Iubilatio o "No ens queixéssim del temps que passa..."

Acabo de fer 60 anys, com qui no vol la cosa. I he aprofitat per a jubilar-me. O sigui que enceto una nova vida, encara plena d'incerteses i propòsits -tot i que m'he obligat a no fer-ne gaires- que aniré desvelant poc a poc a mesura que em faig meu aquest temps nou que es mou a un altre ritme.

Fa pocs dies un amic meu en va fer 65. I li vam dedicar aquest poema de Marià Manent -amb alguna petita adaptació personal- que ara us deixo com a regal. Tot i que sé que fer-se gran no és tan innocu com diu Manent, espero que la seva llum m'acompanyi, si més no, en els propers aniversaris. I que li doni la raó i no em pugui queixar "del temps que passa". Voldrà dir que les coses van raonablement bé. 

A MERCÈ GASPAR DE SUNYER,

QUAN COMPLÍ 70 ANYS

No ens queixéssim del temps que passa. Tot respira

amb dolcesa profunda. Dins del cor

tot brilla i és guspira:

el xiprer del teu pati, la campànula d'or.

Melangiós, el temps tot s'aroma i s'empelta

d'eternitat subtil,

i et veig, entre les roses, tan esvelta

com en el teu abril.

MARIÀ MANENT

a El cant amagadís, dins Poesia completa, B., Columna, 1989.

August Garcia i Orri · No ens queixéssim del temps que passa ( Marià Manent - August Garcia)

Reivindicació del bou (a Missenyor Ratzinger)

Il·lustració de Laure Fournier

RONDALLA DEL BOU

El bou pesant, veient la gent,
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l'Establia.

I quan minvà una mica el fred,
i l'Infantó ja no plorava,
sortí amb pas lent, dins l'aire net,
sota la nit florida i blava.

Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sentí el clarí de tots els galls
però ja du la rica ofrena.

Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s'oferia al dolç infant
amb una estrella a cada banya.

Marià Manent


Bon Nadal a tothom!!!
August Garcia