Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Martí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Martí. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 d’agost del 2020

Haikus de les quatre estacions (tast)

Foto de Chus Casado per a Montserrat Morera Escarré (via Twitter)

Alguns m'heu demanat un avanç dels haikus que Pere Martí ha escrit a "Taroda. Haikus de les quatre estacions" del que us vaig parlar fa poc. Aquí en teniu un tast. Les fotos les he pres cedides de la xarxa. Això sí, en cito els autors. La primera, preciosa, de Chus Casado, l'he trobat al twitter de Montserrat Morera Escarré, autora del pròleg des de Catalunya.
 

Foto:  Juanjo 0905 - Wikimedia Commons


Conreus i pedres

i un rengle de pollancres,

b/vella Taroda.


Segundo Sánchez - Flickr











Foto: Segundo Sánchez - Flickr


Roselles roges,

sang vivificadora,

omplen els marges.

















Foto: Alvar Astúlez - Flickr


Que trist resulta

que els ramats no pasturin

ni a les deveses.














Foto: Jennifer Alarcón -  Flickr


Esclat d'estrelles

en la nit sense lluna:

quina és la meva?





 





Foto: Teresa García - Flickr


Les bicicletes, 

a l'estiu, són les ales

de la mainada.













Foto: Rafael Encinas  (via youtube: Taroda 2018. Noches de fiesta)


Músiques i àpats:

agost és una festa

per a molts pobles.
















Foto: Luenreta - Flickr


Tardor plujosa.

Les gotes regalimen

per la finestra.















Foto: Ste-72 -  Flickr


Camí de terra,

estret i fi, on menes?

Potser ets la vida...


                                                                Foto:  Carlos Martín Jiménez - Flickr


Només fumegen

tres tristes xemeneies,

desert el poble.
















Foto: Carlos Julián Martín - Flickr


La neu transforma

en paisatges de somni

allò que estimo.



dimarts, 11 d’agost del 2020

Pere Martí presenta el seu nou llibre de haikus a Sòria


Estic preparant una ressenya del llibre de haikus del meu bon amic Pere Martí i Bertran. Com que encara trigaré unes setmanes a fer-ho públic aquí en teniu una avançada. És la presentació que Martí va fer del seu llibre a la fira Expoesía que es celebra a Sòria a principis d'agost, ja fa tretze edicions.
I com és que el presenta allà? -em direu. Doncs perquè aquest poemari està centrat en el poble de Taroda, un petit municipi del camp sorià on Martí hi passa els estius ja fa molts anys en companyia de la seva dona, filla precisament d'aquest racó de l'estepa castellana.
Del llibre se n'han fet dues edicions, una en català -l'original- i una altra versió traduïda al castellà que és la que es va presentar el 3 d'agost passat a Expoesía. Al setembre esperem poder presentar-la a Vilafranca si la covid19 -ara ja no diem "si el temps"- ens ho permet. Us mantindré informats.

Aquí teniu la crònica apareguda a El Heraldo-Diario de Soria (4 agost 2020):


I aquí trobareu una breu entrevista que li van fer a Cyltv (4 agost 2020):          





dilluns, 6 d’abril del 2020

L'Alzheimer explicat als infants

Al mig d'aquest confinament ha sortit publicada una ressenya meva sobre un llibre preciós del Pere Martí (de qui ja us he parlat molts cops aquí). Ha aparegut a El 3 de Vuit (Penedès), al 9 Nou (Osona), a El Vallenc (Alt Camp) i a Nova Conca (Baixa Segarra). Us deixo aquí la d'El Vallenc per si us ve de gust llegir-la (ara per falta de temps, no serà...).

dimarts, 5 de febrer del 2019

"Llegir per sentir" està d'aniversari!!



D'esquerra a dreta: Josep M Soler i Pere Martí, responsables del "Llegir per sentir". (Foto : Jordi Morgades)


En un país com el nostre -i m'aventuro a afirmar que en qualsevol país del món- celebrar 25 anys d'un fet ininterromput és tota una notícia. Si hi afegim que es tracta d'una notícia de l'àmbit de la cultura segurament és encara més sorprenent. Però si del que parlem és d'un programa de ràdio sobre literatura infantil i juvenil m'atreviria a dir que estem davant d'un cas únic al món.

El programa de Ràdio Vilafranca Llegir per sentir celebra aquest curs escolar 2018-2019  el seu 25è aniversari (1). M'afegeixo des d'aquest blog a la felicitació als seus autors, en Pere Martí crític i escriptor, i en Josep M Soler, periodista. No és gens fàcil -insisteixo- mantenir l'energia, la constància -i vés a saber quantes coses més- per tal d'emetre cada setmana un programa on els protagonistes siguin els autors, els il·lustradors, els bibliotecaris, els editors, els traductors -segur que em deixo gent implicada-  que treballin dins del camp de la LIJ, o sigui, la literatura adreçada als nostres infants i joves. Els que poc o molt coneixem aquest àmbit sabem de la dificultat que té donar-lo a conèixer als mitjans.

(1) Ja ens en vam fer ressò des d'aquest blog quan el programa va celebrar el 20è aniversari.

Com que us ho explicarà millor el mateix resum que els autors van preparar com a nota de premsa us l'adjunto a continuació, tot desitjant que aquests vint-i-cinc anys serveixin per a celebrar-ne molts més. Enhorabona!!


RÀDIO VILAFRANCA - RESUM DEL PROGRAMA DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL "LLEGIR PER SENTIR"

Locutor, entrevistador...: Josep M. Soler
Coordinador: Pere Martí i Bertran

Inici del programa: Octubre 1993 (Curs 1993-1994) AQUEST CURS EN CELEBREM EL XXVè ANIVERSARI.

Franja horària
            Ha anat variant amb els anys. Enguany s’emet els dimecres a les 9 del vespre i els dissabtes a les 13h 30m. Des de l’any 2015 es penja a internet i, doncs, també es pot escoltar a través de la xarxa: http://www.rtvvilafranca.cat/programa/llegir-per-sentir

Sinopsi del programa
            Un cop per setmana, un autor, il×lustrador o traductor (més excepcionalment el director de la col×lecció o l'editor) de literatura infantil i juvenil és entrevistat arran d'una obra seva recent. Durant uns 20 minuts en Josep M. Soler i l'entrevistat conversen sobre el llibre en concret, sobre la seva obra en general i, de vegades, sobre aspectes diversos relacionats amb la literatura infantil i juvenil. Alguna vegada s'han fet programes especials, com per exemple els dedicats a revistes infantils i juvenils en català, als jocs informàtics en català, a llibres teòrics sobre LIJ, a blogs de LIJ... 
            Quatre vegades l'any (inici de curs, Nadal, sant Jordi i final de curs) el coordinador del programa, en Pere Martí i Bertran, fa de convidat i hi parla de novetats i de notícies de LIJ, hi presenta les editorials que hi passaran al llarg d’aquell trimestre... 
            El programa no és un programa per a un públic infantil o juvenil. Va adreçat fonamentalment a possibles prescriptors: pares, mares, avis, àvies, mestres..., a qui pot interessar de conèixer aquell llibre, o aquell autor, per recomanar-lo o comprar-lo. Per això ni les franges horàries ni les preguntes de l’entrevista, ni... són pensades de cara als infants. 
            Gairebé durant vint anys, cada final de curs es va fer un sopar-tertúlia al restaurant Cal Ton de Vilafranca del Penedès, en el qual es convidaven els entrevistats, més la premsa especialitzada i gent del món editorial de LIJ. A les postres, s'hi debatia a l'entorn del tema triat durant aquell curs i des del curs 2001-2002 fins al 2011-12, s'hi va fer el lliurament del "Premi Aurora Díaz-Plaja d'articles d'anàlisi i estudi sobre la literatura infantil i juvenil catalana", convocat per l’AELC.



En total hi han passat més de 500 persones diferents (336 autors; 75 il·lustradors; 31 traductors; 67 editors, curadors...), amb obra a 45 editorials, tant de grans grups com de petites, sobretot del Principat, però també d’arreu dels Països Catalans. Hem de tenir en compte que la majoria d’editorials hi han passat en més d’una ocasió, com també ho han fet una bona colla d’entrevistats. Els autors que hi han intervingut més vegades han estat Joan de Déu Prats, Ma. Carme Roca i Dolors Garcia Cornellà (7 vegades) i Pau-Joan Hernàndez i Josep-Francesc Delgado (8 vegades). 

També val la pena destacar que el programa sempre s’ha fet amb una visió de Països Catalans i per això hi han estat convidats, i hi han passat, autors i editorials d’arreu dels territoris de parla catalana. Quan s’ha dedicat el programar a títols no catalans, sempre ha estat perquè n’hi havia l’edició catalana (d’aquí que s’hagin entrevistat traductors i autors de fora de l’àmbit lingüístic que podien ser entrevistats en castellà: bascos, gallecs, espanyols...).
També cal assenyalar que l’any 2003, arran dels 10 anys de programa, va estar guardonat amb el premi Atlàntida, que atorga el Gremi d’Editors de Catalunya, i que l’any 2007 ho va ser amb el premi “Pàgines hertzianes” de la revista Faristoli el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. 

* * *


 Podreu trobar altres comentaris als següents mitjans:




dijous, 12 d’abril del 2018

Tres llibres nous de Pere Martí i una taula rodona

Taula rodona: “Del text a la il·lustració”

La Secció literària de l’Agrícol ha organitzat una taula rodona per parlar sobre il·lustració de textos literaris, el divendres, 13 d’abril, a les 19h, al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge Alcover, 2 de Vilafranca).

L’acte comptarà amb la participació dels il·lustradors Ignasi Blanc, Lluís Masachs i Núria Feijoó, l’escriptor Pere Martí Bertran i el periodista Josep M. Soler, com a moderador.

La taula rodona obrirà un debat literari i artístic arran de la publicació de tres llibres de l’escriptor Pere Martí i Bertran, il·lustrats per tres artistes ben diferents: Ignasi Blanc amb L’última cuca de llum (Editorial Andorra), Lluís Masachs amb El cavaller Sant Jordi (Editorial Barcanova) i Núria Feijoó amb 100 endevinalles noves per a tothom (Editorial Baula). 


Més informació:

Il·lustradors:
Ignasi Blanc: 
Núria Feijoó: 

Autor:
Pere Martí i Bertran: 






dimarts, 6 de desembre del 2016

Amb ulls de xiquet

Quan feia 8è d'EGB vaig tenir un mestre, el senyor Vidal. Era un home petit però contundent, de veu radiofònica i discurs molt eloqüent. I unes mans molt grans, o almenys així ho recordo. Em fascinava com les movia mentre ens explicava 'batalletes' de la guerra civil. Ens va fer estudiar la Batalla de l'Ebre amb un detall minuciós: totes les ofensives i contraofensives dels diferents exèrcits, el republicà i el que llavors anomenàvem 'el nacional'. Ho explicava amb un abrandament que a nosaltres -noiets que just sortíem dels 'jocs dels infants', com diria el cantant- ens feia més aviat riure. No érem conscients que tot allò que ens explicava formava part de la nostra història, d'una història que se'ns havia amagat i que trigaríem molt a recuperar encara. I encara hi treballem.
No sé en quin moment algú va descobrir que el Sr. Vidal ens explicava tot allò amb aquella vivacitat perquè ho havia viscut en primera línia: havia format part del que se'n va dir 'la lleva del biberó', noiets que, amb 18 anys acabats de fer, se'ls van emportar a fer la guerra. Molts hi van morir. Els que no, com el senyor Vidal, van haver de fer una segona època de milícies un cop acabada la guerra. Com a torna d'un càstig, la derrota, que de per si ja va ser duríssim. Però tot això a nosaltres no ens importava gaire. Ho veiem com un entreteniment dins les llargues classes magistrals de llavors. De fet, fins i tot ho propiciàvem: quan volíem aturar el treball algú feia una pregunta al senyor Vidal sobre la guerra. I no  fallava mai. Com si se li disparés un ressort intern, el seu rostre canviava de cop i ens amollava un conte que no era per a nens, el que ell havia viscut en pròpia pell quan no era més que un xicot.
Tots aquests records m'han vingut a visitar mentre llegia i rellegia aquest relat que he ressenyat per a 'El 3 de Vuit'. La història d'un altre senyor Vidal -com tants n'hi va haver- que ens recorda que la guerra vista des de la mirada d'un nen és especialment dura perquè, sigui quin sigui el desenllaç, s'hi perd la innocència. Per sempre més.
Vagi aquest comentari en record del Sr. Vidal i dels que, com ell, van perdre alguna cosa més que la guerra. El millor homenatge que els podem fer és escoltar la seva història. En silenci. I compartir-la.


Per raons d'espai al setmanari no he dit res de les il·lustracions i em sap greu. Sempre procuro esmentar-les perquè, més enllà del valor intrínsec que tenen, en un llibre infantil poden aportar una  visió  extraordinàriament suggerent que complementi allò que les paraules no arriben a dir. 
L'autor de les d'aquest llibre és en Joan Miró Oró -amb un nom així has de ser artista- i he descobert que, a part de dibuixar, la seva passió és el treball amb el cartró. Construeix tota mena de figures, escenografies i bestiari popular.   Ho trobareu al seu web:  http://www.unquefacartro.com  i al seu facebook: https://www.facebook.com/Joan-Miró-Oró-unquefacartro-181204075225994/?ref=page_internal

I "… en els moments que ho possibilita la feina, aprofito per a pintar". Això és el que ha fet aquí. Ens regala uns dibuixos plens de vida, a mig camí de la figuració i un cert expressionisme. La mirada del lector pot aturar-se en les emocions que es destil·len de les cares dels personatges dibuixats amb un traç net i poderós, a voltes deutor del còmic, d'altres del reportatge fotogràfic dels fets bèl·lics. Són especialment poderoses dues imatges, la de l'enterrament d'un familiar on el negre i els caps cots impregnen la imatge de dolor; i la del soldat-sastre que deixa provar a la mare una màquina de cosir -tot un tresor de l'època! L'escena és plena de brillantor i alegria, en clar contrast amb els dies que vivien. Aquí teniu algunes d'aquestes imatges perquè en pugueu gaudir i us acabin d'animar a la lectura d'aquesta petita joia.






D'aquest llibre se n'ha fet també una edició en castellà traduïda per M. Jesús Casado. I em consta que s'està presentant amb molt d'èxit a Saragossa i a Sòria. 
Per cert, que molt aviat se'n farà la presentació a Vilafranca, el proper dimarts:


En podeu llegir també una altra ressenya al blog de l'amic Josep M Aloy, Mascaró de Proa: http://mascarodeproa.blogspot.com.es/2016/10/el-xiquet-i-el-poble-perdut-un-relat.html






dissabte, 12 de març del 2016

Rodolins ben fins

























Títol : Les joguines, Animals salvatges, Els oficis, Nadal
Autor: Pere Martí i Bertran
Il·lustració: Diverses
Editorial:  Barcanova, Col·lecció “Rodolins, rodolins”.
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2015 
Nombre pàgs.: 24 (cada quadern)

El nostre company Pere Martí Bertran, escriptor i crític de literatura infantil i juvenil, ens presenta no un llibre sinó una col·lecció sencera: la col·lecció “Rodolins, rodolins”. Una proposta que combina tres elements: text, fotografia i il·lustració, i que aspira a despertar entre els primers lectors (2-5 anys) la descoberta de la lectura global i apropar-los al primer esglaó del llenguatge poètic: el rodolí. I mentrestant permetre que puguin començar a fer una lectura de la imatge, tant la real, expressada aquí per la fotografia, com la de ficció, de la qual s’encarreguen les il·lustracions.
Els llibres d’aquesta col·lecció s’organitzen al voltant de diferents eixos temàtics. Fins ara n’han aparegut quatre: Els oficis, Animals salvatges, Nadal i Les joguines. A cada llibre, editat per Barcanova en format de quadern a tot color, s’aparellen els versos de Martí amb els dibuixos d’una il·lustradora diferent:  Mercè Galí, Núria Feijoó, Cristina Zafra i Roser Matas, de manera que hom pot llegir a doble pàgina el text en lletra de pal i lletra lligada i comparar a la vegada  l’aportació visual de la il·lustració amb la d’una fotografia.


Il·lustració de Mercè Galí

Els rodolins de Pere Martí estan escrits –la majoria- en versos de 7 síl·labes (tot i que n’hi ha de 9, 10 i fins 11), fet que li dóna un aire de cantarella popular, i tenen en general rima consonant. El que sí tenen tots és molt de ritme i, sovint, un to juganer, divertit:  “A la fira de l’avet, / m’hi vaig mig morir de fred”. D’altres hi afegeixen un aire didàctic: “S’amaga el camaleó / tot canviant de color”. En alguns s’hi deixa veure un cert to moral: “La mestra ens ensenya a viure / i també a llegir i escriure” i sobretot molta tendresa: “El meu peluix és tan fi / que m’ajuda a ben dormir”. Martí té sempre cura del llenguatge, bé a partir del joc de paraules: “Tots els estius anar amb bici / es converteix en un vici”, bé aprofitant per a incorporar vocabulari: “Pala, galleda i rampí / serveixen per construir” o capgirant l’ordre habitual de la frase: “Bona punteria fa / totes les bitlles tombar”. Fins i tot hi apareix un petit homenatge a Pere Quart: “La zebra, amb el seu pijama, / pastura per la sabana”. 

Són d’aquests llibres que l’infant llegirà amb la companyia –i l’ajut- de l’adult, sigui pare, avi o educador. Uns llibres que han de permetre que, tot jugant amb el dring de la llengua i l’atracció que sempre exerceix la imatge en els més petits, aquests puguin fer els seus primers passos en el plaer de la lectura.

Ah! i no oblideu que avui els presenten al Casal Popular!!!

dissabte, 16 de gener del 2016

dissabte, 9 de gener del 2016

Concert per a la mà esquerra








Em fa una il·lusió especial compartir amb vosaltres la presentació d'aquest llibre el proper dissabte, dia 16,  a la Llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès.

Me'n fa perquè, en primer lloc, es tracta d'una novel·la molt ben escrita que, segur, farà les delícies d'aquells a qui agradin els relats que barregen l'interès de la trama amb una acuradíssima documentació que permet situar els esdeveniments en el seu context històric.
En segon lloc estic content perquè tindré l'oportunitat de conèixer un escriptor emblemàtic de la meva joventut, en Raimon Esplugafreda -qui no recorda "Hem nedat a l'estany amb lluna plena"?- que ara sé que és el pseudònim sota el qual s'amagava en Jesús Bonals. Per un d'aquells atzars, resulta que ha resultat ser el pare d'una bloguera-poeta (o a la inversa),  l'Helena Bonals, molt activa a la xarxa, que vaig conèixer ara fa just un any a la trobada virtual "Roda al món i torna al bloc" de la qual ja us he parlat altres cops.
I m'afalaga, finalment, en tercer lloc, que m'hagin proposat de participar en la presentació d'aquest llibre com a lector d'algun dels seus fragments.

Jesús Bonals, l'autor de "Concert per a la mà esquerra"


Però parlem una mica d'aquesta novel·la. Abans he dit que barrejava trama amb documentació. Potser aquesta afirmació podria fer pensar a algú que es tracti d'una novel·la històrica. Jo no la definiria ni molt menys així, tot i que en té elements. Un dels encerts de l'autor és que aconsegueix crear una ambientació molt creïble i natural, sense haver de recórrer a llargues descripcions o a paràgrafs expositius. Coneixem l'època dels personatges perquè ells -i el que fan i com ho fan- ens ho va pintant, com si l'autor anés creant un fresc a base de pinzellades de manera que al final tens la sensació d'estar vivint en aquell univers.

Però me n'adono que encara gairebé no us he dit res de la trama. Posem-hi remei. L'acció de la novel·la transcorre en dos temps que es van alternant. Estem a l'estiu del 92 -sí el de les nostres olimpíades- però no a Barcelona sinó en un indret proper al riu Segre anomenat Santa Creu de la Ribera, segurament prefiguració d'algun indret situat entre Solsona i Basella, potser Castellar de la Ribera (això ja ens ho aclarirà el mateix autor). En Ramon Valldora fill, president de Lord Elèctrica SA -malgrat ell mateix reconeix que el pes de l'empresa recau en el Sr Colldejou des de la mort de son pare, l'any 1986- es desplaça des de Roma, on té la seu l'empresa, a l'Alou, el petit nucli familiar. Allà, a partir d'un seguit de converses amb el seu oncle Pere, i de les recerques personals que establirà amb altres personatges, s'endinsarà en la veritable història del seu pare alhora que anirà coneixent molts detalls de la resta de la seva família i dels fets viscuts just després d'acabada la Guerra Civil espanyola.
La novel·la té molt fils per on estirar però per a mi, sense cap dubte, el més atractiu és el que lliga son pare al traspàs clandestí dels jueus fugitius de la 2a Guerra Mundial des de territori andorrà al català, per tal de deslliurar-los de la persecució nazi. Una trama argumental que té clares bases històriques i de la qual, casualment, vaig descobrir aquest article dins el blog Històries Manresanes.
Però potser el que crida més l'atenció d'aquest obra no és tan el seu contingut com la forma. L'autor ha optat per confegir una novel·la riu sense pauses -tret dels capítols que la separen- reflex dels testimonis que el personatge principal va enregistrant, acompanyat dels seus propis comentaris i reflexions. Aquesta aparent manca de puntuació (han desaparegut els punts però es mantenen comes, altres signes i la separació en paràgrafs) pot semblar estranya al principi de la lectura però la veritat és que te n'oblides de seguida i dóna a la novel·la aquest fluir constant que fa que vagis passant pàgines i més pàgines sense gairebé ni adonar-te'n. D'altra banda cal dir que el text està separat en capítols numerats, l'únic lloc on recuperem la majúscula inicial i el punt final. Vegeu-ne un fragment a tall de mostra:



I així anem avançant, paral·lels a les descobertes dels secrets familiars que en Ramon Valldora va fent també pel seu costat. Morts estranyes, desaparicions, rols poc clars d'alguns personatges que es van desvetllant mentre el protagonista va fent la seva investigació al cor dels seus orígens i es planteja també el seu futur immediat. Més enllà de l'interès propi de la trama la novel·la esdevé també una reflexió sobre la condició humana i els seus dilemes morals.
La novel·la té un annex amb els arbres genealògics de les famílies esmentades -necessari en molts casos en què els noms i cognoms es barregen- i també amb un parell de plànols d'aquest univers literari que és   Sta. Creu de la Ribera. Completen aquesta documentació una àmplia bibliografia -i discografia! no oblidem que la música és també un dels elements que acompanya la trama des del mateix títol- i també un darrer epíleg on l'autor fa esment de les seves influències destacant-ne dues: Pedrolo i Folch i Camarasa.

En fi, una obra extensa i rica que valdrà la pena d'acabar de descobrir el proper dissabte de la mà del seu autor i del nostre amic, el crític i escriptor Pere Martí. Una novel·la que, sobretot, mereix ser llegida.

***