

"amb qualsevol fotesa fem el ple" *
















Els mestres ja ho fem això: desapareixem. Especialment a finals de trimestre, sembla que s'acabi el món: que si anar preparant notes i informes (i corregint com desesperats dossiers, llibretes, proves…), que si el festival dels sentits, que si… Aquest cop, a més, s'hi han afegit: una sortida a St Llorenç del Munt, una donació de sang -organitzada pels alumnes de cicle superior-, la participació al certamen de lectura en veu alta i, per acabar-ho d'adobar, teníem tres alumnes i dues mestres en un Erasmus a Polònia!! En fi, de bojos, de bojos galàctics.
Així que avui, finalment, he pogut escapar-me per fer un tomet (seria un "tombet" però ningú ho diu així) i comprovar que la primavera incipient de fa uns dies ja esclata arreu sense concessions. El verd dels cereals s'imposa fresc i brillant, els ametllers han cedit el relleu als presseguers i un munt de plantes floreixen a les vores de camins i conreus. És el que s'anomena vegetació ruderal. Avui, en comptes de pedalar costers amunt m'he estimat més deixar-me seduir per un raconet sota unes oliveres on la calabruixa i el boixac de camp s'havien ensenyorit del terreny. També hi havia algunes lletereses -o lleteroles- que, tot i no lluir pètals acolorits, es fan mirar per la seva singular geometria vegetal. Ah! i la meva primera rosella d'aquest any!
Com que feia una mica de vent -i no estava massa en forma- només m'he arribat fins a la Torre d'en Vernet, un petit nucli arraulit al costat de l'ermita de Sant Pere ad Vincula (curiosa, per cert, la història d'aquesta advocació) i, des d'allí he retornat cap a Can Rigol -on he trobat el raconet que m'ha enamorat- i he passat "pels camins inoblidables" cap a la torre de l'aigua de la Bleda i Vila. Aquí teniu un petit resum fotogràfic. Bona Setmana Santa a tothom!

* Tret del poema Març de Miquel Martí i Pol.



diumenge, 26 d’octubre del 2014

Conversa

Fotografia: Teresa Coral

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com 
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

                               Miquel Martí i Pol


Deixa'm, Santi, que avui parli de tu, d'una tarda meravellosa al teu costat. Havíem quedat per sopar a casa vostra, però d'hora, perquè abans volies ensenyar-nos un lloc que tenia un valor molt especial per a tu: el Castell de Penyafort. Recordo alguns detalls d'aquella tarda, lenta, que passàrem al teu costat. Però sobretot em ve a la memòria aquella passió que senties per aquell racó on havies abocat tant de tu mateix. El sol va anar declinant mentre ens submergíem per aquell laberint de passadissos i arcades amb tanta història acumulada. I ara mira, vés per on, hi guarden el nostre trepig i les nostres converses. I m'acompanyaran per sempre com un regal preciós que ens oferires i que ara pren un valor nou a la llum de la teva absència. Perquè el veritable regal va ser poder-te conèixer i compartir  amb tu aquella passió teva, com la que abocaves en tot allò que feies. Potser arribarà el dia en què no caldrà parlar de tu per recordar-te i, poc a poc, seràs una passió, una tarda que es marfon vora les vinyes. Mentre això no arriba parlarem de tu, company, perquè ens hem d'explicar moltes coses. Encara.

dissabte, 15 de febrer del 2014

El meu racó dels dissabtes


Avui  faig una excepció i, en comptes de parlar-vos de les meves lectures, us vull fer conèixer "el meu racó dels dissabtes": el forn MIRALLES (1) . És aquí on escric l'article mentre assaboreixo qualsevol de les especialitats en pastisseria -avui uns bunyols de Quaresma esplèndids-, és aquí on passo llargues estones mentre llegeixo el diari -l'ARA, of course-, m'endinso en alguna novel·la, reviso el meu correu o navego per internet. 
Ja forma part del meu paisatge setmanal dels dimecres a la tarda i els matins del dissabte, i, en certa manera, em sento com a casa. Perquè des del primer dia m'hi he sentit molt ben tractat. Amb aquell acolliment que no enfarfega ni és postís, que respecta el meu tarannà més aviat discret però que agraeix notar que et reconeixen com un client gairebé familiar. És per això que els devia aquest article. 


No només perquè tenen un gènere molt variat i de qualitat -una extensíssima diversitat de pans cuits al forn de llenya, de farines també diverses, més un ventall de productes de pastisseria que entra pels ulls i que assaboreixo sempre amb delit- sinó perquè han sabut crear un microclima al barri -Gràcia- que fa que sempre hi hagi un anar i venir de gent atreta per la qualitat dels seus productes i, sobretot, per una atenció amable i sempre disposada a escoltar i satisfer les demandes dels que hi entrem.
M'encanta veure'l ple i escoltar, des del meu raconet, les mil i una converses que m'arriben entretallades: ara una parella de vellets, ara una família jove amb els seus nens, ara dos amics que es prenen un parèntesi en el tràfec diari per compartir un cafetó i alguna cosa més.


He deixat el més important per al final: des de la mestressa fins a qualsevol de les dependentes -caldria trobar un mot més carinyós, menys formal, per fer-hi justícia- són totes molt atentes, simpàtiques, -les més guapes del barri i part de l'estranger m'han demanat que afegís en fer-los-hi saber que volia fer aquest article. No calia que m'ho proposessin. Pel que us he explicat fins ara ja podeu veure que n'estic enamorat. I és que un lloc és el que és la seva gent. I el forn Miralles és, senzillament, un petit paradís.

Ara mateix em vénen al cap moltes lectures, però la primera que he recordat en parlar d'aquest forn és la novel·la Mañana lo dejo que ja vaig comentar en aquest blog. He tornat a veure la senyora Bergerot, la fornera del barri, sempre atenta amb tothom, que sap donar un cop de mà a la Julie, la protagonista, quan passa per un moment difícil.

I, tractant-se d'un blog poètic, per què no un tast dels bunyols de Miquel Martí i Pol? (els meus ja fa estona que me'ls he cruspit)


BUNYOLS

Acompanyats o sols,
que bons són els bunyols!

Si són ben ensucrats
te'ls menges a grapats.

I si no ho són també,
que sempre vénen bé.

Sucats en llet fan clar
Qualsevol esmorzar.

                                                     Miquel Martí i Pol



 I ara us he de deixar que, amb tot l'enrenou, encara no he pogut llegir el diari. He començat aquesta petita crònica molt tranquil, gairebé sol, però ara el forn bull de gent i hi ha algunes converses que no em voldria perdre…


(1) El trobareu al C/ Pi i Margall, 64, del barri de Gràcia, Barcelona.

dijous, 13 de setembre del 2012

Ara mateix...



Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

 Miquel Martí i Pol

diumenge, 11 de juliol del 2010

Via fora!


Ahir érem molts. I més que no hi eren però els sabíem amb nosaltres. Feia anys que no havia sentit aquesta pertinença a un sentiment tan profund i diàfan alhora. Tan alegre i tan exigent. Darrere nostre, les paraules de tants poetes, donant-nos els mots que calen perquè aquest sentiment es faci llum i ens guiï, que tot està per fer, i tot és possible. Nosaltres ja hem sortit al carrer. Ara que d'altres facin la resta.

(...) Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

divendres, 1 de gener del 2010

Rapsòdia us desitja un molt bon 2010!!

Amb aquest preciós poema de Miquel Martí i Pol, Poema de tot l'any (i música de Toti Soler , No em deixis mai 

Perquè els desitjos de felicitat s'allarguin els 365 dies que ens esperen.
Bon any a tothom!




Poema de tot l'any

Aquest poema de tot l'any
és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és
i, si algú ho sap, s'ho calla.

És d'aquest any?, de l'any passat?,
de l'any vinent tal volta?,
és d'un any digne i assenyat
o d'un any poca-solta?

Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on au el pes
quan fem alguna passa,

perquè del temps, el que se'n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criatura

que, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.

Aquest poema de tot l'any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.

Miquel Martí i Pol

diumenge, 17 de maig del 2009

En Pep Guardiola i jo

Visca el Barça! Ja en tenim dues : Lliga, Copa i ara..... Champions!! A esperar al dia 27 (per cert, estarem de colònies al Delta!!) Qui m'ho havia de dir quan, fa deu anys (10!!!) em feia aquesta foto amb el Pep a l'aeroport de Barcelona, que m'estava fent una foto amb el futur entrenador del Barça i artífex d'aquesta temporada històrica. (per cert, que els anys no passen en va... pels dos, eh?).
A més, ja sabeu que el Pep és un gran amant de la literatura i, en concret, de la poesia d'en Martí i Pol, o sigui que ja tinc l'excusa per treure'l en aquest bloc poètic.
Busco un poema del de Roda de Ter i, casualment, trobo aquest fragment de "El Poble". Fixeu-vos en la coincidència amb el verb que va fer servir Guardiola el dia de la seva presentació, quan va prometre : "persistirem" :


"Ara és l'hora de dir,
ara és l'hora de recordar que el poble persisteix
en tots nosaltres,
en cada un de nosaltres,
i que tot allò que hem fet
i tot allò que hem desitjat
és l'essència mateixa del poble
indestructible."

Miquel Martí i Pol



Gràcies Pep!! Gràcies Miquel!